Rebutjats els incidents de nul·litat d'Urdangarin i els condemnats per Nóos

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat els incidents de nul·litat d’actuacions interposats per Iñaki Urdangarín, el seu exsoci Diego Torres i la seva dona Ana María Tejeiro contra la sentència de l’alt tribunal que va revisar la dictada per l’Audiència balear en el ‘cas Nóos’. Es tracta de l’últim requisit per poder impugnar en empara davant del Tribunal Constitucional les condemnes. 

En una interlocutòria, la Sala explica que en aquests escrits s’al·leguen qüestions estranyes al que ha de constituir l’estricte contingut propi d’un incident de nul·litat d’actuacions, ja que no s’ataquen decisions adoptades pel Tribunal Suprem al resoldre els recursos de cassació. “Es combat indirectament el que va decidir l’Audiència de Palma i aquesta Sala es va limitar a confirmar ratificant els seus arguments i reforçant-los amb altres destinats a refutar les queixes cassacionals”, recalca el tribunal.

El Suprem bàsicament va confirmar les condemnes imposades per l’Audiència balear, però va rebaixar la pena el cunyat del Rei Felip VI, de 6 anys i 3 mesos a 5 anys i 10 mesos, i a Torres, de 8 anys i mig de presó a 5 anys i 8 mesos.

Segons la interlocutòria, els incidents de nul·litat presentats no susciten un debat nou, sinó que “són un intent de prolongar o allargar (i en algun punt, ampliar extemporàniament) el debat de cassació”, que ja va ser resolt amb la seva sentència.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Precisa que aquesta iniciativa està reservada a lesions de drets fonamentals directament imputables a la sentència de cassació i que no hagin pogut ser denunciats prèviament. “No pot convertir-se en un pretès recurs de súplica per entrar en dialèctica amb el tribunal i rebatre els arguments que hagi pogut exposar en la seva sentència o manifestar les llegítimes discrepàncies amb ells”, afegeix.

Tampoc està concebut com un curs excepcional que dona a la jurisdicció ordinària una oportunitat d’esmenar una decisió vulneradora d’un dret fonamental que abans no va poder denunciar-se, en què s’eludeix la necessitat d’acudir directament a la jurisdicció constitucional, ni permet replantejar temes ja suscitats i resolts ni qüestions no imputables a l’última sentència quan el defecte identificat ragui en la sentència d’instància i no se n’hagi reclamat la correcció en cassació.