Així eren els mètodes de Villarejo: "Potser soc una miqueta fill de puta amb els enemics"

El sumari de l’operació Tàndem i les converses que conté, gravades per José Villarejo, permet esbossar el perfil amb què l’excomissari es presentava als seus clients: un professional solvent, amb contactes i mitjans, "incondicional" dels seus amics i "una miqueta fill de puta amb els enemics".

Un home obsessionat per les mesures de seguretat i que porta cinc telèfons, almenys un dels quals a nom d’"un filipí" perquè ningú el relacioni amb ell.

L’expolicia, a presó des del novembre del 2017, emmagatzemava desenes de terabytes d’informació que la Unitat d’Assumptes Interns de la Policia ha anat analitzant i incorporant al sumari que s’instrueix a l’Audiència Nacional, a la qual ha tingut accés Efe.

Una de les peces, denominada Iron, se centra en l’encàrrec realitzat a Villarejo el 2013 per quatre socis i directors d’un despatx d’advocats d’investigar antics associats i empleats seus que s’havien convertit en competència a canvi de 625.000 euros. El jutge Diego de Egea ha arxivat la peça per als quatre socis d’aquest bufet, tot i que continua investigant Villarejo, la seva dona (Gemma Isabel Alcalá) i el seu soci Rafael Redondo per suborn i descobriment i revelació de secrets.

La Unitat d’Assumptes Interns de la Policia va aportar a la causa una sèrie d’informes amb les transcripcions de les converses que en diverses dates del 2013 va gravar el mateix Villarejo i que van localitzar en un llapis USB durant els registres.

Villarejo, que s’identifica com a comissari de Policía, informa en les reunions els seus clients dels passos que havien fet i els que anaven a fer per investigar els antics socis, amb mètodes, en ocasions, que ell mateix reconeix que són il·legals. I també els dona pistes sobre com actuar en el cas d’un possible espionatge dels seus antics socis.

"S’ha de fotre canya"

A una de les seves interlocutores, María Ángeles M., llavors directora del bufet, la tranquil·litza sobre l’ús del seu telèfon mòbil, perquè no creu que el rastregin i, en tot cas, assegura que mai identificarien que està parlant amb ell. ¿Per què? Perquè el telèfon amb què parla amb ella "és d’un xinès".

- Villarejo: Ja veus, està a nom d’un filipí, d’un nòvio filipí que tens ara, que us esteu veient, per tant... ¿Ho entens?

- Mª Ángeles: ¿I el contingut de la trucada?

- Villarejo: Res, això no, no.

- Mª Ángeles: Agafo el meu telèfon i parlo.

- Villarejo: Que no, que no, això no. Ja t’he dit que això cada vegada es fa menys, cada vegada és més arriscat. Cinc anys de presó si t’agafen, un equip d’aquests val d’un milió d’euros, a veure molt poques...

La qüestió és que aquest mòbil a nom d’"un filipí" és un dels cinc telèfons que Villarejo confessa que porta "a sobre" cada dia:

- Mª Ángeles: Això sí que ha de ser una creu.

- Villarejo: No t’ho pots ni imaginar... ehhh em demanen coses oficials, del Ministeri, no vull dir.

La conversa amb la clienta deriva cap a la imatge que tenen d’ell, la d’un home "perillós", però molt bo, "el millor", i la font, segons comenten, és un jutge la identitat del qual no revelen al llavors comissari:

- Villarejo: Diu el Paco que li han dit que soc molt perillós.

- Mª Ángeles: Molt perillós m’han dit. Dic: és el que m’agrada a mi, el més perillós de tots.

- Villarejo: He, he, he

- Mª Ángeles: Jo en vull un que li trenquin les cames...

- Villarejo: Que per cert, em va dir... t’ho diré, i encara no m’ha dit qui l’hi va dir. Un jutge no sé què... ja t'explicaré...però ¿quin jutge és? Ni puta idea.

- Mª Ángeles: Que és molt bo, que és molt bo, que és el millor, que tot el que té de bo ho té de perillós. Dic això...això.

- Villarejo: Ja li vaig dir mira... Jo soc incondicional amb els amics, jo soc de la vella escola, jo crec en el concepte de clan i de lleialtat; potser soc una miqueta fill de puta amb els enemics... no et dic que no, però...

- Mª Ángeles: Això és així...

- Villarejo: Així és la vida... ara.

- Mª Ángeles: Si et portes bé, bé... si et portes malament, tu mateix...

- Villarejo: S’ha de fotre canya... en aquest tipus de treballs... i en el vostre també una mica, no es pot ser timorat. No es pot....

Mitjans il·legals

La conversa continua i Villarejo fa ostentació de la seva condició de comissari. "Jo soc comissari de policia, però,home, em continuen trucant, però els cabrons dels governs paguen poc, em demanen ajuda... a canvi d’això, jo quan necessito una dada delicada me la donen...".

Villarejo deixa molt clar que hi ha coses que fan que són il·legals, com l’obtenció de dades d’Hisenda i els trànsits de trucades.

Notícies relacionades

Sánchez dona suport a Delgado: "Aquest govern no accepta xantatges ni amenaces"

Villarejo nega que la seva defensa estigui basada a atacar l'Estat

"La provisió de fons és fonamental, perquè ¿què et penses, que el d’Hisenda ens ho dona gratis? Els rastrejos que estem fent de trànsit de trucades i les coses delicades tio... la gent se la juga, i a canvi cal untar-los", comenta a María Ángeles.

La Fiscalia ha recorregut l’arxiu de la causa per als quatre socis i directius del bufet, atès que el jutge ho va justificar en el fet que no sabien que s’estaven cometent activitats delictives i tampoc que Villarejo era policia.