Enquesta Catalunya: El 55% pensa que el procés ha deteriorat la convivència

Una de les discrepàncies principals entre independentistes i no independentistes és si el procés ha provocat fractura social a Catalunya. Per a uns és una veritat indiscutible; per a d’altres, només és una sana discrepància política.

L’enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO constata que aquest abisme continua existint. La majoria dels ciutadans (un 54,9%) afirmen que el debat independentista ha perjudicat la convivència entre catalans, davant el 30,7% que creu que no afecta i el 10,5% que pensa que la repercussió en la cohesió social ha sigut positiva.

Però aquestes xifres estan condicionades per la contundent divisió entre blocs. Entre els que es declaren independentistes, només un 26,2% veu un deteriorament de la convivència; entre els no independentistes, són més d’un 80%. Els que s’expressen amb més rotunditat són els votants de Ciutadans: gairebé tots (un 96,8%) creuen que existeix fractura social, i que produeix efectes negatius en la societat.

En els independentistes, només entre els votants de la CUP són majoria (un 47,2%) els que pensen que els efectes del procés són positius. Els simpatitzants de Catalunya en Comú-Podem, als quals en ocasions s’al·ludeix com a frontissa entre els dos blocs, inclinen aquesta vegada la balança cap als postulats dels no independentistes: un 64,5% dels comuns veuen un deteriorament de la convivència, per un 26,9% que opina el contrari.

Els resultats no difereixen massa respecte als que es van donar el convuls octubre del 2017, la qual cosa demostra que el pas del temps amb prou feines ha afectat la percepció de la gent respecte a l’existència o no de fractura social. Fa un any, era el 58,4% dels enquestats que veien un deteriorament de la convivència per efecte del procés, mentre un 24,1% deia que no l’afectava i un 12,6% opinava que el debat independentista enfortia la cohesió social.

¿Per què aquesta gran diferència entre blocs? Quan es pregunta als dirigents polítics, les explicacions també són contradictòries. Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, afirmava fa unes setmanes que els independentistes no volen reconèixer l’existència d’una fractura social perquè seria tant com acceptar que l’han creat ells. Els polítics que busquen la secessió, en canvi, només admeten “discrepàncies polítiques” normals, i acusen els partits constitucionalistes de fomentar la divisió en benefici (electoral) propi.

Llibertat per parlar en públic

L’enquesta del GESOP també confirma que els independentistes es continuen sentint molt més lliures per parlar de política en públic que els no independentistes. En conjunt, la majoria dels catalans (el 58,8%) diuen que expressen les seves opinions amb comoditat, pel 38,8% que no ho fa. Però, per blocs, entre els que no volen que Catalunya se separi d’Espanya són més els que se senten cohibits (un 50%) al parlar de política en públic que els que s’expressen amb llibertat (un 47,5%). De fet, aquesta percepció entre els no independentistes ha augmentat respecte al sondeig de l’any passat.

A més, més de la meitat dels catalans s’han reprimit alguna vegada a l’hora de parlar sobre la seva posició en el debat independentista. I un nombre creixent (un 46,2% davant el 40,6% de l’any passat) reconeix que ha deixat de parlar de política amb algun amic o familiar arran del procés.

Notícies relacionades

Enquesta Catalunya: Només el 42% dels catalans demanen un referèndum sobre la independència

Enquesta eleccions Catalunya: El gir moderat reforça ERC i enfonsa JxCat

Són clara minoria, no obstant, els que han pres decisions més dràstiques des que l’independentisme s’ha convertit en el tema estrella dels informatius. Un 14,9% (davant el 12,8% del 2017) assegura que ha deixat de parlar-se o veure’s amb algú per culpa del procés, i un 12,2% afirma que ha abandonat algun grup de whatsapp per aquesta qüestió.

Com passa en totes les preguntes d’aquest bloc, els no independentistes –i, en gran manera, els votants de Ciutadans– afirmen haver-se trobat amb aquest tipus de problemes en un nombre molt més gran que els independentistes. Així que el deteriorament de la convivència, tot i que percebut per la majoria, depèn molt de les conviccions del que ho mira. El que és segur és que hi ha una fractura entre els catalans que veuen fractura social i els que no la veuen.