La fiscalia demana 25 anys per a Junqueras com a promotor de la rebel·lió

La Fiscalia sol·licita la pena màxima, 25 anys de presó, per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, al considerar-lo el principal responsable de la rebel·lió que, segons el seu parer, es va produir a Catalunya per declarar-ne la independència, juntament amb el fugit Carles Puigdemont, finalitat “que van estar a punt d’aconseguir amb actes delictius que van executar posant en greu perill l’ordre constitucional”, segons l’escrit de qualificació presentat aquest divendres en el Tribunal Suprem. L’Advocacia de l’Estat, en canvi, considera que els fets van ser sedició, al no apreciar-hi violència.

► Últimes notícies sobre Catalunya | Directe

Últimes notícies sobre Catalunya | Directe

En el cas de Junqueras, el ministeri públic ha optat per la franja més alta prevista per als promotors o caps d’una rebel·lió i la més baixa de la que castiga a qui ho fa distraient diners públics. Les penes sol·licitades per a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, el president d’Òmnium Cultura Jordi Cuixart i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, malgrat no estar acusats de malversació, és la segona en importància: 17 anys de presó i altres tants d’inhabilitació. Segons l’escrit, els líders dels moviments populars “van començar a jugar un paper tan rellevant en el pla rebel que gairebé van desplaçar amb el seu domini de les mobilitzacions multitudinàries els Mossos”. Allà destaca l’ocorregut pel 20 de setembre a la Conselleria d’Economia, dia que “es van representar i van acceptar la deriva violenta que pogués produir-se en les mobilitzacions” següents i a l’“oposar-se a les Forces de l’Estat desplegades per impedir el referèndum”.

Per als que eren membres del Govern de Puigdemont acusats de rebel·lió i malversació, la pena és de 16 anys de presó i altres tants d’inhabilitació. Se’ls considera comandaments subalterns, però també es té en compte la distracció de fons públics. Són Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa. La resta d’exconsellers són acusats malversació i desobediència per autoritat. La pena que se sol·licita per a Carles Mundó, Meritxell Borrás i Santi Vila és de sis anys de presó i 16 d’inhabilitació pel primer delicte, així com multa de 10 mesos amb quota diària de 100 euros pel segon, que també inclou inhabilitació d’un any i vuit mesos per a càrrecs públics per a cada un d’ells.

Aquesta pena de multa i inhabilitació és la que se sol·licita per a l’exdiputada de la CUP Mireia Boya i els cinc exmembres de la Mesa del Parlament que seuran al banc dels acusats: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, tret per a Joan Josep Nuet, per al qual es demana multa de vuit mesos i inhabilitació d’un any i vuit mesos. Els diners presumptament malversats durant el procés ascendeixen a 3,03 milions d’euros, segons el fiscal.

Acció combinada de tres pilars

La fiscalia considera que els acusats van desenvolupar una estratègia planificada per aconseguir la independència de Catalunya, “mitjançant l’acció combinada i sincronitzada de tres pilars bàsics: el parlamentari, l’executiu i el social”.

El “pla secessionista contemplava la utilització de tots els mitjans que fossin precisos per assolir el seu objectiu, inclosa –en vista de la certesa que l’Estat no acceptaria aquesta situació– la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès, valent-se per a això de la força intimidatòria que representaven, d’una banda, l’actuació tumultuària desplegada per les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promoguda per ells i, de l’altra, l’ús dels Mossos com a cos policial armat”, afirma la fiscalia.

Per al ministeri públic, els 17.000 agents dels Mossos acatarien exclusivament les seves instruccions, com així va passar i, “arribat el cas, podria protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient-li així el compliment de la seva genuïna funció de guardar i preservar l’ordre constitucional”.

L’escrit es remunta al 2012, durant el mandat d’Artur Mas, quan va firmar amb Junqueras l’acord per a la transició nacional, i al 2013 amb la declaració sobiranista, anulada pel Constitucional, per passar a la creació del consell assessor i el llibre blanc, que proclamava la legimitat del procés d’autodeterminació de Catalunya, a través de la negociació amb el govern o la mobilització social. El seu repàs passa pel 9-N del 2014, la posada en pràctica del pla per preparar les estructures de l’Estat i el document Enfocats, intervingut al “braç dret de Junqueras”, Josep Maria Jové, contenia una “guia exhaustiva del procés a desenvolupar” fins a arribar al 27 d’octubre de fa un any amb la declaració d’independència.

Tot i que va ser després de les eleccions de setembre del 2015, quan “es va establir com a eina imprescindible l’ús de la mobilització social, que seria canalitzada” per l’ANC i Ómnium “en vista de la possible reacció de l’Estat, si la Generalitat fos intervinguda políticament i jurídicament”. Per al ministeri públic la mobilització social “adquireix una dimensió extraordinàriament rellevant en el procés, ja que es convertia en darrer terme en l’instrument coactiu més decisiu i eficaç per doblegar la voluntat de l’Estat”.

Insurrecció patent

La fiscalia explica que durant aquell any i el 2016, “els promotors i impulsors del procés van arribar al convenciment que l’Estat mai negociaria bilateralment un referèndum d’autodeterminació, pel que van decidir convocar-lo de forma unilateral” per a això van començar a reunir-se Junqueras, Turull, Rull, Romeva amb els processats fugits i “en alguna ocasió Sànchez, Cuixart, Mundó, Corominas i Forcadell”.

Segons l’escrit, amb les conclusions de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent, que ocultava “sota el comandament de termes aparentment menys conflictius”, com a unilateralitat i desconnexió, “s’estava cristal·litzant de forma oberta i ostensible una insurrecció patent, manifesta i exterioritzada contra l’ordre jurídic establert, perfectament organitzat des del poder” de la Generalitat, “per eludir l’aplicació de les lleis vigents”.

Violència

Després de la remodelació del Govern de Puigdemont, amb els ara acusats, el control dels processos electorals va passar a dependre de Junqueras i el seu número dos, Jové. I una vegada convocat el referèndum il·legal, Junqueras, Turull, Romeva, Forn, Rull, Bassa, Forcadell, Sànchez i Cuixart, “plenament conscients de la patent il·legalitat de la iniciativa i de l’altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents, com els del 20 de setembre, van fer reiterades i contínues crides públiques a la mobilització de la ciutadania per anar a votar i protegir els centres de votació perquè les forces d’ordre públic complissin amb la seva missió de tancar-los”.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya: La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat discrepen en les seves acusacions per l'1-O | Directe

La fiscalia reclama 11 anys de presó per a Trapero com a "peça clau" del pla secessionista

Van seguir endavant, tot i que els Mossos els van advertir que “degut a la gran quantitat de col·lectius mobilitzats i als indicis violents que s’havien produït anteriorment, era altament probable que es produís una escalada de violència, de manera que la seguretat només es podia garantir mitjançant la suspensió de la votació de l’1-O”, assenyala el fiscal. Afegeix que amb la crida de tots ells a participar en el referèndum “no només secundaven l’actuació d’assetjament, intimidació i violència sinó que donaven recolzament explícit i exprés a l’estratègia d’impedir l’acció de l’Estat (...), sent conscients que això comportava en un alt grau de probabilitat l’ocupació d’actituds de violència i enfrontament”.

Quant a la declaració d’independència, l’escrit nega que fos “merament simbòlica”, ja que les autoritats “tenien preparat tot un paquet de normes que desenvolupaven el nou marc jurídic de la república” i “un pla perquè els Mossos assumissin la seguretat de totes les infraestructures i el control efectiu de tot el territori” català. I destaca la intervenció del Rei després de la votació il·legal i les vagues generals que s’havien produït.