Enquesta eleccions Catalunya: El gir moderat reforça ERC i enfonsa JxCat

Quim Torra ja pot convocar eleccions, però no està clar que li convingui fer-ho en aquests moments malgrat les convulsions que sacsegen el Govern. Tot i que el bloc independentista continua consignant una resistència d’acer a tots els atacs com el conill de Duracell, els sismes periòdics que pateix el matrimoni de conveniència JxCat-ERC amenacen més la coalició postconvergent que el partit republicà. El processisme sobreviuria avui a uns nous comicis, però la marca inventada per Carles Puigdemont perdria el control d’una relació que conserva una mala salut de ferro.

Segons el Baròmetre de Catalunya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, Esquerra trauria ara mateix més rèdit de la poc dissimulada fractura en l’Executiu català. La formació d’Oriol Junqueras, amb el seu gir cap a una via per a la independència més pragmàtica que la de JxCat, guanyaria les eleccions erosionant de forma severa el seu actual soci, que podria perdre fins a una dotzena d’escons. La sagnia dels postconvergents augmentaria amb un auge de la CUP que seria clau perquè els secessionistes mantinguessin la seva hegemonia al Parlament.

No obstant, l’actual coalició no seria l’única fórmula de govern possible, tot i que en el context vigent sembla l’única plausible. La distensió que ha comportat el relleu de Mariano Rajoy per Pedro Sánchez a la Moncloa ha donat oxigen al PSC, que es recuperaria a costa de Ciutadans. El creixement dels socialistes catalans, sumat al d’ERC, permetria reeditar un tripartit d’esquerres amb els comuns, que continuen estancats. Tant els independentistes com les esquerres es mourien en una forquilla de 68 a 72 diputats, per sobre de la majoria absoluta. El secessionisme suma actualment 70 escons i el tripartit, 57.

Context propici

El treball de camp de l’enquesta es va elaborar a partir de 739 entrevistes fetes entre el 22 i el 25 d’octubre, és a dir, coincidint amb l’activació sense consens del Consell de la República, el gir de Sánchez respecte al delicte de rebel·lió i l’obertura de judici oral als líders del procés. En aquest context, i amb el Govern sense majoria estable al Parlament, ERC seria la primera força política amb el 25,3% dels vots i 37-39 diputats (ara en té 32), cosa que suposa quatre punts més que en les eleccions del 2017, quan es va quedar en tercera posició. En intenció directa de vot (el vot sense 'cuina'), Junqueras obté el seu millor registre (24%) en gairebé dos anys, i duplica el segon classificat.

Amb el seu líder a la presó i apostant per allunyar-se de la desobediència, els republicans es nodreixen de tres fonts bastant fèrtils: absorbeixen un de cada quatre votants de JxCat en els últims comicis, el 14,7% d’afins a la CUP i el 15,7% d’electors de Catalunya en Comú-Podem. En canvi, la via radical de Puigdemont fragmenta els votants postconvergents: només el 45% dels qui van recolzar JxCat el desembre passat triarien ara la mateixa papereta; el 24,2% migraria a Esquerra; el 7% 'saltaria' a la CUP, i 2 de cada 10 es declaren avui indecisos.

El resultat d’aquesta caiguda és que JxCat perdria set punts respecte a les últimes eleccions i podria passar de segona a quarta força, amb el 14,5% dels sufragis i 22-23 escons (ara en té 34). La CUP, que retindria tres de cada quatre votants, sumaria tres punts i pujaria a 9-10 diputats (avui en té 4), amb el 7,4% de les paperetes. Els partits independentistes obtindrien conjuntament un 47,2% dels vots, una dècima menys que en els comicis de l’any passat. És a dir, continuarien sense arribar al 50% que, segons afirmava fa poc el conseller Ernest Maragall, donaria "dret a demanar suport internacional".

El PPC, al caire de l’abisme

Notícies relacionades

Sondeig Catalunya: Torra suspèn en la seva estrena com a president

L'enquesta d'EL PERIÓDICO sobre les eleccions generals, en obert i sencera

A l’ala constitucionalista del Parlament també hi hauria transvasaments significatius. La mà estesa de Sánchez, amb oferta inclosa per negociar una reforma de l’Estatut, ajudaria el PSC a escalar posicions a costa de Ciutadans. Inés Arrimadas, vencedora de les últimes eleccions, cediria 2,8 punts i, amb el 22,5% dels vots, passaria de 36 a 30-31 escons. En canvi, Miquel Iceta pujaria 3,5 punts i, amb el 17,3% dels sufragis, passaria de 17 a 23-24 diputats. Els socialistes són el partit que pateix menys fugues de vot cap a altres formacions i que més recolzaments rep dels abstencionistes. A més, el PSC és la segona força en intenció directa de vot.

Després de JxCat, els comuns són la marca amb menys fidelitat de vot (55,4%) i més fugues, sobretot a ERC i PSC. Immersos en la seva enèsima crisi interna i sense candidat a la vista després de la dimissió de Xavier Domènech, la confluència retindria els seus 8 parlamentaris actuals o podria fins i tot sumar el novè. Al contrari que el PPC, que en plena transició de Xavier García Albiol a Alejandro Fernández i amb Pablo Casado com a nou referent, continuaria perforant el seu mínim electoral. Es quedaria en el 3,5% dels vots (set dècimes menys) i amb 3 escons. A mig punt de quedar fora del Parlament.