Torra fixarà l'objectiu de la república sense terminis ni concrecions

Una de les lliçons que diu que ha après bona part del sobiranisme és que a la independència de Catalunya ja no toca posar-li data. S’ha acabat, per tant, allò deposar terminis a la consecució de l’Estat català. I s’han acabat també les concrecions sobre els fulls de ruta, amb l’argument que a l’adversari no se li han de donar pistes. Així, de la conferència que dictarà el president de la Generalitat, Quim Torra, dimarts que ve per fixar estratègia se’n poden esperar pocs detalls, més enllà d’una reafirmació de la maniobra del que s’anomena “fer república”, o fer efectiu el controvertit mandat de la declaració d’independència del 27 d’octubre passat, si el Govern del PSOE continua desatenent la reclamació d’un referèndum pactat. Juntament amb aquesta posició de fermesa, sí que es pot destacar un altre flanc, el de la construcció social de l’Estat català. Per això, Torra reafirmarà que també es fa país mitjançant la reactivació de les lleis retallades pel Tribunal Constitucional a instàncies de l’anterior Govern del PP.

El nostre moment  és el títol de la intervenció de Torra, per a la qual cosa el president ha escollit un escenari teatral, el Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta intervenció es considera transcendent per dos motius: perquè l’independentisme ha mostrat en les últimes setmanes una falta evident d’unitat estratègica (ERC opta per una legislatura de rearmament i ampliació de la base social sobiranista; Carles Puigdemont vol continuar tensant la corda; el PDECat s’ha dinamitat internament en benefici d’una Crida Nacional per la República encara per concretar; la CUP continua exigint no negociar res amb Madrid) i perquè Torra encara no ha desplegat una posició pròpia com a president.

Cosir ferides

La unitat és un dels conceptes clau del president de cara a aquesta conferència. Per això, ha treballat personalment aquest estiu per cosir ferides, especialment després que ERC i Junts per Catalunya s’acusessin públicament de mentir respecte a l’assumpte de la suspensió o no dels diputats independentistes processats, inclòs l’expresident Puigdemont. Torra, la consellera i portaveu Elsa Artadi, el vicepresident del Parlament Josep Costa i el titular de Territori, Damià Calvet, han treballat amb dirigents d’ERC per provar d’unir estratègies. La desconfiança encara és latent i té molt a veure amb la decisió dels republicans de no acceptar la investidura de Puigdemont al gener.

La conferència de dimarts serà exigent amb el president del Govern, Pedro Sánchez, malgrat que Torra va dir que veia, després de la reunió a la Moncloa del passat 9 de juliol, una “nova etapa”. I insistirà en la necessitat de fer sacrificis i tenir plans previstos per fer efectiva la república. Com diu més d’un postconvergent, es tracta de poder fer realitat el que l’any passat va ser un “farol”, en paraules de l’exconsellera Clara Ponsatí. Torra repassarà fites clau dels pròxims mesos, com el judici als independentistes presos. Sobre això, ja ha afirmat que no acceptarà una sentència condemnatòria. Però no ha concretat en què es traduirà un possible desacatament, i difícilment ho aclarirà aquest dimarts.

L’eix social

Notícies relacionades

Torra rebutja avançar eleccions i anuncia un pacte amb ERC sobre els diputats suspesos

Quim Torra: A l'espera de rumb

En paral·lel al debat clàssic del sobiranisme (cohesió, dates, desobediències), Torra té previst posar un clar accent social a la seva intervenció, sota la premissa que també es construeix país mitjançant la política social. En aquest sentit, el Govern treballa per provar d’aplicar (reescrivint-les o mitjançant altres vies) les 16 lleis socials i econòmiques suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC) a instàncies de l’anterior Govern del PP. Una moció de la CUP pactada al juliol amb JxCat va donar al Govern 90 dies per presentar el “pla d’execució” per fer efectiu el contingut dels articles d’aquestes normes vetades.

Torra s’ha implicat de forma personal i discreta en agendes com la del dret a la vivenda, la immigració i els discapacitats. I vol marcar perfil en aquests fronts, que en el seu discurs d’investidura van ser apuntats però no desenvolupats. Per fixar compromisos avaluables, l’Executiu català s’ha compromès a presentar al setembre el seu Pla de Govern, i continua exigint al Govern del PSOE que es comprometi a treure del TC lleis com les de lavivenda i la pobresa energètica. Altres normatives clau en aquest terreny són la de l’Agència Catalana de Protecció Social, la d’universalització de la sanitat pública o la de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques.