El jutge Andreu processa els tres detinguts pels atemptats del 17-A

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu s’incorporarà a la Sala Penal de l’Audiència Nacional ben aviat i no ha volgut fer-ho sense concloure en allò fonamental la investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’any passat. Per això, aquest dimecres ha dictat l’ordre de processament contra els detinguts per la seva relació amb el 17-A. En concret, processaMohamed Houli Chmelal, únic supervivent de l’explosió del xalet d’Alcanar, iDriss Oukabir, que va llogar la furgoneta amb la qual es va cometre l’atemptat de la Rambla, per integració a organització terrorista, delicte de fabricació, tinença i dipòsit d’explosius i delicte d’estralls en grau de temptativa.

El tercer processat és Said Ben Iazza, detingut el setembre a Vinaròs. El magistrat l’acusa de col·laboració amb organització terrorista. El jutge considera que tots tres, juntament amb els set terroristes que van morir a Alcanar, per l’explosió, i a Cambrils i Subirats, abatuts pels Mossos, formaven part d’un grup radicalitzat que tenia l’objectiu de “portar a terme atemptats contra els considerats 'els seus enemics’, és a dir, el món occidental". No obstant, no els processa pels atropellaments de Barcelona i Cambrils, perquè no s’ha trobat cap indici que els vinculi amb els plans alternatius que van improvisar els terroristes després de l’explosió d’Alcanar, que va frustrar el gran atemptat que planejaven per al cap de setmana.

Els altres dos detinguts després dels atemptats, Mohamed Aalla, amb l’Audi del qual es va cometre l’atemptat de Cambrils, i el propietari del locutori de Ripoll, Said el Karib, no han sigut finalment processats, ja que no se’ls ha trobat vinculació amb la cèl·lula terrorista, més allà que el primer era germà de dos dels terroristes i el segon va comprar un bitllet d’avió amb la seva targeta a l’altre, com feia amb altres clients de l’establiment. De fet, el magistrat ja els va deixar en llibertat després de prendre’ls declaració l’agost del 2017.

La interlocutòria afirma que la cèl·lula es va constituir a la localitat gironina de Ripoll per un grup de joves d’origen marroquí, que es coneixien des de nens, sota la direcció espiritual de l’imam d’aquesta localitat, Abdelbaki Es Satty, que va morir al xalet en què preparaven els explosius i que es va radicalitzar després de sortir de la presó en què va complir condemna per tràfic de drogues. Tots ells “es van conjurar per realitzar un o diversos atemptats de grans dimensions mitjançant l’ús d’artefactes explosius, a fi de coadjuvar a l’estratègia terrorista de l’organització terrorista Daesh” o Estat Islàmic.

En dos anys

El jutge descriu que el procés de radicalització va començar el 2015, abans que Es Satty fos acomiadat de l’única mesquita que hi havia llavors a Ripoll i marxés a Brussel·les, durant l’estada del qual es va cometre un atemptat terrorista. Va acabar quan uns tres mesos abans de l’explosió d’Alcanar i dels atemptats de Barcelona i Cambrils, van començar a adquirir material i a fabricar explosius. "Pràcticament ja ningú més va tenir accés" al grup, que es "va allunyar de les persones (fins i tot familiars) que els envoltaven davant d’aquesta nova etapa que iniciaven. La vida de cada un d’ells va passar a desenvolupar-se exclusivament al costat de la dels seus companys de grup, compartint vivenda, menjars, viatges i, per tant, participant en la fabricació dels explosius o bé col·laborant en la planificació dels atemptats", explica.

Ja el 2016, durant el Ramadà, els més propers a Es Satty, Younes Abouyaqoub, Mohamed Hichamy i Youseef Aala, van dir als altres membres del grup que volien destruir amb explosius la Sagrada Família de Barcelona. Tots "van acceptar aquesta proposta, impulsada per l’extremisme religiós implantat per l’imam Abdelbaki Es Satty".

El magistrat recorda el vídeo que va aparèixer entre la runa de la vivenda, gravat per l’únic supervivent d’Alcanar, en el qual apareixien membres de la cèl·lula fabricant explosius i anunciant un pròxim atemptat, així com nombroses fotografies "en llocs susceptibles de ser objectius d’atemptats": Port Aventura (Salou); plaça Catalunya, Torre Agbar i el Camp Nou, a Barcelona; la Torre Eiffel, a París; Tolosa, i a Madrid, el Santiago Bernabéu i el Museu Thyssen. Dos dels membres de la cèl·lula van viatjar a París l’11 i 12 d’agost i van adquirir dues targetes franceses de telèfon, cosa que ha portat els investigadors a creure que pot ser que volguessin atemptar en aquesta ciutat alhora que a Espanya. La interlocutòria es limita a esmentar l’adquisició de les targetes, perquè no s’ha pogut avançar més en aquesta línia com per poder-los processar per això. 

La interlocutòria també inclou les recerques repetides a internet de localitzacions geogràfiques. I les relaciona amb les dates de les recerques d’explosius, que van començar el novembre del 2016, així com amb atemptats gihadistes contemporanis. Van fer 125 recerques sobre l’Audiència Nacional, 106 recerques de la tomatina de Bunyol, 219 de l’embassament de Riudecanyes i 104 de l’Alhambra de Granada.

Entre 200 i 500 quilos

El jutge xifra els explosius que s’emmagatzemaven a la casa d’Alcanar entre els 200 i 500 quilos, així com 19 artefactes improvisats tipus granada de mà i una faixa bomba. El jutge afegeix les 104 bombones de butà i propà trobades a la vivenda, amb les quals els terroristes pretenien "amplificar l’efecte de l’explosiu, pretenent incrementar el volum de metralla i la possibilitat de crear boles de foc generades per les càrregues GLP".

Segons els pèrits, "tal quantitat de material per a la confecció d’explosius i de tal potència destructiva, si s’hagués arribat a utilitzar per atemptar en llocs o monuments amb gran afluència de públic, com seria l’objectiu de la cèl·lula terrorista investigada, hauria provocat uns danys d’enormes dimensions”.

Els telèfons mòbils dels tres processats han sigut determinants per vincular-los als terroristes morts i als llocs investigats. A Said Ben Iazza el seu mòbil el situa a Alcanar, un temps suficient per no ser aliè a la fabricació d’explosius, amb precursors adquirits amb la seva identitat i transportats amb el vehicle que els va deixar.

La Rambla i Cambrils

Notícies relacionades

Interior manté aïllats i sota "vigilància extrema" els presos del 17-A

Així van relatar els terroristes com es va preparar l'atemptat de la Rambla

La interlocutòria relata com, un dia després de l’explosió d’Alcanar, Younes Abouyaaqoub va arrossegar, a gran velocitat i circulant en ziga-zaga, a les 16.50 hores del 17 d’agost una gran quantitat de transeünts que passejaven per la Rambla amb una furgoneta llogada per Driss Oukabir. Van morir 14 persones i 128 més van patir lesions. En la seva fugida, que va acabar a Subirats quatre dies després, va matar una altra persona per aconseguir el seu cotxe. A la 1 de la matinada del 18, els altres cinc terroristes van envair amb un vehicle el passeig marítim de Cambrils i van provocar la mort d’una altra dona i van ferir 12 persones més, fins que van ser abatuts pels Mossos. 

La integració en organització terrorista es pena amb entre 6 i 14 anys de presó. La fabricació i tinença d’explosius, amb entre 8 i 15 anys, i el delicte d’estralls es castiga amb entre 10 i 15 anys. La col·laboració amb organització terrorista se sanciona amb entre 5 i 10 anys de presó.