Trapero, davant de la jutge: «El TSJC ens va demanar que l'1-O garantíssim la pau social»

El majorJosep Lluís Trapero va prestar declaració tres vegades al’Audiència Nacional. La primera vegada, el 6 d’octubre, quan va acudir d’uniforme, malgrat que estava citat com a imputat per l’actuació delsMossos d’Esquadra el 20 de setembre. La segona va ser el dia 16, després que la fiscalia aportés un atestat sobrel’1-O, pel qual no se li va preguntar la vegada anterior. La tercera va ser al febrer. En les gravacions de les seves primeres compareixences al Jutjat Central d’Instrucció número 3, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, protagonitza algunes topades amb el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, al defensar l’actuació del cos policial que dirigia.

Trapero acudeix per segona vegada a l’Audiència Nacional, aquesta vegada en vestit de jaqueta, només 10 dies després de la seva primera compareixença i tant ell com la jutge Carmen Lamela i el fiscal intenten no repetir la declaració del dia anterior, però l’ocorregut el 20 de setembre amb els detinguts i una quarantena de registres per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona centra gran part de la declaració. I va perdent la paciència a mesura que comprova que ni la jutge ni el fiscal creuen les seves explicacions sobre el registre a la Conselleria d’Economia. Acaba dient que, des del seu criteri, “hagués sigut suïcida arribar als cotxes (de la Guàrdia Civil, que van quedar destrossats)”. “Hauríem lligat un problema d’ordre públic que encara l’estaríem... En el moment en què nosaltres arribem, no hi ha cap altra gestió responsable”, assegura tens.

Enfocats

Però aquell dia també parla de l’1-O. Defensa l’actuació dels Mossos, en compliment del mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), com fan amb totes les ordres judicials. Després de negar conèixer la paraula Enfocats, considerada el full de ruta del procés secessionista, fins a llegir-la en un atestat policial, l’excap dels Mossos assegura que l’ordre de clausurar les escoles la tenien tots els cossos policials i també era practicable els dies previs a l’1-O. Va insistir que gràcies a la policia catalana “340 escoles ja no van obrir i es van intervenir 421 urnes. “Van obrir les altres 2.000, les mateixes que per als altres cossos policials”, es va defensar Trapero a preguntes del fiscal.

Quant als vídeos de mossos el mateix 1-O, obtinguts per la Guàrdia Civil, sobre la inactivitat dels agents i la complicitat amb la votació il·legal, Trapero explica que són 24, però Assumptes Interns n’ha revisat 28. Respecte a cinc, es van obrir informacions reservades. Afirma que els altres són “molt parcials”, molt curts i “hi falta context” que expliqui l’actitud dels agents. “Si hi ha conducta negligent, s’incoa una informació i en el seu cas se’ls sanciona”, precisa. Mostra la seva estranyesa perquè en cap cas s’hagi demanat el número identificatiu als agents sospitosos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al ser preguntat sobre les agressions d’aquell dia, Trapero respon que “no estan justificades per a ningú i també caldrà denunciar-les i investigar-les”, i aprofita per destacar la “lleialtat dels mossos” amb la referència a no pertorbar la seguretat ciutadana que la jutge del TSJC Mercedes Armas va fer constar en l’auto en què ordenava tancar les escoles. “Verbalment, davant dels quatre comandaments judicials, ens va demanar que actuéssim amb paciència, contenció i garantint a tota hora la pau social. Amb aquesta convicció vam complir les ordres”, va asseverar.

Contravigilància

Trapero també nega categòricament haver fet serveis de contravigilància a alts càrrecs de la Generalitat investigats per la seva col·laboració amb l’1-O. “En vista de possibles investigacions, per descomptat, cap tipus de protecció”, va asseverar. I va negar la conversa entre el llavors director general dels Mossos, Pere Soler, i el director de Patrimoni, Francesc Sutrias, en què la hi garantia. “Sutrias no ha tingut contravigilància. Cap és cap”, va negar Trapero.