El conflicte pels llaços grocs enterboleix el desglaç

Ni la inversió en infraestructures, ni el desbloqueig de lleis socials catalanes de tanta transcendència com la de la  pobresa energètica del 2015, ni el finançament autonòmic ni el traspàs de competències pendents. No, el que ocupa les relacions entre la Generalitat i el Govern del PSOE no és cap altra cosa que la polèmica dels llaços grocs, que està contaminant fins i tot reunions transcendents i pendents com la de la Junta de Seguretat, amb assumptes en cartera tan delicats com el terrorisme gihadista. La polèmica continua viva entre altres motius perquè una administració i l’altra s’encarreguen d’intercanviar retrets per l’actuació de la fiscalia del TSJC o per la intenció del ministre de l’Interior d’incorporar el debat dels llaços a la Junta de Seguretat.

En efecte, Fernando Grande-Marlaska ha fet arribar una carta en què respon al titular de l’Interior del Govern de la Generalitat, Miquel Buch, i en què aquest rebutja tractar la qüestió dels llaços perquè ho considera una competència exclusiva de l’administració catalana, la relativa a l’ordre públic. El ministre ha respost que la llei orgànica de forces i cossos de seguretat atribueix la prioritat als Mossos, però la Guàrdia Civil i la Policia Nacional hi poden intervenir si ho "creuen necessari". Aquest punt discordant pot fer perillar la celebració de la reunió, ja que l’ordre del dia ha de ser consensuat per les dues parts.

El clàssic intercanvi de declaracions ha seguit aquest dimarts a través del que ha dit la consellera i portaveu del Govern, Elsa Artadi, que ha insistit que en qualsevol moment es pot parlar del conflicte dels llaços, però fora de la reunió de la Junta, que té altres assumptes pendents en cartera, entre d’altres, analitzar l’incompliment del que es va acordar en l’última reunió, de la qual ja fa un any (i la gestació de la qual ja va ser també objecte d’una enorme polèmica entre les dues administracions) sota mandat del PP a la Moncloa.

Artadi espera que la Junta se celebri "perquè hi ha temes crucials". En l’estira-i-arronsa sobre quins aspectes s’han de tractar en la Junta, la portaveu recorda que el president ha reclamat al ministre abordar actituds "delictives" d’integrants de les forces de seguretat de l’Estat (per l’agressió d’un policia al periodista Jordi Borràs o la denúncia contra policies nacionals de dos parlamentaris d’ERC).

La fiscalia i els casos "anecdòtics"

Notícies relacionades

La demanda de Puigdemont contra Llarena va alterar les declaracions del jutge

Una tardor de trinxera a Catalunya

I continuant bussejant en aquesta polèmica, Artadi es queixava que la fiscalia hagi demanat informació als Mossos sobre la seva actuació respecte a persones que retiraven llaços en diferents municipis de les Terres de l’Ebre. Es tracta, segons la portaveu, d’una actitud que "qüestiona" i supervisa la feina correcta de la policia autonòmica, perquè, segons Artadi: "No se sap si determinats ciutadans [proveïts de pals amb ganivets, passamuntanyes i escales] retiraran un llaç o entraran en una casa". Des de Santiago de Xile, Pedro Sánchez, també ha abordat la qüestió dels llaços per defensar la iniciativa autònoma de la fiscalia respecte als Mossos: "Algunes vegades escolto alguna declaració dels dirigents independentistes catalans i tinc la certesa que aprofiten per confondre la ciutadania. La fiscalia és autònoma. I el Govern respecta la seva autonomia. La fiscalia està obligada a demanar aquesta informació, com ho ha fet", informa Juan Ruiz Sierra.

I tot això entorn de "casos anecdòtics" i "marginals", segons ho ha definit la mateixa Artadi, només uns dies després que el president Torra, en una carta al ministre Grande-Marlaska, li demanava que intervingués en l’assumpte dels grups contraris als llaços o de les agressions per part d’agents policials. Torra parlava literalment en la carta d’"escalada de violència". Sigui o no anecdòtic, la veritat és que continua ocupant declaracions al més alt nivell. I a partits com Ciutadans els continua interessant insistir en la qüestió i en aquest sentit han demanat empara al Defensor del Poble perquè atengui els catalans "indefensos" davant de l’"arbitrarietat" del president Torra.