Cues per llegir la tesi de Pedro Sánchez

A la biblioteca de la universitat privada Camilo José Cela –a 30 quilòmetres de Madrid– es demana tanda. Com a la xarcuteria. ¿Qui és l’últim? Les dues bibliotecàries no han perdut el somriure. Estan desconcertades amb la presència de reporters, però continuen atenent amb amabilitat cada periodista que arriba i pregunta si pot llegir la tesi doctoral de Pedro Sánchez. Sí, es pot. Has d’omplir un paper amb el teu nom complet, DNI i el motiu del teu interès. ¿Només els periodistes la poden llegir? No, qualsevol persona. Una vegada complimentat, les bibliotecàries posen el paper en el generós munt de sol·licituds i et diuen que has d’esperar. ¿Quant? Ni idea.

No hi ha un temps per fer un cop d’ull a la tesi. Un periodista –o qui sigui– s’hi pot estar tres hores. I algú altre, cinc minuts.

Dos exemplars

Qualificada amb la màxima nota per part del tribunal, la tesi –de l’any 2012– no es pot fotocopiar. Ni escanejar. Ni fotografiar. Només llegir –342 pàgines incloent-hi la bibliografia– i prendre notes. Previ permís del gabinet de premsa, es poden fer fotografies generals de la biblioteca. Només hi ha dos exemplars en paper per a consulta pública. Segons va dictaminar el seu autor en el seu dia, el volum no està disponible en format digital. Sánchez estava en el seu dret. La llei ha canviat i des de fa uns anys és obligatòria la còpia digital pública (amb una demora màxima de dos anys). El sisme submarí ha agafat una dimensió tant gran que la vicepresidenta del Govern ha anunciat aquest matí que estarà 'online' ben aviat.

Mentrestant, a la biblioteca de la Camilo José Cela no hi ha estudiants. Normal que no hi hagi alumnes, perquè el curs no comença fins al dia 17. La sala està presidida amb una frase d’Einstein: “No consideris l’estudi com una obligació”. Vigilants de seguretat i personal de premsa de la universitat passegen pels voltants del campus, que és a Villanueva de la Cañada i té el típic ‘look’ d’universitat nord-americana, inundada per camps de gespa i edificis baixos.

En dos dies, gairebé 30 persones –la majoria, periodistes– s’han acostat a la universitat per fer un cop d’ull a 'Innovacions de la diplomàcia econòmica espanyola: anàlisi del sector públic (2000-2012)'. A causa de l’allau de reporters, la biblioteca ha ampliat el seu horari. Obre a les 8.00 i tanca a les deu de la nit en lloc de les vuit de la tarda. Les bibliotecàries no saben si se’ls pagarà les hores extres.

Entre els reporters també s’hi han colat curiosos, com ara un catedràtic d’Economia que prefereix no dir el seu nom. “M’hi he acostat per curiositat. En un cop d’ull ràpid no es pot dictaminar si hi ha hagut plagi o no. Necessitaria estar, com a mínim, 10 hores llegint-la. O 14”, afirma.

Inundada de referències

Efectivament, llegir la tesi porta el seu temps. Entendre-la tampoc és fàcil. Has de ser un expert en diplomàcia econòmica, entre altres coses. Dividit en 10 capítols, el treball s’acaba amb unes conclusions i una llarguíssima bibliografia, que va de la pàgina 324 a la 342 i en la qual se citen autors estrangers i espanyols. També tota mena de llibres i documents, inclosos –per sorprenents que sembli–l’acta fundacional de l’Associació Espanyola de les ciutats de la ceràmica i el llibre blanc de l’esport de la Comissió europea del 2007. Les referències a altres estudis inunden cada pàgina de la tesi: més de 400. I cadascuna remet tant a l’autor com al títol de la publicació i la data.

"Humil contribució"

Notícies relacionades

El PP i Cs forcen la compareixença de Sánchez perquè expliqui els dubtes sobre la tesi

Pedro Sánchez digitalitzarà la seva tesi

A les primeres pàgines, Sánchez enumera els objectius de la seva investigació: identificar innovacions, comprovar si les mesures de la diplomàcia econòmica impulsades pel sector públic són semblants a les realitzades en altres països, així com investigar si les innovacions de la diplomàcia econòmica han resultat efectives per a la internacionalització de l’economia espanyola.

Al capítol de conclusions, Sánchez  assegura que “resulta necessari concebre una diplomàcia econòmica amb marges més amplis, que eixampli el seu horitzó d’actuació cap a terrenys com la globalització de l’economia, la seguretat econòmica, l’energia i la sostenibilitat global". Això, acaba assegurant que la seva tesi és només una “humil contribució” a la diplomàcia econòmica