Marcel Mauri: "Una condemna li pesarà més a l'Estat que als presos"

A pocs dies de conèixer els detalls de l’escrit de qualificació de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat contra els líders del procés, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, demana al Govern que actuï com ho va fer José Luís Rodríguez Zapatero amb el cas Atutxa, quan va propiciar un canvi de criteri en el ministeri públic per demanar l’absolució dels processats de la Mesa del parlament basc, acusats per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) després de la il·legalització de Batasuna.

Un any després de la DUI, l’independentisme continua sense forjar una estratègia unitària.

La repressió busca la divisió, que no es pugui actuar amb normalitat, i afegeix elements de molta complexitat en les relacions polítiques. La divisió política fa molts anys que la vivim amb diferents intensitats, però la novetat és la repressió, la voluntat de l’Estat i la justícia espanyola, que no té res, d’independent, d’intentar adulterar majories al Parlament.

¿El seu desacord respon a tàctiques electoralistes?

Durant aquest any l’independentisme no ha sabut respondre de forma adequada als reptes que tenia plantejats. La resposta adequada passa per una estratègia unitària que faci que els partits polítics sobiranistes puguin respondre la repressió sense que això signifiqui oblidar els objectius polítics que persegueixen legítimament. Tots entenen la necessitat, però és evident que aquí es perden en batalles electoralistes, tacticismes, quotes de poder, lluites per les hegemonies, que ens semblen molt legítimes, però la unitat no és que porti a una voluntat homogeneïtzadora, sinó al revés. Demanem un exercici de responsabilitat major a totes les forces polítiques. 

¿Quins punts han de consolidar aquesta unitat d’acció?

Hi ha grans consensos en aquest país en els quals pivotar moltes de les respostes. És important que els partits tinguin la capacitat de poder explicar amb màxima transparència les diferents estratègies que tenen sobre la taula. La ciutadania ho mereix. Després de l’1-O, de com ha patit la gent, és inadmissible que no es parli clar i que no s’expliquin els reptes i les dificultats. Fa falta un diagnòstic compartit i estratègies que siguin el més àmplies i unitàries possibles entenent que ningú pot renunciar a res. 

¿Òmnium manté converses perquè existeixi?

No sortiríem a sobre d’un escenari a dir aquestes coses si no fes 11 mesos que ens deixem la pell perquè així sigui. 

¿El judici podria unir-los?

L’únic que ens val és l’absolució i, en aquest sentit, d’esperança en tenim zero. És un judici a la democràcia. La resposta ha de ser la mateixa que s’ha donat sempre de forma majoritària quan hi ha hagut un qüestionament de la democràcia: de país, el més àmplia possible i en la magnitud de la sentència. 

¿Ja s’està abordant aquesta resposta?

No sé quines accions en concret, no s’han parlat encara. La nostra estratègia és que hi hagi estratègia i ara mateix no n’hi ha. Les que puguin tenir els partits tampoc ens les han explicat en detall, si és que les tenen. És imprescindible la unitat d’acció, és una irresponsabilitat que no n’hi hagi.

El sobiranisme exigeix que el Govern influeixi la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. ¿No pot llegir-se com una incoherència?

No, ho han fet moltes vegades. La llei permet que el Govern, en benefici de l’interès públic, pugui requerir la fiscalia sobre decisions que acabin tenint conseqüències d’interès públic. ¿No ho és que se solucioni aquest conflicte polític? El Govern està negligint en les seves funcions perquè ho pot fer perfectament. En aquests 40 anys de democràcia tenim casos amb governs del PP i del PSOE. Zapatero va instar la fiscalia que retirés les acusacions sobre la Mesa del País Basc amb el cas Atutxa i van quedar tots absolts. Sánchez ha de decidir si vol fer com ell o si vol continuar actuant com l’acusació popular de l’extrema dreta que és Vox.

Demanen al Suprem que el partit ultra sigui expulsat de l’acusació particular.

Sí, perquè fa un ús fraudulent i electoralista d’aquesta eina judicial.

L’ANC continua posant de relleu la via unilateral. ¿Òmnium el comparteix?

No ens correspon explicar amb quina forma s’han d’aconseguir els objectius polítics, però estem convençuts que qualsevol opció que passi per la radicalitat democràtica i pel respecte escrupolós per les formes no-violentes és molt legítim que sigui sobre la taula. La màxima unilateralitat la va utilitzar l’Estat amb les decisions que va prendre i actuant sense donar marge al diàleg.

Sánchez rebutja un referèndum acordat perquè "segrega". 

El que segrega és la violència, perseguir la dissidència, tancar gent a les presons, pegar les àvies quan voten... Però les urnes no divideixen mai, dirimeixen conflictes d’una forma pacífica i ordenada. 

El PDECat i ERC demanen gestos amb els presos per aprovar els comptes. 

Que el Govern situï els termes del debat sobre si cal aprovar o no els Pressupostos a la situació penitenciària, és que això és gairebé pornogràfic com vaig dir. No pots canviar els comptes per la situació dels presos entre altres coses perquè han dit mil vegades que no són moneda de canvi de res. Estic convençut que no hi ha partit que estigui negociant a partir de la seva situació processal.

¿Cuixart es negarà a acceptar un indult?

No ha comès cap delicte. El problema no és del Jordi, ni del sobiranisme, és de l’Estat. Això el posa davant del seu propi mirall de la vergonya. Una condemna li pesarà més a l’Estat que a Cuixart i als presos. 

¿És vigent el mandat de l’1-O?

Significa un canvi, un punt i a part en la història d’aquest país. És un exemple d’apoderament popular i de desobediència civil no-violenta de manual. 

Notícies relacionades

La DUI que no va ser tal

Antonio Baños, Beatriz Talegón i Albano-Dante Fachín en el consell assessor de Lluís Llach

Però, ¿s’ha d’aplicar?

Això dependrà dels partits.