Torra dilueix el procés constituent davant la malmesa unitat independentista

Eteri. O dit en termes benèvols, amb una cocció necessàriament lenta. Així neix un altre dels instruments essencials del procés. Es tracta del consell assessor que ha d’impulsar un Fòrum Cívic i Social per al debat constituent, presentat aquest dimarts a Palau per part del president Quim Torra i que coordinarà l’exdiputat, cantautor i escriptor Lluís Llach. Un consell que no es coneix qui l’integrarà, ni quants mesos treballarà, però que el president considera una peça clau –al costat del Consell de la República, la mobilització cívica i el paper de les institucions– per reactivar la malmesa unitat de l’independentisme.

¿Què és el consell assessor? ¿Què és el debat constituent, del qual l’independentisme i part dels comuns fa anys que parla? Per entendre-ho, convé remarcar d’entrada que tant Torra com Llach van destacar que no s’està duent a terme un procés constituent. Perquè el concepte 'procés constituent’ equival, com Llach va precisar, a l’arquitectura que es traça una vegada es declara una independència.

I per evitar nous bloquejos per part del Tribunal Constitucional –com ja va fer l’alt tribunal respecte a les conclusions de la comissió d’estudi del Parlament sobre el procés constituent–, ara es dibuixa un procés molt més lent i obert. Una comissió impulsarà els debats ciutadans, amb voluntat d’obrir-los als no independentistes, perquè tot això conflueixi al Parlament, que ja decidirà què fa amb aquest material.

"Totalment inclusiu" 

"Serà totalment inclusiu", va afirmar Llach, si bé en la seva exposició, l’exdiputat independentista va parlar de la "repressió" i el "maltractament" de l’Estat respecte als presos i "exiliats", i a l’hora de posar exemples d’entitats va citar l’ANC o els CDR, entre d’altres.

Segons fonts directament coneixedores del consell, aquesta vegada s’ha après la lliçó. És cert que ja en el programa electoral de Junts pel Sí del 2015 es fixava com a objectiu, en el punt 1b la "proclamació de la independència: la llei de transitorietat jurídica i la llei del procés constituent". El cert és que els programes electorals se’ls emporta el vent.

No en va, no hi va haver declaració d’independència tal com estava previst si les eleccions portaven, com així va ser, una una majoria parlamentària independentista. Era una "declaració d’intencions", va dir el llavors president,Carles Puigdemont. I la llei de procés constituent no es va crear, més enllà que el 27-O el Parlament, just abans de la DUI, aprovés una resolució de JxCat i la CUP a favor de l’"inici i l’obertura del procés constituent".

No només hi ha aquests precedents, sinó que la comissió d’estudi del Parlament va elaborar un material extens, amb el hàndicap següent: que es pressuposava que tot desembocava en la independència i la constitució pròpia, i per això el TC va tenir penjadors als quals aferrar-se per impugnar aquest text. A més, les entitats cíviques expertes en aquests processos van advertir: sumar la majoria social implica no pressuposar l’objectiu final dels debats més enllà d’un punt de partida: el dret de Catalunya a definir el seu futur.

Eleccions, no

Per la seva part, Torra es va curar en salut respecte a qüestions legals de la comissió. Va remarcar que és un organisme independent del Govern i ja no va citar com a base legal la comissió d’estudi del Parlament –el text del qual va impugnar el TC–, sinó la part de la llei catalana de consultes que el mateix Constitucional no va retallar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

I donat que ara es dilueix l’objectiu independentista de la comissió de Llach, la CUP també es desmarca, tal com va fer dilluns respecte al Consell de la República que lidera Puigdemont. Perquè els veu inconcrets. Una inconcreció en la qual, en el cas del consell, és la clau per intentar arribar "al 100% de la societat", segons va remarcar Llach.

Per la seva part, Torra va aprofitar la compareixença per treure pit. Segons el seu parer, i malgrat la dèbil unitat independentista, la base és prou sòlida com per no convocar eleccions. “No tinc cap intenció de convocar-les en les pròximes setmanes", va concloure.