Valtònyc i La Polla com a símbols

Ni Marvel i DC, tan amants de creuar personatges als seus còmics i pel·lícules, podrien imaginar-seAlbert Boadella i Josep Miquel Arenas (més conegut com a Valtònyc) compartint escenari o fent una canya. Mentrel’autoproclamat president de Tabarnia se’n va anar a Waterloo per burlar-se de Carles Puigdemont, el raper mallorquí s’ha solidaritzat amb tots els sobiranistes catalans presos i amb els que (com ell) han decidit creuar el Pirineu buscant l’empara de la justícia europea. Però, tot i que estiguin als antípodes ideològics, tots dos tenen molt en comú. Els dos són artistes, es van escapar per no complir condemna per injúries i són símbols de la lluita per la llibertat d’expressió.

Valtònyc, condemnat a tres anys de presó per apologia del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces, s’ha convertit en una de les cares d’aquest moviment en l’actualitat, de la mateixa forma que ho va ser Boadella fa 40 anys. Malgrat això el fundador d’Els Joglars marca distàncies amb el cantant balear, al qual la justícia belga ha rebutjat aquest dilluns extradir a Espanya. "Jo he patit censura, judicis, fins i tot un consell de guerra. Quan un passa uns determinats límits sap normalment al que s’exposa. L’art no pot tenir una patent de cors per fer el que no poden fer la resta de ciutadans. Els artistes estan subjectes com tothom a la llei", reflexionava Boadella (que no concedeix entrevistes a mitjans catalans des del 2006) a ‘Espejo Público’, on separava el seu cas del de Valtònyc. "Nosaltres podem polemitzar quan es tracta de qüestions de ficció, però no quan un senyor llança una sèrie d’amenaces, insults o incitacions terroristes reals simplement perquè les cantusseja això no pot tenir empara sota la llibertat d’expressió".

Igual que Valtònyc, que es va escapar a Bèlgica per evitar anar a presó per les lletres de les seves cançons, Boadella va fugir de la justícia. L’actor i fundadord’Els Joglars  feia un mes i mig que estava a la presó Model de Barcelona esperant el judici per injúries i insults a les forces i cossos de seguretat de l’Estat per l’obra de teatre 'La torna'. Després de fingir una malaltia, va ser traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona, d’on el 27 de febrer de 1978 es va escapar per la finestra del lavabo disfressat de metge i va acabar buscant refugi a França. El cas va provocar un intens moviment en defensa de la llibertat d’expressió. El 22 de desembre van parar tots els teatres de Barcelona i l’endemà, tots els de Madrid. Els carrers es van empaperar amb el ja cèlebre símbol de la màscara de comèdia creuada per una brotxada, que ara quatre dècades després ha hagut de tornar al carrer. "Va ser un moviment popular tan potent que els polítics no van tenir més remei que ser allà", explica Ferran Rañé al llibre 'Joglars 77: del escenario al trullo’.

Caldria veure si, sense aquell moviment popular, còmics i músics podrien haver actuat amb tanta llibertat en els 80. En l’actualitat la situació és completament diferent. Espanya és el país que va condemnar més artistes a presó el 2017, davant de la Xina, l’Iran, Egipte i Turquia. Segons l’informe anual de Freemuse, suma el 25% dels creadors sentenciats l’any passat a presó en tot el món (13 de 48). A més de Valtònyc, també se’ls va imposar una pena de dos anys i un dia de presó a 12 rapers de La Insurgencia. El raper Pablo Hásel va veure com la setmana passada l’Audiència Nacional reduïa de dos anys a nou mesos de presó la seva pena per enaltiment del terrorisme i calúmnies a la Corona i Institucions de l’Estat a través del seu compte de Twitter. Aquesta condemna s’afegeix a una altra de dos anys que va rebre el 2014.

In 2017, Spain imprisoned the most artists for their expressions.

Read more about it in our State of Artistic Freedom report: https://t.co/cAbvPTMLt1 pic.twitter.com/jyArFDdion

— Freemuse (@Freemuse98) 30 de abril de 2018

Evaristo Páramos, mític cantant de La Polla Records, és un símbol del canvi de paradigma de la llibertat d’expressió a Espanya. Durant quatre dècades ha cantat temes amb la seva ràbia punk contra el feixisme, el capitalisme, la policia, la monarquia i els partits polítics. Amb temes com ara ‘Series de maderos’, en què entonava “‘mamá duerme tranquila, seré buen policia, aceptar el soborno sin comerme la cabeza, sacarme un sobresueldo de matón de discoteca’". Després de la desaparició de La Polla, el cantant va fundar Gatillazo, banda amb què entona des de fa més d’una dècada una jota en cada actuació que acaba amb un "anda y rómpete la crisma, hijo puta policía". Amb total llibertat fins al 25 de maig passat quan, després d’actuar en  un festival a Jerez, agents de la Guàrdia Civil li van notificar que havia sigut denunciat per proferir "improperis" contra la policia.  

El seu cas va provocar una onada d’indignació a les xarxes socials i va reobrir el debat sobre la polèmica llei mordassa. Aprovada el 2015 amb els únics vots a favor del PP, el Govern del PSOE es planteja "la derogació dels aspectes més virulents" d’aquesta norma. Com va explicar Pedro Sánchez durant la moció de censura, el seu objectiu és eliminar “els articles que limiten desproporcionadament, al nostre judici, l’exercici dels drets de reunió, manifestació i llibertat d’expressió”. 

Notícies relacionades

La justícia belga denega l'extradició automàtica de Valtònyc

La justícia belga rebutja l'extradició de Valtònyc

Soak, gallecs, punks i antifeixistes com Evaristo, van incloure al seu disc ‘Estado de sitio’ la cançó ‘Carrero Blanco’, dedicada a l’hereu de Franco assassinat per ETA. "Voló, voló, Carrero voló y hasta las nubes llegó. Ay, Carrero, el primer astronauta español", deia la tornada de la cançó que María Lluch Sancho va penjar en el seu compte de Twitter. Per tuits com aquest va ser condemnada per enaltiment del terrorisme. "La comissió del delicte", va defensar el tribunal, "no requereix que el subjecte actiu sigui l’inventor de les proclames, missatges, comentaris".

Titellaires, rapers i tuitaires estan en el punt de mira després de la reforma del Codi Penal del 2015, mentre queFederico Jiménez Losantos anima lliurement que esclatin bombes a Baviera i a Barcelona. La llibertat d’expressió, que empara la Fundació Francisco Franco per continuar enaltint el franquisme, no permet fer broma a les xarxes socials sobre la mort del delfí del Cabdill, una cosa que ha costat també penes de presó a la tuitaire Cassandra Vera (malgrat que el Suprem va anul·lar la condemna) i a César Strawberry, cantant de Def amb Dos. Com diu Noam Chomsky "si no creiem en la llibertat d’expressió dels que menyspreem, no hi creiem en absolut".