PP i Cs pugnen per la dreta que vol mà dura a Catalunya

Sosté un dirigent del PP que un delspecats polítics de l’expresident Mariano Rajoy va ser aplicar el 155 a Catalunya sense explicar que ho feia de forma “toveta” pels “frens” que van introduir PSOE i Ciutadans, fonamentalment. I que el seu partit encara ho està pagant. “El president va voler una operació d’Estat amb el 155, cosa que l’honra, però va haver de saber comunicar amb detall el que cedia a l’oposició. La idea que ha quedat en els nostres és que es va fer una cosa molt fluixeta que no va parar els independentistes i que Albert Rivera hagués sigut més dur, tot i que sigui fals”, apunten en el partit. 

Això explica que en aquests últims dies de convulsió en el Parlament i els carrers catalans, coincidint amb el primer aniversari de l’1-O, Pablo Casado i el seu equip repeteixin allà per on van que no va ser possible fer una intervenció més efectiva perquè els socialistes van exigir que no es toqués TV-3 ol’educació.  O perquè van posar límits d’última hora al control delsMossos,  entre altres coses, sempre segons la seva versió, mentre Rivera reclamava una operació exprés només per convocar comicis autonòmics.

Volen donar a entendre a la seva potencial clientela electoral que d’aquella pols negociadora que no comparteixen, vénen aquests fangs i, especialment que Rivera no és l’opció “útil” per a les pròximes generals, aquestes que ningú s’atreveix ja a descartar que puguin avançar-se a l’any que ve. D’allà les presses de l’actual PP per mostrar-se com un partit “diferent” del que va capitanejar Rajoy en la gestió la crisi sobiranista, capaç de llançar-li un pols als taronges per mesurar qui té ara la mà més dura contra els secessionistes. Tasca complexa, perquè Casado pretenia a la direcció popular anterior i no se li coneix crítica interna a la gestió dels seus antecessors. A més, el fracàs dels de Rajoy en les últimes catalanes encara és una ferida sense tancar en la seva organització. 

El fantasma del 21-D i la convenció ideològica

Aquelles eleccions catalanes van ser convocades per Rajoy des de Madrid, el desembre del 2017. Els taronges van guanyar en vots “per demanar sempre més mà dura que els altres en el minut adequat, era igual sobre què o si era realista el que demanaven o si la jornada anterior havien dit el contrari”, conclouen les fonts del PP consultades. Els populars van passard’11 a 4 diputats. Un resultat terrorífic per a les seves expectatives a Catalunya i a la resta d’Espanya a mitjà termini que els va fer entrar en una crisi col·lectiva, política i emocional, que no van saber llavors combatre (mentre Rivera continuava pujant en sondejos) i que van arrossegar fins a la seva abrupta sortida de l’Executiu central, via moció de censura per castigar la corrupció.

Rajoy no només va abandonar la Moncloa, també la seva seu al carrer Génova. Va ser substituït per Casado, que es va comprometre a ser ferri a Catalunya. El seu objectiu és que no cali la idea en els votants més conservadors que votar Cs és més efectiu que recolzar el PP per plantar cara als secessionistes. Es tracta de recuperar l’ideari ortodox de la dreta en aquest i altres aspectes deixant el pragmatisme per a una altra ocasió. En aquest context s’han d’entendre propostes com convertir en delicte la sola convocatòria d’un referèndum; il·legalitzar partits que encoratgin la divisió social o tallar-los les subvencions públiques. Tot un recull de mesures de gran impacte i dubtosa viabilitat que seran recollides i ampliades en la convenció ideològica que els populars celebraran al desembre.

Vox vol afegir-se a la batalla

Notícies relacionades

El PP avisa a Torra i els seus "sequaços" que s'estan guanyant "a pols" anar a presó

Rivera, disposat a debatre sobre la il·legalització de la CUP que planteja Casado

Així les coses Catalunya s’ha convertit al principal terreny de batalla entre el PP i Ciutadans, dues organitzacions que amb prou feines es donen un respir en la seva carrera cap al tron de la dreta electoral espanyola. S’ha convertit en habitual observar a Casado i Rivera competir a l’hora de metrallar l’opinió pública amb declaracions i propostes lligades a l’actualitat catalana. Valgui com a exemple el que passarà la setmana que ve al Congrés i Senat, on els dos partits ompliran l’agenda d’aquestes Cambres de qüestions lligades al procés.

 El cap de Ciutadans colpeja retòricament amb aquest assumpte a tort i a dret, per si de passada guanya terreny al centre més indecís i oscil·lant. I no sembla que vulgui prendre’s un descans. A tort, perquè no combrega que Pedro Sánchez dialogui amb els sobiranistes. A dret, perquè recrimina els populars que no fossin més contundents quan van tenir oportunitat des del Govern. Ell recepta, i exigeix ara, un 155 plenipotencial i sense data de caducitat. La possible recuperació del PP, si Casado té oportunitat de convèncer als seus del canvi, i l’aparició a l’escenari de Vox  –que ha convocat aquest diumenge a Madrid un macroacte i que, segons el CIS, podria arribar a tenir representació en el Congrés–fan que Rivera no abaixi la guàrdia a la zona dreta del tauler electoral.