REFLEXIONS

Extractes del llibre de Puigdemont: "Estic preparat per viure empresonat a Espanya, si fa falta"

L'expresident assegura a 'La crisi catalana, una oportunitat per a Europa' que la solució al conflicte passa per una mediació internacional que podria encapçalar Donald Tusk

zentauroepp45137035 l expresident carles puigdemont durant la reuni  amb el vice180925083624

zentauroepp45137035 l expresident carles puigdemont durant la reuni amb el vice180925083624 / Natalia Segura

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

"Estic preparat per viure empresonat a Espanya, si és necessari". Així de contundent es mostra l’expresident Carles Puigdemont a 'La crisi catalana, una oportunitat per a Europa' (La Campana), el llibre que s’ha publicat aquest dimarts a partir d’unes converses amb el periodista polític Olivier Mouton, del setmanari belga 'Le Vif / L’Express'.

El líder de JxCat matisa, no obstant, que el seu empresonament seria un "error" perquè complicaria "encara més" la possibilitat de trobar una "solució política". "Fa moltes setmanes que estic mentalitzat que estem en guerra contra Espanya. A l’entrar a la presó vaig tenir la sensació que tornava a la meva infantesa, quan vivia en un internat en l’època de Franco", afirma en un altre passatge en què recorda el seu pas per la presó alemanya de Neumünster.

Puigdemont insisteix en el llibre que el desembussador del conflicte entre Catalunya i l’Estat passa per una mediació d’Europa, i opina que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, podria fer aquest paper: "És l’únic que s’ha expressat d’una manera molt correcta".

Portada del llibre 'La crisi catalana, una oportunitat per a Europa', de Carles Puigdemont. / BERNAT VILARÓ (ACN)

Puigdemont també remarca que té el "dret" i la "necessitat" de deixar la política quan la solució s’hagi normalitzat. També apunta que veu com una espècie de "fracàs personal" que hagi hagut de marxar a l’"exili" perquè la seva situació actual no és la que preveia. Sigui com sigui, afirma que si alguna vegada arriba a entrar a la presó anirà "fins a la justícia internacional".

"Aquesta història no s’acabarà posant els líders a la presó o forçant-los a l’exili", afegeix. Puigdemont també assegura que és conscient que pot passar "molt temps a l’exili", però reitera que aquest fet no li impedirà que continuï treballant per normalitzar la situació a través del "diàleg".

El paper d’Europa

L’expresident de la Generalitat dedica bona part del llibre a parlar d’Europa, critica la no reacció com a resposta de la "violència" i la "repressió" de l’Estat contra Catalunya, tot i que manté confiança que la comunitat internacional –sobretot, la ciutadania– no giri l’esquena al conflicte: "Europa no es pot reconèixer a si mateixa sense reconèixer aquesta realitat", escriu en relació amb el procés sobiranista.

En aquest sentit, també situa el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com un actor clau: "No pot continuar dient que no passa res, perquè tothom està veient que sí que passa", remarca Puigdemont, que conclou que forma part de les "responsabilitats" de Juncker informar-se de "primera mà" sobre què passa a Catalunya.

Sobre Europa, el cap de files de JxCat també assegura que el "silenci oficial" de la Unió Europea després del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27-O "no ha de ser una mala notícia", ja que el considera "prudent" i afirma que l’entén. Tot i que en el marc de les propostes futures per resoldre el conflicte, Puigdemont assegura que estaria "disposat a parlar" d’un referèndum sobre l’autodeterminació a Catalunya que se celebrés a tot l’Estat: "No és el procediment habitual però podríem parlar-ne", argumenta.

Pulsió anarquista

Notícies relacionades

Puigdemont també repassa l’últim any polític, des dels resultats de l’1-O fins a la seva tornada a Waterloo, després del pas per la presó alemanya. En aquest relat, sentencia que si li van enganxar una balisa sota el cotxe, un dia també hi poden enganxar "un explosiu". "¿Fa falta recordar la guerra bruta contra ETA?", afegeix.

Sobre si mateix, l’expresident assegura que no es veu com un líder, tot i que afegeix que "la història" l’acabarà "contradient". "No m’agrada gens la idea dels líders messiànics; la trobo ridícula i, sobretot, ¡antimoderna! D’altra banda, tinc dins meu una espècie de pulsió anarquista", afegeix.