L'Audiència Nacional rebutja lliurar Falciani a Suïssa

Els temps de la justícia no solen coincidir amb els de la societat. Però en alguns casos, com el relatiu a l’informàtic Hervé Falciani, aquesta diferència temporal s’accentua, perquè quan es va produir la seva detenció, el 4 d’abril, tot apuntava que els fets pels quals Suïssa el reclamava eren els mateixos pels quals la seva entrega ja va ser denegada el 2013. Aquest dimarts la Secció Segona del Penal de l’Audiència Nacional ho ha declarat en una interlocutòria: Falciani no serà extradit a Suïssa per cosa jutjada, o ja resolta, i per no donar-se el principi de doble incriminació, motiu pel qual es va rebutjar l’entrega en aquella ocasió.

Que la reclamació versava sobre els mateixos fets pels quals s’havia denegat la seva entrega ja va ser apuntada per fonts fiscals des del mateix moment de la seva detenció: Suïssa el reclamava per complir una sentència de novembre del 2015, imposada en rebel·lia, de cinc anys de presó per haver-se apropiat de les dades de 120.000 clients del banc HSBC Suïssa, unes dades amb què a Espanya s’han pogut obrir un bon nombre de procediments judicials contra defraudadors fiscals.

Suïssa considera que la seva actuació es correspon amb el delicte d’espionatge financer agreujat, però aquest delicte no existeix en la nostra legislació, per la qual cosa no es compleix el requisit de doble incriminació que regeix aquest tipus d’entregues. Per fer més eloqüent que la segona petició d’extradició es corresponia amb la primera a la sentència de cinc anys que havia de complir, les autoritats helvètiques li descomptaven 170 dies de compliment, pel temps que Falciani va estar pres a Espanya pel primer requeriment.

Notícies relacionades

Falciani recorda que gràcies a ell s'ha investigat l'HSBC a 28 països

Un xoc i moltes espines

Malgrat el que van manifestar fonts fiscals en un primer moment, quan Falciani va arribar a l’Audiència Nacional el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, va demanar presó per a ell, cosa que va alimentar la sospita que el sorprenent arrest de l’analista de l’HSBC, que fa anys que viu a Espanya, ja havia produït: que estava relacionada d’alguna manera amb l’euroordre cursada llavors contra la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que havia fugit a Suïssa. Després de comparèixer a l’Audiència Nacional, el jutge Diego de Egea va optar per imposar-li fèrries mesures, que incloïen la prohibició que abandonés el municipi on resideix, tot i que se li va aixecar tot just 20 dies després.

Una vegada estudiada la documentació remesa per les autoritats helvètiques i havent comprovat que la reclamació es corresponia a la mateixa petició que s’havia cursat i havia sigut rebutjada per una interlocutòria del 8 de març del 2013, la fiscalia de l’Audiència Nacional va demanar que la nova extradició fos també rebutjada, criteri que ha seguit la Sala Penal de l’Audiència Nacional.