La fiscalia s'inclina per acusar per rebel·lió sense arribar a la pena màxima

L’hora en què es coneixerà la posició definitiva de la fiscalia respecte als líders del procés s’acosta. A l’espera que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre les nombroses proves sol·licitades per les defenses i dicti l’obertura de judici oral, la fiscalia ultima el seu escrit de qualificació, en el qual, segons fonts jurídiques, s’inclina per mantenir l’acusació de rebel·lió per a tots els líders independentistes processats per aquest delicte, però no necessàriament en el marge més alt previst en el Codi Penal, que arriba fins als 25 anys de presó per als capitostos, sinó més aviat en el contrari, que situa les penes en un mínim de 15 anys de presó. 

El Codi Penal castiga els que hagin promogut o afirmin la rebel·lió i siguin els seus caps principals a penes de 15 a 25 anys de presó i inhabilitació absoluta pel mateix temps; als que exerceixin un comandament subaltern, amb penes de 10 a 15 anys de presó i inhabilitació absoluta durant aquells anys, i alsmers participants, amb presó de 5 a 10 anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic des de 6.

En el seu escrit, la fiscalia ha de diferenciar entre les diferents responsabilitats en les quals van poder incórrer cadascun dels 18 processats a disposició de la justícia espanyola, que seran els que seran jutjats a partir del pròxim mes de gener pel Tribunal Suprem. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres fugits (la secretària general d’ERC, Marta Rovira, els cinc exconsellers que el van acompanyar a Brussel·les i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel) es troben en una peça separada, paralitzada a l’espera que tornin a Espanya i puguin ser jutjats pels delictes pels quals van ser processats; en el cas de l’expresident i els seus exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, els més greus: rebel·lió i malversació. 

Rebel·lió sense malversació

Fonts fiscals atribueixen una màxima responsabilitat en l’ocorregut a Catalunya als nou processats que es troben a la presó, una cosa que és lògica, donada la greu mesura cautelar que se’ls va imposar fa un any. Es tracta de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l’exconseller d’Interior Joaquim Fom, l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Forcadell, Sànchez i Cuixart només van ser processats per rebel·lió, ja que no formaven part del Govern, per la qual cosa no poden ser considerats responsables dels diners públics que es van poder destinar al referèndum il·legal de l’1-O. Els altres van sumar a aquest greu delicte el de malversació. No obstant, aquesta diferència només pot traslladar-se en els escrits de qualificació del fiscal i de la resta d’acusacions personades, Vox i l’Advocacia de l’Estat, a una sol·licitud de més o menys anys de presó per la rebel·lió, perquè aquesta absorbeix la malversació.

Notícies relacionades

La Fiscalia demanarà una pena més gran per a Junqueras per ser líder de la "rebel·lió"

Advocats de l'1-O rebutgen les "tàctiques" de la Fiscalia i exigeixen l'"absolució"

No passa així amb la sedició que sí que permet acusar també per la desviació dels diners públics, la qual cosa a la pràctica pot suposar més anys de presó, si es té en compte que els que la indueixen, sostenen o dirigeixen poden ser castigats amb entre 8 i 10 anys de presó, i de 10 a 15, si fossin persones constituïdes en autoritat. Per als altres sediciosos la pena prevista va de 4 a 8 anys. La malversació, per la seva banda, es castiga amb entre dos a sis anys de presó, però pot arribar fins a 12 anys de presó "si el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedís de 250.000 euros". La Guàrdia Civil va elevar al juny els diners presumptament malversats a 3,2 milions d’euros, entre l’abonat i el pendent de pagament.

En qualsevol cas, sigui el que sigui allò pel qual finalment aposti la fiscalia en el seu escrit de qualificació sempre existeix la possibilitat que ho modifiqui, segons es desenvolupi el judici, en funció de la prova practicada. En tots els judicis es dona l’oportunitat a fiscalia i acusacions d’elevar a definitives les seves conclusions provisionals o de modificar-les. I aquesta serà la petició de pena sobre la qual haurà de pronunciar-se el tribunal al dictar la corresponent sentència, que no es coneixerà fins després de les eleccions del mes de maig.