Puigdemont als diputats de JxSí: "No tenim res"

«Conduirem directes cap al precipici, el que primer salti és el gallina». Aquesta és la frase amb què Corey Allen explica a James Dean com funciona el joc del ‘gallina’ a la pel·lícula ‘Rebel sense causa’.Una escena adrenalínica que va ser rememorada en aquestes pàgines fa un any, quan el procés s’enfilava cap al seu punt àlgid, cap al dia en què es va declarar la independència i en què es va suspendre l’autonomia. Passats 12 mesos, recórrer a l’escena de James Dean continua sent més que pertinent en vista dels nous detalls que es poden anar coneixent.  

Després que Carles Puigdemont suspengués la declaració d’independència del 10 d’octubre i que el Govern de Mariano Rajoy iniciés els tràmits per a l’aplicació de l’article 155, el 25 d’octubre va tenir lloc una reunió clau al Palau de la Generalitat. Es van citar els consellers del Govern i els representants de les entitats civils. En aquella reunió, que va finalitzar passades les dues de la matinada ja de dijous, es va perfilar que Puigdemont convocaria eleccions i no es declararia la independència. És a dir, malgrat el que s’havia dit en aquells 25 dies des de l’1-O, l’Executiu reconeixeria que aquest referèndum no va generar cap mandat democràtic.

En aquesta decisió compta sobretot la voluntat de Puigdemont. Junqueras va assumir la convocatòria electoral i altres agents es van oposar fermament. Es va convocar per al matí següent, el dijous 26, al grup parlamentari de Junts pel Sí, que integrava PDECat i ERC. Va ser una reunió molt tensa. L’alcalde de Molins, Joan Ramon Casals, es va erigir com a portaveu dels que advocaven per seguir endavant amb la DUI. Hi va haver llàgrimes per part d’alguns diputats al veure que no se seguia endavant amb la independència.

Puigdemont va explicar als membres del grup parlamentari que anava a dissoldre el Parlament i anar a eleccions i que comptava amb el compromís tàcit de Mariano Rajoy de no aplicar el 155. Un compromís que s’havia aconseguit, en part, gràcies al PNB, peça clau en la mediació d’aquells dies. Però en l’aire hi pesava la sensació que Rajoy, passés el que passés, anava a aplicar la restricció de l’autogovern de qualsevol manera. 

Interrogat de forma contundent, va confessar el president que la causa no tenia recolzament internacional, ni el dels Mossos, ni les estructures d’Estat estaven a punt, ni comptava amb una Agència Tributària: "No tenim res". Un dels diputats va exigir a Puigdemont i Junqueras que renunciessin als seus càrrecs en vista de la impossibilitat de tirar endavant el pla de l’1-O.

També se li va preguntar si en aquest pacte assolit es preveu la situació dels, per llavors, únics presos, els ‘Jordis’. La resposta és negativa.

A voltes amb les garanties

En aquesta reunió, Marta Rovira es va aixecar i va preguntar: "Si no hi ha garanties que no s’aplicarà el 155, seguirem endavant, ¿veritat?" La pregunta recull els aplaudiments dels presents i és quan Puigdemont es compromet a buscar la garantia per escrit. L’empresari Emilio Cuatrecasas, l’excap de Gabinet de Rajoy, Jordi Moragas, i el lendakari Iñigo Urkullu, els interlocutors entre governs, es van obstinar a un acord que no va arribar.

Entre els intents de mediació, durant els dies previs al de la DUI, també es troba el que van intentar diversos noms de prestigi del món empresarial català, com Joaquim Coello i Mariano Puig. Ells van pugnar per aconseguir que la Casa Reial propiciés una trobada entre Rajoy i Puigdemont. La resposta de la monarquia va ser de rebuig clar d’emprendre tal mediació.

Puigdemont va afirmar: “No hi ha un sol català disposat a posar en risc la convivència”, i que tenia ben fonamentat, gràcies a testimonis directes, que hi hauria “violència extrema” per part de l’Estat. Segons el president s’havia anat molt enllà i tocava, en aquell moment, apoderar la DUI amb les urnes. Va ser titllat de traïdor i de covard. Puigdemont es va mostrar abatut, amb les mans a la cara i les ulleres sobre la taula. "La gent demana un líder, no un pare", es va sentir a la sala, amb referència al zel de Puigdemont per evitar danys majors. 

Rufián i les 155 monedes

També fora de la sala creixien els atacs al president, com testifica aquest mordaç tuit del republicà Gabriel Rufián en què insinuava que Puigdemont s’havia venut per 155 monedes, unes quantes més de les quals va rebre Judes per fer el mateix amb Jesús, segons la tradició cristiana. En la mateixa línia, Jordi Cuminal, exlíder de les joventuts de Convergència i home de confiança d’Artur Mas  dimiteix via Twitter en disconformitat amb la convocatòria electoral de Puigdemont. Un altre tant fa el baró territorial Albert Batalla, que trenca el carnet del PDECat.

Sempre en la mateixa reunió de JxCat, Junqueras es va desmarcar una mica més de Puigdemont del que havia fet la nit anterior. "Respecto, però no comparteixo la decisió", va apuntar el republicà. Poc després, ERC va amenaçar amb el tràmit formal de sortir del Govern si es convocaven eleccions. Va ser més o menys a l’hora que, després del conclave de JxSí, Jordi Turull i Josep Rull es van veure tot sols els tres amb Puigdemont. Allà, els consellers el van fer veure la gran inconveniència que suposaria per al PDECat acudir a unes eleccions i, a més, presentar-se com a traïdor a l’1-O per no haver portat la DUI fins al final. La sensació que ERC els deixava ‘tirats’ als peus dels cavalls hiperventilats va ser també clau perquè aquella mateixa tarda, en una compareixença televisiva, Puigdemont comuniqués que no anava a avançar les eleccions.

El paper d’Albiol

A aquesta sensació cal sumar la compareixença davant els mitjans del president del PPC, Xavier García Albiol, als passadissos del Senat. Allà, el popular va dir que el 155 s’aplicaria igualment. Puigdemont i els seus col·laboradors van veure la compareixença en una sala del Palau de la Generalitat. Els ‘fontaners’ de la Moncloa van traslladar immediatament el Govern que Albiol feia el seu paper (que no era ni de bon tros central) i van insistir que si es convocaven eleccions no s’aplicaria el 155. Però Puigdemont i els seus s’inquieten i decideixen anar cap a la declaració d’independència segona part. La sort ja havia estat tirada.

Poc abans de l’inici de la sessió parlamentària decisiva, Puigdemont va arribar a suggerir als membres del seu Govern que dimitissin abans de proclamar la independència al Parlament per evitar conseqüències legals. "En aquest moment, President, no fem el ridícul" li van etzibar consellers del PDECat i d’ERC.

El ple es va desenvolupar sense que el president intervingués en el debat ni adrecés cap paraula. Es va deixar en mans de la presidenta del Parlament la lectura de la declaració d’independència.

La bandera espanyola no es va arriar

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El guió previst incloïa, a la tarda, la firma d’una trentena de decrets per posar en marxa la república, així com escometre algun acte simbòlic de molt calat, com arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat. Res d’això va passar. Allò de la bandera, per al que hi havia fins i tot voluntari, es va desestimar perquè Puigdemont va al·legar que “podia ofendre els unionistes” que s’anaven a manifestar diumenge a Barcelona.

A cap de les peces que aquest diari ha ofert als seus lectors traçant un paral·lelisme entre el procés i el ‘chicken run’ de ‘Rebel sense causa’ s’ha explicat com acaba l’escena. A risc de caure en l’espòiler, tot i que el film compti amb 63 anys de vida, i transcorregut un any, es pot recordar que, al film, els dos cotxes en litigi cauen pel penya-segat. Dean salta abans de l’impacte i salva la seva vida. Corey Allen, no.