Absolt un guàrdia civil acusat de xiular a l'himne a la final de la Copa del Rei

No és habitual que un absolt acudeixi al Tribunal Suprem. Però tampoc ho és que, tot i que siguis absolt, puguis perdre la feina. L’alt tribunal ha confirmat l’absolució d’un guàrdia civil acusat d’ultratges a l’himne nacional perquè en el seu compte de Facebook van aparèixer fotografies en què se’l podia veure participant en la xiulada de la final de la Copa del Rei de 2015, disputada al Camp Nou entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao.

Malgrat ser absolt pel Tribunal Militar Territorial del delicte que se l’acusava, el guàrdia civil, destinat al subsector de Trànsit de Las Palmas de Gran Canaria, no volia que constés que ell va penjar en el seu Facebook fotografies en què semblava que participava en la xiulada amb comentaris com "Per descomptat, xiulada corresponent a l’himne dels collons" o "Comitè antiviolència si vols sancionar el públic per xiular l’himne, comença amb mi si tens collons. Aquí em tens. Visca la llibertat d’expressió".

El seu objectiu era que no constessin de cara a l’expedient disciplinari a què s’enfronta i en què pot ser sancionat amb la separació del servei. Per fer-ho va aportar un informe pericial en què, entre altres coses, es concloïa que les fotografies publicades havien sigut manipulades, per treure uns canons de confeti que es van utilitzar al final del partit, moment en què no hi va haver cap xiulada.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Tribunal Suprem li ha donat la raó i declara que no ha quedat acreditada "la participació del recurrent" en la xiulada, ni que fos ell qui pengés les fotografies amb els comentaris que van donar lloc al procediment penal, després que es difonguessin a través de Whatsaap i arribessin als seus superiors.

Per la xiulada del 2015 va ser jutjat a l’Audiència Nacional el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, que va acabar sent absoltSantiago Espot, al concloure el tribunal que la seva actuació es va emmarcar en la "llibertat de crítica" i que el que es pretenia era aprofitar un acte esportiu per reivindicar "de forma incívica" la independència de Catalunya.