ENTREVISTA A L'EXMINISTRE D'INTERIOR

Juan Ignacio Zoido: «És Puigdemont qui s'ha de disculpar per l'1-O»

zoido jlroca / periodico

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Fa un any l’ara diputat Juan Ignacio Zoido era ministre d’Interior. El pas dels mesos amb prou feines l’ha fet canviar el seu criteri sobre l’1-O, incloses les càrregues policials, malgrat que ara en revela més detalls.

L’1-O hi va haver una actuació policial que va deixar unes imatges que van donar la volta al món. Com a exministre de l’Interior ¿una mica d’autocrítica?

És costum que les Forces de Seguretat facin avaluacions de dispositius per veure què va anar bé; què es pot millorar. Estic segur que també ho farien els Mossos, perquè l’actitud que van mantenir té a veure amb el que es va viure a partir de les nou del matí.

¿A l’actuació de la policia no li posa un ‘però’?

Van ser circumstàncies molt difícils. Van actuar en condicions molt lamentables per la resistència activa i organitzada. En algun cas, es va haver de fer ús proporcionat de la força.

Emocionalment, l’1-O va ser dur per a molts catalans. El Govern no es va disculpar per les càrregues. ¿No va faltar empatia?

Vaig haver de visitar molts guàrdies civils i policies lesionats. A qui cal exigir-los responsabilitat i són els que han de demanar disculpes, insisteixo, són els que van promoure, van dirigir i van afavorir aquests actes.

48 hores abans de l’1-O se sabia que hi hauria urnes, ¿per què el Govern no va evitar la resposta policial i es va centrar a desprestigiar el referèndum per falta de garanties?

Els únics responsables són els qui el van promoure: el senyor [Carles] Puigdemont té responsabilitat directa en tot el que ha passat. Ell és el que ha de demanar disculpes. El Govern no podia tolerar un referèndum il·legal.

¿On va ser l’1-O?

Al Ministeri, connectat per videocàmera amb la delegació del Govern i la Moncloa, amb diverses televisions i amb el meu equip. A Barcelona hi havia el secretari d’Estat de Seguretat i amb mi estaven el director general de la Policia i de la Guàrdia Civil. I a la Moncloa hi havia el president, informat de primera mà, i la vicepresidenta.  Va ser un dia molt llarg i no vaig deixar de pensar com d’una manera irracional es va poder arribar a aquella circumstància.

L’1-O, ¿qui dona les ordres a l’operatiu?

Els mateixos professionals decideixen.

¿Creu que l’operació Copèrnic era adequada?

 Sí, era el millor que es podia fer. Recolzo els professionals que la van dissenyar. Dono suport a les Forces de Seguretat perquè van donar el millor que tenien. La seva professionalitat va quedar demostrada. No van entrar en provocacions i per regla general el resultat va ser bastant satisfactori. Insisteixo: Tant de bo no s’haguessin produït algunes intervencions que hi va haver fruit del compliment de la seva obligació, però els que hauran de respondre i ho faran són els que ho van propiciar.

A les nou del matí de l’1-O hi va haver càrregues. Al migdia, acaben. Durant la tarda, es pot votar sense interrupció...

Però ja estaven desactivats els sistemes informàtics. Allà no hi va haver recompte. La Guàrdia civil al llarg de tot el matí va estar desactivant sistemes que es reactivaven des de diferents servidors.

¿Truncar el sistema informàtic va ser el criteri per acabar amb les càrregues?

Els homes i dones que participaven havien de descansar. Van començar molt aviat i tenien un horari. Les unitats especials van amb equipaments molt pesats i no poden estar més de determinades hores. Com que els Mossos no havien intervingut la nit anterior, aquell matí van haver d’intervenir gairebé totes les unitats de Policia i Guardia Civil i no hi va poder haver relleus.

¿És dels que creu que el 155 hauria d’haver arribat abans?

A hores d’ara... no m’atreviria a dir-ho. Però sí que crec que allò va ser un detonador. Es va posar de manifest una autèntica rebel·lia. Ens vam adonar [l’1-O] que en els Mossos, que fins aleshores hi havia col·laboració, es va entrar en una deixadesa evident per part de molts. El que els Mossos no estiguessin a l’altura –soc respectuós, però va ser una evidència– va ser determinant per al 155. I va servir per a molt. Els Mossos van tenir una transformació amb poques mesures.

¿És l’1-O quan perden la confiança en Trapero? ¿Abans?

Tots els informes que tinc en el meu poder deien que els Mossos complirien i que es veia bona disposició per la seva part.

¿Informes de qui? ¿interns?

Interns i oficials. És veritat que van dir que farien una cosa i no la van fer. I no van avisar que no ho podien fer perquè actuessin abans Policia i Guàrdia Civil. Ni ho van comunicar a l’autoritat judicial. Això va passar així. Va arribar el 155 i el senyor Trapero va ser substituït pel senyor Ferran. He de dir que el senyor Ferran va complir, i els Mossos sota el seu mandat. Lamento que l’hagin cessat immediatament perquè va complir com un professional.

Hi va haver urnes. ¿Què va fallar en les Forces de Seguretat i el CNI?

 Jo no sé qui va fallar. Però el que està clar és que hi va haver urnes i que es van utilitzar molts mecanismes per ocultar-les. El moviment independentista no va fer res amb transparència. Ha sigut tot mentint, ocultant i van utilitzar diferents vies. No aprofundiré. Ja es veurà.

Per a vostè, personalment, ¿va ser una frustració?

Sí. No em va agradar que apareguessin. La Guàrdia Civil va trobar algunes urnes, però no eren aquelles... estaven disfressades sota calaixos. La veritat quan es van veure les primeres imatges, no em va agradar.

Notícies relacionades

¿Ningú va pagar per aquell fracàs?

No, no. Es va fer el possible perquè es trobessin les urnes i... (silenci). A ells també els ha sortit alguna cosa bé. Eren instruments per cometre delictes, però això els va sortir bé.