La jutge limita el 'cas màster' a la falsedat de Cifuentes

La jutge d’instrucció del ‘cas Màster’,Carmen Rodríguez-Medel, ha anat molt més enllà que el Tribunal Suprem alrebutjar obrir una causacontra el president del PP,Pablo Casado, per prevaricació administrativa i suborn pel màster que va obtenir sense anar a classe. La magistrada ha deixat reduïda la causa a la falsedat que presumptament es va produir en la qualificació de la defensa del treball de final de màster de la presidenta madrilenyaCristina Cifuentes, al decretar l’arxiu de la prevaricació i el suborn per a tots els imputats, tant alumnes com professors.

La magistrada justifica la seva decisió a la interlocutòria de Casado del Suprem, malgrat que l’argumentació de l’alt tribunal se centrava únicament en l’aforat, que, com a alumne, només podria haver comès la prevaricació com a cooperador necessari. Per condemnar-lo en aquesta condició s’ha de provar que existia un acord previ amb el responsable del seu màster,Enrique Álvarez Conde, i que la seva actuació va ser fonamental perquè el catedràtic prevariqués.

El Suprem entenia que no hi havia indicis d’aquestes circumstàncies, per la qual cosa no podia ni investigar el líder del PP. Però no feia referència a Álvarez Conde, que seria l’autor de la prevaricació. L’únic antecedent en l’alt tribunal d’una conducta similar no era encoratjadora per a qui era el responsable de l’Institut de Dret Públic de la Universitat Rei Joan Carles. El febrer del 2017, el Suprem va confirmar una condemna per prevaricació a un professor i una funcionària de la Universitat de Granada per haver regalat un excel·lent a una alumna que no va assistir a classe. 

Rodríguez-Medel ignora aquest antecedent i en un auto que, insisteix, dicta segons el que s’ha acordat respecte a Casado, decideix decretar el sobreseïment provisional (que podrà ser revocat si sorgeixen nous indicis) dels dos delictes per a tots els presumptes autors, que serien els professors de l’URJC imputats, i els alumnes, la qual cosa a la pràctica suposa limitar el cas a la falsedat de les notes de Cifuentes.

Només delictes in fraganti

La jutge critica que “difícilment un indici pugui qualificar-se d’incontestable”, si no és en sentència i afirma que la decisió del Suprem “està elevant notablement les exigències habituals de la jurisprudència per obrir una investigació penal i citar qualsevol persona a declarar com a investigat”, perquè només en “delictes in fraganti” hi pot haver “indicis consistents” a l’obrir la investigació.

El seu argument per a l’arxiu passa perquè si no s’ha pogut acreditar l’activitat acadèmica dels alumnes que podrien haver rebut “un tracte de favor” (en paraules de l’alt tribunal) a través de correus electrònics o els seus propis treballs, no es pot acusar tampoc de prevaricació el professorat, ja que “dins de la seva llibertat de càtedra qualificarà, així que entengui oportú, sense que la seva decisió pugui ser qualificada d’arbitrària a efectes penals”. La jutge explica que considerava “el punt neuràlgic de la instrucció” acreditar si hi va haver o no certa activitat acadèmica, perquè d’això depenia que el títol fos o no un regal i, per tant, hi hagués suborn, i fins i tot la prevaricació, perquè la qualificació podia entrar dins de la llibertat de càtedra.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La decisió sobre els professors es produeix malgrat que un grup d’alumnes va admetre no haver fet res més en el màster que haver-se matriculat i pagar les taxes, i una de les companyes de Casado fins ara imputades,Dolores Cancio, va admetre que “per indicació d’Álvarez Conde no va anar a classe i no va fer cap treball en el màster, i malgrat tot això va obtenir el títol”. La jutge conclou que, vist que el Suprem no les esmenta al resoldre en relació amb el líder del PP, les seves paraules “no han de ser considerades cap indici d’una mecànica de comissió delictiva duta a terme entre una sèrie d’alumnes i el professorat”. Afegeix que ni se l’hauria d’haver cridat a declarar i que com que va treballar “molt i molt dur aquell any” per a l’Institut de Dret Penal, Álvarez Conde va poder tenir prou elements per valorar-la.

En qualsevol cas, com que “no resulta possible circumscriure la decisió de l’alt tribunal a l’aforat, ni apartar-se aquesta instructora del seu superior criteri en el que és responsabilitat” seva –dels no aforats– opta per limitar els imputats del cas a Cifuentes, Álvarez Conde, dues de les seves professores,Cecilia Rosado i Alicia López de los Mozos, i l’assessora de la comunitat de MadridTeresa Feito.