Mas torna a defensar el 9-N davant del Tribunal de Comptes: «No em feia por res"

L’expresident de la GeneralitatArtur Mas ha tornat aquest dimecres a defensar la legalitat de la consulta del 9-N en el nou escenari que suposa el seu enjudiciament per responsabilitat comptable en el Tribunal de Comptes. Ho ha descrit com la manera d’“obrir nous camins” amb “imaginació” per resoldre “la crisi” que va suposar el revés que va provocar l’anul·lació pel Tribunal Constitucional del primer decret de convocatòria i poder consultar el poble català sobre el seu futur. Al sortir de la sala, davant dels mitjans, ha atribuït el procediment iniciat ara a "una venjança personal" que va justificar recordant les paraules de l’exvicepresidenta del Govern Soraya Saénz de Santamaría relatives al fet que la consulta la pagarien ells i les seves famílies. 

Com en un viatge al passat, la representació de la Societat Civil Catalana li ha tornat a preguntar sobre les seves decisions per aconseguir realitzar la consulta vetada pel 9-N. I ell ha donat les mateixes respostes que va utilitzar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, malgrat que el va condemnar a dos anys de presó d’inhabilitació per desobediència: ha negat haver incomplert el mandat del Tribunal Constitucional al celebrar la consulta popular, mitjançant 40.000 voluntaris, en comptes d’involucrar-hi l’administració. Fins i tot ha negat haver pres aquesta decisió per por. "Jo no vaig tenir por en cap moment, com es va demostrar," ha assegurat.

En aquest sentit, ha tornat a insistir que jurídicament la consulta que es va celebrar no era igual que l’anul·lada pel Constitucional, tot i que "políticament fos el mateix": preguntar als catalans, segons el mandat que havien rebut a les urnes. En la seva versió dels fets, el mateix alt tribunal havia deixat "un bri d’esperança" al dret d’autodeterminació en la resolució en què anul·lava la convocatòria de la consulta.

Les preguntes de l’acusació han portat la consellera que presideix la sala d’enjudiciament a demanar-li que se cenyís a la despesa destinada al 9-N, que és l’únic que es dirimeix en el Tribunal de Comptes. Llavors, Mas ha afirmat que els gairebé7.000 ordinadors, que van costar més de 2 milions d’euros, per a les meses electorals es van destinar a centres educatius, com una "reposició ordinària del sistema educatiu català" i és oncontinuen funcionant. No es va especificar el seu ús per a la consulta, perquè no se n’havia de precisar la destinació "durant un cap de setmana", en vista dels sis o vuit anys que es farien servir a les escoles.

Per destacar que la seva funció era l’educació i no la consulta, motiu pel qual no hi pot haver malversació, ha explicat que "el 2014 hi va haver 1.414 modificacions pressupostàries per 1.250 milions i estem parlant d’1,8 milions" pels ordinadors, ha afirmat.

Judici al Tribunal de Comptes

El Tribunal de Comptes jutja des d’aquest dimecres  Mas i altres membres del seu Govern per les despeses que va generar a les arques públiques la consulta del 9 de novembre del 2014 sobre l’autodeterminació de Catalunya. S’asseuen al banc dels acusats també l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconseller de la Presidència Francesc Homs i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Els polítics van ser ja enjudiciats pel 9-N, si bé Homs és l’únic que ha complert la condemna, ja que al dictar-la el Suprem, per la seva condició d’aforat, va ser ferma des del primer moment, mentre que la de la resta està pendent que sigui revisada per l’alt tribunal el 6 de novembre que ve.

Amb ells també es jutja per la seva responsabilitat comptable en el finançament d’aquella consulta l’exassessor del president Mas Jordi Vilalloana; l’exdirector general de Difusió de la Generalitat i actual responsable de Mitjans Ignasi Genovès; l’exdirectora de Serveis de Governació Josefina Valls; el subdirector de Serveis de Governació, Lluis Bertrán; el director del DOGC, Jaume Domingo, i la directora de Serveis de la Presidència, Teresa Prohías.

Cinc milions de fiança

Notícies relacionades

La fiscalia demana al Tribunal de Comptes que investigui Mas per la despesa de 5 milions el 9-N

Com més població, més recursos

El judici té lloc un any després que el Tribunal de Comptes imposés una fiança total de 5,251 milions d’euros per garantir que es reintegrin a les arques públiques els diners gastats en aquella consulta, declarada il·legal, uns fons que havien de pagar de forma subsidiària els investigats i que, com que no es va abonar en temps i forma, va ser confiscada en embargaments de béns immobles als afectats.

El Tribunal de Comptes va dividir el cost que considera que va suposar la celebració del 9-N en diversos blocs per calcular aquesta quantitat i va concloure que Artur Mas figurava en tots:en tots Registre de la pàgina web institucional, fabricació de material per utilitzar en la votació i el seu transport, adquisició d’ordinadors, campanya publicitària i enviament d’informació, entre d’altres.