Puigdemont va desatendre l'últim intent de mediació d'Urkullu el dia de la DUI

Aquesta informació es va publicar el dia 21/10/2018. El contingut fa referència a aquesta data.

La carta que el ‘lehendakari’ Iñigo Urkullu va enviar a Carles Puigdemont a les 9.46 hores de divendres 27 d’octubre del 2017 suposa l’últim intent, a la desesperada, per impedir el xoc de trens que va resultar en la DUI i el 155. Urkullu ja havia arribat a un acord amb Puigdemont, un parell de dies abans, però amb un punt feble: no hi havia constància escrita del compromís de Mariano Rajoy de no aplicar el 155 si no s’activava la DUI.

En l’agitat dijous 26, Puigdemont va acabar amb totes les elucubracions de futur amb una compareixença en la qual va descartar convocar eleccions. Aquest és el motiu de la missiva, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, del president basc a Puigdemont, però també a Rajoy. Un missatge que arriba, així mateix, a les bústies de Pedro Sánchez, Marta Pascal i del president del PNB, Andoni Ortuzar.

“Amb el respecte pertinent”, obre la carta Urkullu: “No podem, ni hem de desistir”. “Intento obrir una escletxa a l’esperança que eviti l’agreujament de la situació...”. El to demostra la gravetat del moment.

El que proposa Urkullu és introduir en el debat al Senat sobre el 155 una esmena en tres parts, sempre que hi hagués un acord previ entre el Govern espanyol i el català.

El primer punt afirmava quel’“execució”  del 155 se suspendria “si ni el Parlament, ni el Govern ni el president declarin la independència de Catalunya”.  El segon apartat proposava que els dos executius, “atenent la voluntat social majoritària de recerca d’entesa, són instats a iniciar sense demora un procés de diàleg encaminat a la consecució d’un pacte de convivència que posi fi al desacord present”.

Finalment, Urkullu proposava “la immediata celebració d’unes eleccions autonòmiques, en la mesura que els seus resultats permetrien conèixer el sentir majoritari de la societat catalana, així com la seva voluntat entorn del seu futur polític”.

El to de la missiva, en general, és bastant empàtic amb la Generalitat. Així, el ‘'lehendakari adverteix que aplicar el 155, tal com l’estava dissenyant la Moncloa, podia derivar en “una greu conculcació de drets fonamentals”. No en va es volia aprovar la mesura atenent una il·legalitat (la DUI) que encara no s’havia esdevingut.  

Mogut per la convivència

Amb tot, no són els motius legals els que empenyen el PNB a insistir en la mediació, sinó “la convivència”. “El recurs al 155 representa el fracàs de la política i la seva aplicació no només no resoldrà res, sinó que va agreujar encara més la situació de desacord i ruptura”.Urkullu “apel·la” explícitament a Puigdemont i Rajoy  que “pel bé de la concòrdia no invoquin ni apliquin les mesures plantejades”. Es tracta, prossegueix, de “no deixar en via morta l’opció pel diàleg i la solució negociada”.

El text finalitza amb un prec: “Obrim un moment de distensió”.I prossegueix: “Acordar no és claudicar, és un exercici de responsabilitat compartida. Finalment, Urkullu assenyala que en aquell moment, a escasses dues hores de l’inici de la sessió que havia de conduir a la DUI s’estava a temps “d’obrir una oportunitat legal i democràtica a la distensió i el diàleg”.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Amb tot, el text tenia el mateix problema que les propostes anteriors i és que no generava una garantia per escrit que no s’aplicaria el 155. Aquesta era la condició que Puigdemont havia acceptat en el transcurs de la reunió del grup parlamentari de JxCat per no acudir a la DUI. 

La sort estava tirada. No hi va haver ni temps de considerar la proposta d’Urkullu. Poc abans de l’inici de la sessió parlamentària decisiva, Puigdemont va arribar a suggerir als membres del seu Govern que dimitissin abans de proclamar la independència al Parlament per evitar conseqüències legals. "A hores d’ara, president, no fem el ridícul" li van etzibar consellers del PDECat i d’ERC.