Un 'remember' sense els Jordis

Repetició d’escenari i attrezzo per rememorar una de les efemèrides més emblemàtiques per al sobiranisme: el 20 de setembre del 2017. Un any després, unes 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van tornar a atapeir els voltants de la seu de la Conselleria d’Economia, a l’encreuament entre la Gran Via i la Rambla de Catalunya, aixecats per les entitats sobiranistes, per retre homenatge a Jordi Sànchez, aleshores dirigent de l’ANC, i a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, empresonats des del 16 d’octubre acusats de sedició i rebel·lió pel seu paper protagònic en aquella jornada.

I és que el 20-S va ser un punt d’inflexió, el tret de sortida a una persecució judicial contra la cúpula del procés, que ultimava la logística perquè el referèndum de l’1-O tirés endavant. Els clavells, roses i paperetes que van lluir els congregats en aquesta cita van mudar ahir llaços grocs i pancartes a favor de la seva excarceració i de la dels exconsellers del Govern de Carles Puigdemont

L’Executiu de Quim Torra gairebé per complet –Miquel Buch vetllava des del centre de control pel dispositiu de seguretat–, de la mà del president del Parlament, Roger Torrent, van coronar la representació institucional. Minuts abans de la manifestació el president va qualificar de “farsa judicial” el procediment en què es veuen immersos els investigats i va assegurar que es tracta d’una “causa organitzada pels poders estatals”.

Va calcar les seves paraules el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i va afegir que la filtració dels correus de jutges i magistrats del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) “confirmen que el judici no serà just i que la justícia espanyola no és independent perquè està de part”. Per això, va citar el Govern de Pedro Sánchez que “actuï si creu en el diàleg que promulga i insti la fiscalia a retirar tots els càrrecs”.

“El presagi de l’1-O”

“Ni un pas enrere” i “Llibertat” es van assumir com a banda sonora de la concentració. Sànchez i Cuixart van voler personar-se a través de les seves paraules a la trobada. Van posar veu al seu missatge l’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, i la cuinera Ada Parellada. Els Jordis van remarcar la “dignitat personal i col·lectiva” i la “determinació” en la “defensa de la llibertat, la democràcia i les institucions” per part dels manifestants d’aquell dia i van incidir que va ser una convocatòria “pacífica, cívica i no-violenta”. “L’èxit de l’1-O es va començar a forjar aquell dia”, van etzibar, i van indicar que aquell dia van saber que “votant guanyarien el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat imposava”. “Va ser el presagi de l’1-O”, van reblar.

Des de la presó de Lledoners, van afirmar que “no hi ha delicte perquè no hi va haver violència” i van reivindicar l’arxivament de la causa o l’absolució com a “única sortida justa a tot aquest embolic judicial”.

Les noves cares visibles de les dues entitats, Elisenda Paluzie i Marcel Mauri, es van fer seu l’escenari amb un discurs contundent contra l’Estat. “Que quedi clar: no estem commemorant, estem reivindicant”, va emfatitzar la primera, un dia en què creu que “va començar la provocació de l’Estat per construir el relat de la violència”. “Buscaven que hi hagués violència. No n’hi va haver. I com no la van trobar se la van inventar”, va asseverar, ovacionada pels seus. Va demanar màxim suport als presos i va manifestar que “no aconseguissin convertir l’autodeterminació en un delicte”. “La seva perversió [de l’Estat] serà el fonament de la nostra llibertat [...] que el sacrifici dels Jordis no sigui en va”, va censurar.

Mauri va prosseguir amb crides a la “unitat” amb què “van fer front a aquest cop contra les institucions democràtiques”. “L’Estat va decidir actuar amb la por de qui se sap perdedor, de qui nota que ja no controla una part important de la ciutadania, perquè ens hem emancipat”, va inaugurar.

Preludi a la CUP

El carrer Casp també va tornar a estar tallat entre Sardenya i Marina omplerta de gent. Aquesta vegada no era per defensar la seu dels anticapitalistes del setge de la Policia Nacional, sinó per commemorar l’aniversari d’aquesta resistència numantina. 

“No ens ens faran fora dels nostres carrers. Els carrers seran sempre nostres”, clamava l’exdiputat David Fernàndez, fent que tornés a sonar un dels temes estrella de les mobilitzacions de la tardor passada.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Compartia una taula rodona amb, entre d’altres, el ‘comú’ Jaume Asens, que fa un any donava assessorament legal a la CUP, al costat d’altres advocats, davant del setge policial. A ell se li va dirigir la mare d’Anna Gabriel per reclamar-li crear un “front comú”. “Tens una filla collonuda”, li va dir un del miler de congregats.

Tots ells es van col·locar un nas de pallasso, en homenatge a Jordi Pesarrodona (imputat per delicte d’odi per posar-se aquell nas vermell al costat d’un Guàrdia Civil que custodiava el Departament de Governació) i van iniciar la seva marxa fins a la seu d’Economia, comandada per un cotxe de la Guàrdia Civil de fusta amb dibuixos de Piolín.