El Rei va fer el discurs del 3-O malgrat els dubtes del Govern

Fa just un any, el 3 d’octubre del 2017 a les nou de la nit, Felip VI va aixecar la veu contra la “deslleialtat inadmissible” de la Generalitat de Catalunya per haver organitzat el referèndum unilateral de l’1 d’octubre. Amb un to rotund, el Monarca va reclamar a l’Estat que assegurés l’“ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions”, assenyalant el camí del 155 que la Moncloa ja havia començat a preparar mesos abans amb molta discreció. El procés que va recórrer el discurs del cap de l’Estat no va ser fàcil per una raó de pes: el Govern de Mariano Rajoy no considerava oportuna la seva intervenció davant dels espanyols.

El Rei va decidir el mateix 1-O que havia de parlar al veure la tensió als carrers de Catalunya. Durant el mes de setembre, malgrat els plens del Parlament del 6 i 7 en els quals es van aprovar les anomenades ‘lleis de desconnexió’, Felip VI havia mantingut un perfil baix, amb les apel·lacions habituals al compliment de la Constitució. No obstant, després de comprovar que l’Executiu no havia evitat la votació i davant del temor que Carles Puigdemont declarés la independència de la República catalana i aquesta fos reconeguda per algun país estranger, la Zarzuela va fer saber a la Moncloa ja el mateix 1-O que el Rei creia oportú fer un pas endavant i remarcar davant la comunitat internacional que Espanya era un país seriós i que no corria riscos de desmembrament.

Segons fonts coneixedores de les converses entre els dos palaus, la proposta no va caure bé a l’Executiu de Rajoy. Els assessors del llavors president del Govern es temien que aquest gest insòlit (Joan Carles es va dirigir als espanyols en comptades ocasions i sempre greus, com ara el 23-F o després dels atemptats de l’11-M) s’interpretés com un senyal de debilitat de l’Executiu. Aquests dubtes es van plantejar davant dels assessors del Monarca, però cap membre del Govern les va expressar al cap de l’Estat, que va començar a conjuminar el text amb el seu equip poques hores després que els mitjans de comunicació de tot el món es fessin eco de les imatges de les càrregues policials. 

Primer, l’escenografia política

La Zarzuela es va proposar esperar unes hores, perquè el Govern parlés (Rajoy va pronunciar un discursdiumenge a la nit, quan es va acabar la votació) i quedés patent el recolzament dels partits constitucionalistes a l’Executiu (el llavors president es va veure amb els dirigents del PSOE, Pedro Sánchez, i Ciutadans, Albert Rivera). Acabada l’escenografia política, era el moment de la direcció de l’Estat.

En aquelles hores ja eren diversos els dirigents polítics que sabien que Felip VI es dirigiria a tots els espanyols, i els socialistes van fer arribar als despatxos de la direcció de l’Estat que confiaven que el Rei fes alguna menció al “diàleg” i mostrés la seva proximitat als catalans parlant en la seva llengua. La resposta dels assessors de Felip VI, segons fonts socialistes, va ser directa: “No, el missatge serà el d’un Rei a una nació ferida”.El Monarca va decidir elaborar un discurs ferm, assumint que faria molt malbé la seva imatge a Catalunya.

Sols al despatx

El Rei i Rajoy es van reunir al migdia del 3 d’octubre a la Zarzuela. Era una situació incòmoda per a tots dos, segons fonts dels seus respectius equips. Els dos sabien què opinava l’alltre del tema. El cap de l’Estat va entregar al president el seu discurs. A l’altre costat de la taula, Rajoy el va llegir, del primer a l’últim full, i va mostrar la seva aprovació. El polític gallec va evitar el xoc i, segons fonts de la Zarzuela, va donar llum verda a l’al·locució sense suggerir ni un sol canvi. Al cap d’unes quantes hores, el despatx es va omplir de tècnics i càmeres de TVE i Felip VI va gravar la intervenció.

Els dubtes de l’Executiu davant la iniciativa monàrquica es van deure a la por de la comparació entre les dues institucions davant de l’1-O i van arribar després d’uns mesos de tensió que els dos palaus van viure discretament. El detonador, segons antics membres de l’Executiu de Rajoy, va ser la proposta que va fer Felip VI a Sánchez perquè formés Govern.

Notícies relacionades

El Rei demana a l'Estat que asseguri "l'ordre constitucional" davant la "deslleialtat inadmissible" de Puigdemont

Aquest és el discurs íntegre del Rei després de l'1-O

El febrer del 2016, i després de declinar l’antic líder del PP dues vegades l’opció d’intentar aconseguir els recolzaments per ser investit, el Monarca la hi va oferir al dirigent socialista i aquest la va aprofitar, tot i que no va culminar el seu propòsit al no aconseguir el suport de Podem i Ciutadans. Després de la seva investidura fallida, el rellotge es va engegar i es van convocar de nou eleccions al mes de juny.

El punt d’inflexió amb la Zarzuela

No obstant, a la Moncloa no s’esperaven que Felip VI proposés Sánchez, un gest que va enervar al nucli dur de Rajoy i va dificultar, en els mesos següents, la relació entre els assessors dels dos palaus. El dirigent socialista no tenia els recolzaments lligats i els conservadors creien que, arribats a aquest extrem, es podria apel·lar a un informe del Consell d’Estat del 2003, quan va permetre que es repetissin les eleccions autonòmiques a Madrid. El màxim òrgan consultiu va considerar que la falta de candidats era equivalent a una “votació fallida” i convenia cridar de nou a les urnes, una cosa que el PP volia calcar el 2016. El Rei i els seus assessors jurídics van considerar que havien d’exhaurir la via política, Sánchez va tenir la seva oportunitat i a la Moncloa van començar a mirar Felip VI amb uns altres ulls.