Només un exministre de Rajoy demana la indemnització per cessament

Només un dels 13 ministres de l’últim Govern de Mariano Rajoy ha sol·licitat una indemnització per cessament. Es tractad’Íñigo de la Serna, extitular de Foment i a qui per la seva professió, enginyer de Camins, Canales i Ports, afecta de ple el règim d’incompatibilitats durant els pròxims dos anys. La llei del 2015 que regula l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració general de l’Estat impedeix als alts càrrecs treballar en entitats privades “afectades per decisions en les quals hagin participat” durant els dos anys posteriors al seu cessament. L’exministre sí que podria tornar al’empresa privada si hi hagués treballat abans de ser ministre, però Rajoy va fitxar De la Serna sent alcalde i diputat del Parlament de Cantàbria.

Segons les dades a què ha tingut accés EL PERIÓDICO a través d’una petició al Portal de Transparència, només De la Serna ha sol·licitat aquesta indemnització que suposa al voltant de 56.000 euros bruts a l’any, el 80% del seu salari com a ministre, durant tant temps com hagi estat al lloc i amb un màxim de dos anys.

De la Serna no va arribar a complir els dos anys al Govern, com tampoc els va complir un dels ministres més breus de la democràcia, l’extitular d’Economia Román Escolano, que té una plaça en propietat com a economista de l’Estat i que no ha sol·licitat aquesta indemnització. Sí que ho va fer el seu predecessor en el càrrec, Luis de Guindos, que va cobrar un total de 9.382,46 euros durant els dos mesos que van transcórrer des que va deixar el ministeri i va arribar al Banc Central Europeu.

Tampoc ha sol·licitat la indemnització l’exministre d’Exteriors Alfonso Dastis, que va ser nomenat ambaixador d’Espanya a Itàlia la setmana passada i podia sol·licitar la indemnització pel temps transcorregut entre un i altre lloc, cosa que no ha ocorregut.

La resta d’exministres de Rajoy són diputats. Tots ells mantindran la seva acta i, per tant, un sou públic com a parlamentaris, per la qual cosa cap podrà cobrar la indemnització corresponent. Això és així des que el 2012 Rajoy va prohibir que les cessanties fossin compatibles amb un salari. L’excepció és Soraya Sáenz de Santamaría, que va renunciar a la seva acta aquesta mateixa setmana i que és advocada de l’Estat. Tot i que no va donar pistes de quina seria la seva destinació, en les dades del Ministeri de Funció Pública no figura que hagi sol·licitat la indemnització després de cessar com a ministra.

La meitat dels secretaris d’Estat

Quant alssecretaris d’Estat, dels 25 cessats del Govern de Rajoy, 13 han sol·licitat la indemnització, tot i que una d’ells –la d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela– va renunciar el 3 de setembre després d’incorporar-se a l’empresa privada. També tenien dret a cessanties el director del gabinet de la presidència del Govern, José Luis Ayllón, que amb prou feines portava sis mesos en el càrrec, i la de l’oficina econòmica del president, Eva Valle, però cap dels dos l’han sol·licitat.

Valle és economista de l’Estat i podrà tornar a la seva plaça, mentre que Ayllón és diputat. Caso contrari és el del president del Consell Superior d’Esports, José Ramón Lete, qui ha sol·licitat la compensació de més de 95.000 euros bruts a l’any que li corresponen per ocupar un lloc amb rang de secretaria d’Estat.

Entre els que sí que han demanat indemnització estan la secretària d’Estat de Comunicació de Rajoy, Carmen Martínez de Castro, que passarà a cobrar 89.700 euros a l’any, el 80% del seu salari brut, mentre estigui a l’atur. També l’exsecretari d’Estat de la Seguretat Social Tomás Burgos, a qui corresponen 89.923 euros bruts a l’any, o Roberto Bermúdez de Castro, exsecretari d’Estat per a les Administracions Territorials i la mà dreta de Santamaría a Catalunya durant l’aplicació del 155, que ja va anunciar que deixarà la política i a qui corresponen90.516 euros.

Entre els que han renunciat a les seves cessanties estan l’exnúmero dos de Montoro, l’exsecretari d’Estat d’Hisenda José Fernández de Moya, investigat per possible prevaricació i malversació durant la seva etapa a l’Ajuntament de Jaén, i l’exsecretari d’Estat de Pressupostos i Despeses, Alberto Nadal (germà de l’exministre d’Energia, Álvaro Nadal). També l’exsecretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Vivenda Julio Gómez-Pomar, que es reincorporarà a l’Institut d’Empresa.

Linde demana ser indemnitzat

Notícies relacionades

Relleu en el Govern, tsunami d'alts càrrecs

Les dietes resisteixen al Senat

Tampoc ha sol·licitat indemnització per cessament l’exfiscal general de l’Estat Julián Sánchez Melgar, que tornarà al Tribunal Suprem, tot i que no podrà prendre decisions en assumptes sobre els quals hagi dictat ordres concretes. Quant als organismes reguladors, amb un règim d’incompatibilitat més intens, la consellera de la CNMV Beatriz Viana, funcionària de carrera, tampoc ha sol·licitat la cessantia malgrat que no podrà prestar serveis a cap entitat que hagués estat sota la seva supervisió.

En relació amb el Banc d’Espanya, Luis María Linde es va acomiadar de la presidència després de sis anys un dia abans que prosperés la moció de censura. Ara, ha sol·licitat una indemnització per cessament que, en funció del seu terra, suposaria uns 143.000 euros bruts anuals. Dos consellers més cessats, Maximino Carpio i Vicente Salas, han renunciat a sol·licitar les cessanties.