L'ultimàtum de Torra a Sánchez descol·loca el PDECat i ERC

Sí, en política hi ha sempre el recurs d’aplicar allò que la millor defensa és un bon atac. El problema és que si aquest atac no és consensuat en les files pròpies, el tret pot sortir per la culata i generar més desconcert que la claredat i contundència que es perseguia. És a dir, que l’ultimàtum llançat pel president de la Generalitat, Quim Torra, al Govern de Pedro Sánchez, que amenaça de retirar-li el recolzament en el Congrés si no negocia un referèndum d’autodeterminació, no només no va generar cap desconcert en el Govern del PSOE, sinó que va deixar perplex fins i tot sectors del PDECat i ERC. I s’ha de veure si serveix per calmar els independentistes més radicals, aquells que van assetjar el Parlament dilluns i als quals semblava dirigir-se Torra per fer-se perdonar les crítiques d’inacció i inconcreció sobre la implementació de la república.

"Si no hi ha una proposta per exercir l’autodeterminació de forma pactada, vinculant i reconeguda internacionalment abans del novembre, l’independentisme no podrà garantircap estabilitatal Congrés al senyor Sánchez", ha solemnitzat Torra per intentar desviar el focus de laviolència independentista, les càrregues dels Mossos o els reptes socials. L’ultimàtum a Sánchez ha agafat els diputatsdel PDECata Madrid per sorpresa. Fonts consultades sobre aquest tema no amaguen el seu malestar per haver-se assabentat d’aquesta estratègia escoltant el discurs de Torra, sense avís previ. La decisió no ha sigut ni consultada ni comunicada als diputats, que a més recorden que Torra no és militant del PDECat.

La cuina de la decisió

Aquestes veus crítiques consideren que Torra "té la impunitat que li dona Waterloo", amb referència a l’expresident Carles Puigdemont. I adverteixen que unes eleccions general anticipades podrien ser molt negatives per al PDECat. "Havíem tingut ocasió de comentar-ho en general, però no al detall de com ha sigut exposat", ha reconegut el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, davant de la premsa, en al·lusió a l’ultimàtum.

Dit en romà paladí, i segons ha pogut saber aquest diari, els socis de Govern (JxCat i ERC) van pactar que Torra exercís una pressió a Sánchez traient l’espantall de la pèrdua de recolzament en el Congrés. Una mica així com que l’independentisme no es veuria en disponibilitat de garantir l’estabilitat si no s’iniciava un diàleg polític de fons amb Catalunya. Però ni novembre, ni caiguda del Govern, ni tan sols autodeterminació.

Així les coses, es fa impossible pensar que Oriol Junqueras, que és el que decideix a Esquerra, sabés si més no que hi havia la intenció de llançar un ultimàtum en aquests termes. Va tenir contemplacions davant de la premsa Sabrià i va dir que, en qualsevol cas, la decisió del que es fes en el Congrés estaria en mans del grup parlamentari que presideix Joan Tardà. És a dir, guanyar temps i ja es veurà.

La retòrica

L’amenaça a Sánchez va eclipsar la resta del discurs de Torra en el debat de política general, que va recuperar el to més contundent –retòric, potser, diria l’exconsellera Clara Ponsatí– per reivindicar la posada en pràctica del referèndum de l’1-O i la proclamació de la independència "sense por". Però una vegada més, després de les paraules hi ha hagut inconcreció, més enllà d’afirmar que s’actuarà "adequant la voluntat majoritària dels ciutadans a la legalitat".

Tampoc hi va haver concreció, més enllà de les amenaces, sobre la resposta que donarà a les eventuals sentències condemnatòries alsprocessats per l’1-O. "Serà un punt d’inflexió i no retorn d’aquesta legislatura", va vaticinar. I ha afegit que la condemna legitimarà “l’aplicació deldret d’autodeterminació”.

Lleu autocrítica

Torra va iniciar la seva intervenció amb certa autocrítica i anunciant una compareixença del conseller d’Interior, Miquel Buch, sobre la polèmica actuació delsMossos d’Esquadra dissabte i dilluns, a les portes del Parlament. Però el president es va limitar a afirmar que els fets de l’aniversari de l’1-O van ser "aïllats", i "no són gens representatius" del moviment independentista. "Confio que no es tornin a repetir. El camí de la independència no és aquest", va concloure.

Notícies relacionades

La crisi entre JxCat i ERC per la fórmula triada per substituir els diputats suspesos

Un xoc i moltes espines

El president ha reclamat al sobiranisme unitat i que deixi de “mirar-se de reüll”. "Una part de la població no comprèn la nostra acció política, és responsabilitat nostra i meva, hem de parlar més clar i que tots puguin compartir el camí traçat", ha assumit, i en aquest punt ha reclamat "tornar a la feina unitària i que mirar-se de reüll de manera constant s'acabi".

I a l’agenda social, Torra es va limitar a repassar sintèticament els assumptes sectorials, passant de puntetes sobre crisis com la delsmenors immigrants no acompanyats o dèficits com el de la renda de ciutadania o la llei de la dependència. Sí que va anunciar que negocia amb el Govern del PSOE la recuperació de lleis socials, com la delsimpostos a pisos buits, canvi climàtic o impostos a actius no productius de persones jurídiques. Negocia amb el mateix Govern que amenaça amb fer caure en un mes.