L'Audiència Nacional investiga la venda d'armes a l'Aràbia Saudita
El jutge De la Mata i la Fiscalia Anticorrupció indaguen en 11 contractes de l'empresa pública Defex
Les indagacions s'emmarquen en la causa oberta contra aquesta entitat, en què ja s'ha acabat la part relativa a Angola

zentauroepp45399899 protesters hold a banner reading we need an explanation of 181014183727 /
La fiscalia Anticorrupció i l’Audiència Nacional investiguen en la causa oberta contral’empresa pública d’armament Defex un total d’11 contractes de venda d’armes a l’Aràbia Saudita, han confirmat fonts jurídiques a EL PERIÓDICO. En aquesta causa, que compta amb diverses peces, s’indaguen les operacions fetes en diferents països per l’entitat espanyola, en les quals aquesta hauria pagat suborns; la més avançada és la relativa al suborn presumptament comès a Angola, que es va acabar aquest estiu.
Segons ha avançat aquest dimecres ‘El País’, les operacions sota sospita s’haurien fet entre el 1992 i el 2014 que cita documents suïssos i espanyols. Entre les comissions rogatòries cursades a diferents països pel Jutjat Central d’Instrucció número 5, que manté el secret de part de les actuacions, hi figura Suïssa.
El jutge José de la Mata ja ha proposat jutjar en aquesta causa 27 persones i les societats Defex, participada en un 51% per la Sepi, Comercial Cueto 92 i Global Reach, pels delictes de corrupció en les transaccions internacionals, contra la Hisenda Pública, apropiació indeguda, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, falsedat documental i delicte d’organització i grup criminal, per la presumpta desviació i apropiació de fons de l’empresa pública en contractes de subministrament de material policial per a Angola.
A la interlocutòria en què va donar per conclosa la instrucció, el jutge proposava jutjar els exdirectius de les empreses investigades Juan Carlos Cueto Martín i José Ignacio Encinas Charro, i a la neboda de Francisco Paesa, Beatriz García Paesa. El jutge considerava Defex i Comercial Cueto responsables penals corporatius pel seu “absolut descontrol en matèria d’organització i control societari econòmic financer i jurídic i la inexistència dels més elementals i bàsics mecanismes de prevenció del delicte, l’aplicació dels quals hauria impedit aquests comportaments criminals”.
En aquesta peça es van investigar els contractes firmats per l’UTE Cueto-Defex i el Comando General de Policia Nacional d’Angola, firmat el 12 de juny del 2008, de subministrament d’equipaments i material policial per més de 152 milions d’euros, el cost d’execució del qual va ser d’una mica més de 59 milions (el 38,6%) i el benefici obtingut de gairebé 94 milions (61,3%). El 33% d’això, destinat a pagar serveis locals angolesos, es va acabar desviant.
Notícies relacionadesEls altres dos contractes investigats en aquest procediment són les operacions comercials de subministrament de material policial a la Unitat de Seguretat Presidencial per la vista del Papa el 2009, per import de gairebé dos milions d’euros, i el subministrament d’inhibidors a la Unitat de Seguretat Presidencial el 2011 per import de prop de dos milions.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- Per 907.500 euros El Ministeri de Transports licita l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al Port de Tarragona
- Obituari Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat
- Guardó El Govern concedeix la Creu de Sant Jordi al president de Prensa Ibérica, Javier Moll
- En les comissions El Parlament blinda la participació telemàtica dels diputats pendents de l’amnistia
- Pla de rearmament El Govern aprova el pla d’inversions per arribar al 2% del PIB de despesa en defensa aquest any amb 10.471 milions