Miquel Buch i Neus Lloveras, imputats per l'1-O per desobediència

La causa judicial perl’1-O  ha arribat a un membre de l’actual Govern per la seva actuació quan era al capdavant de l’Associació Catalana de Municipis  (ACM). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a imputat per al 6 de novembre que ve al conseller d’Interior, Miquel Buch, acusat d’un delicte dedesobediència per citar als alcaldes a promoure el referèndum unilateral quan presidia l’entitat municipalista. També està cridada a declarar l’expresidenta del’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, segons ha avançat Efe. 

L’expresidenta de l’AMI s’ha fet eco a Twitter de la seva citació en qualitat d’investigada titllant de “política” la causa. “Querella per fer política, per expressar públicament el recolzament al referèndum”, ha escrit a la xarxa social.  

Citada a declarar el 6 de novembre a les 10.00 al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Querella per fer política, per expressar públicament el suport al referèndum. pic.twitter.com/FgpbE5yFM7

— Neus Lloveras (@neuslloveras) 15 de octubre de 2018

El president, Quim Torra, també ha volgut manifestar-se a través d’un tuit en què ha donat tot el seu recolzament a Busch i Lloveras. “Gràcies per tot el que vau fer. No us jutgen a vosaltres, ens jutgen a tots”, ha afirmat, després de fer una crida a la unitat en un moment de visible fractura en l’independentisme.

Estimats @MiquelBuch i @neuslloveras , tot el suport. Gràcies per tot el que vau fer. No us jutgen a vosaltres, ens jutgen a tots. I tots haurem de ser capaços de respondre, units, determinats i solidaris, assumint totes les conseqüències, contra aquesta causa general. https://t.co/xlvJLQAtCy

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 15 de octubre de 2018

L’ara responsable de la Conselleria d’Interior, i exalcalde de Premià de Mar (Maresme), i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Garraf) estan investigats per desobediència després que el TSJC descartés imputar-los per malversació i prevaricació, com pretenia la fiscalia. El ministeri públic va presentar en vigílies de l’1 d’octubre de l’any passat una querella contra Buch i Lloveras, també exdiputada de Junts pel Sí, que acusava d’aquests delictes per animar els regidors a promoure la consulta i a facilitar locals per a les votacions.

El TSJC va admetre a tràmit la querella, només per desobediència, i va acordar citar a declarar com investigats a tots dos, sense fixar una data, a l’espera que la resolució fos ferma. Quan el Tribunal Suprem va assumir la causa per rebel·lió contra els líders del procés, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar “resolucions contradictòries” i possibilitar “la investigació i enjudiciament conjunt” del cas de l’1-O.

En l’exposició raonada que va remetre al jutge del Suprem Pablo Llarena, l’instructor del TSJC Jordi Seguí va assenyalar indicis que Buch havia incorregut en un delicte continuat de desobediència per promoure el referèndum unilateral en els ajuntaments. No obstant, d’acord amb el criteri de la fiscalia, Llarena va rebutjar incloure en la seva causa les diligències contra tots dos i les va tornar al TSJC. 

Correus als regidors

Entre els indicis que el jutge aprecia contra Buch i Lloveras, figura un correu que, com presidents de l’ACM i l’AMI, van enviar el 6 de setembre de l’any passat als alcaldes de Catalunya en què “se’ls indicava que havien de procedir a confirmar la disponibilitat dels locals de votació, mentre se’ls facilitava un model de decret d’alcaldia per mostrar el seu recolzament polític al referèndum”, apuntava el magistrat en el seu escrit.

Notícies relacionades

El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE

Com més població, més recursos

Seguí sustenta la seva investigació també en un altre correu que Buch i Lloveras van remetre el 12 de setembre a regidors, assenyala, “sota el rètol 'material de campanya per al referèndum de l’1 d’octubre', que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i –en el cas de l’AMI– de defensa del vot afirmatiu.

En la causa s’indaga també un tercer correu enviat per l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú amb un informe en què el col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència defensava la legalitat de la consulta.