El sector sobiranista dels comuns fa un envit a la direcció

La consulta del 9-N del 2014 va provocar que el sector sobiranista del PSC abandonés el partit. Ara, un any després del referèndum unilateral de l’1-O, és el sector sobiranista dels comuns el que fa un "toc d’atenció" a la direcció de la confluència en vista del risc electoral que suposa voler allunyar-se del procés. Aquesta facció, encapçalada pels diputats Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany, presentarà la setmana que ve un manifest alertant del risc que "més gent desconnecti d’aquest projecte" si es continua allunyant del sobiranisme.

"Farem aquesta crida pública per canviar el rumb del partit, per recuperar els valors originals i no allunyar-nos de la proposta sobiranista", assenyalen fonts del grup impulsor d’aquest text. Un escrit que, a més dels esmentats diputats, subscriuen també membres de l’executiva de Catalunya en Comú i altres integrants de la formació.

El manifest, d’un parell de pàgines, planteja que l’espai dels comuns s’està "empetitint" i que hi ha el risc que "més gent desconnecti d’aquest projecte". Apunten: "No plantegem una ruptura de l’espai dels comuns sinó que pretén ser un toc d’alerta" i denuncien una "pressió clara contra la línia sobiranista del partit". En aquest sentit creuen que copiar "les dinàmiques dels partits tradicionals pot ser una llosa", en un missatge dirigit a Ada Colau, el seu entorn i Iniciativa.

Tensió larvada

El malestar dels sobiranistes ve de lluny i comença amb la confecció de la llista oficial per a la renovació de l’executiva. Xavier Domènech, excoordinador dels comuns, pretenia que tingués més pes dels independents i menys quotes de partits. Uns plantejaments que van xocar amb les idees de les cúpules d’ICV i Barcelona en Comú. Dos actors que s’han tornat a unir per intentar recosir el partit després de la marxa de Domènech.

Les seves tesis no conjuguen amb les del sector més sobiranista del partit. El conflicte és si, amb les municipals a l’horitzó, els comuns han de marcar més distàncies amb el sobiranisme (com advoquen sectors d’ICV) o, al contrari, s’ha de continuar apostant per una entesa de futur amb els independentistes (especialment amb ERC), com defensen, entre d’altres, Alamany i Nuet. 

Les tensions en la formació no han parat de succeir-se des de la dimissió de Domènech. Alamany s’ha quedat sense paraigua i, tot i que Ada Colau la va ratificar públicament com a portaveu parlamentària, la realitat és que diferents sectors dels comuns intenten moure-li la cadira perquè desisteixi. Primer, amb filtracions per intentar fer caure persones molt properes a ella i de confiança com Marc Grau, com a coordinador del grup parlamentari. I, aquesta mateixa setmana, posant en dubte la seva implicació en el grup parlamentari. "Alt i clar, en política no val tot i menys les mentides, qui va contra Alamany va contra mi", va tuitejar Nuet sobre una filtració que acusava Alamany d’"abandó de funcions".

Alt i clar, en política no val tot i menys les mentides, qui va contra @Elisendalamany va contra mi pic.twitter.com/fFTEZ6fswL

— NUET (@NUET) 17 de octubre de 2018

La direcció hi treu ferro

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Jéssica Albiach va negar dimarts a Ràdio 4 que s’hagi qüestionat la continuïtat d’Alamany i la va ratificar en el càrrec, igual que va fer aquest dimecres el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, a TV-3. El diputat en el Congrés va voler treure ferro al manifest i va negar que hi hagi risc que hi hagi més gent que es "desconnecti", com diuen els sobiranistes. "No només esperem que no se’n vagi ningú, sinó que estem desitjant que s’hi incorpori més gent [...]. La diferència entre un espai com Catalunya en Comú i altres espais és que tenim transversalitat i pluralitat interna".

La situació torna a ser volcànica en el Parlament, amb tics que recorden el tobogan de Catalunya Sí que Es Pot, amb la diferència que si les veus rebels abans eren les de Podem, ara els versos solts són Nuet i Alamany, que ja van ser de l’última executiva dels comuns. S’haurà de veure quin impacte té el manifest dels sobiranistes, si serveix per tensar més la confluència o per firmar un armistici.