L'Advocacia de l'Estat demana per a Junqueras la meitat que la fiscalia

L’Advocacia de l’Estat considera que que el que va passar a Catalunya fins a declarar la independència unilateralment va ser constitutiu dels delictes de sedició, malversació de cabals públics i desobediència greu, pels quals demana penes que oscil·len entre els 12 anys de presó i la multa per als 18 processats. La pena més gran és per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, cosa que contrasta amb els 25 anys de presó que demana per a ell la fiscalia. El segueixen cinc exconsellers per als quals els Serveis Jurídics de l’Estat demanen 11 anys i mig. [Segueix les últimes notícies sobre Catalunya en directe.]

La pena superior correspon als antics membres del Govern, que van jugar "el paper d’adoptar les decisions executives necessàries" per fer el referèndum il·legal de l’1-O. A sis d’ells –Junqueras, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, el de la Presidència Jordi Turull, Raül Romeva (Afers Exteriors), Josep Rull (Territori) i Dolors Bassa (Treball)– se’ls acusa de sedició i malversació. Per aquests cinc demana una condemna d’11 anys i mig pel seu estatus d’"autoritat" i per haver "induït, sostingut i dirigit la sedició" com membres del Govern.

Segons l’advocada de l’Estat, la malversació va ser el mitjà necessari per cometre la sedició, que consisteix a aixecar-se “públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis” o el compliment de “resolucions administratives o judicials”. 

“És una obvietat dir que el procés descrit (...) és impossible que es fes sense la realització de la corresponent despesa pública. Despeses tals com les relatives a publicitat institucional, organització de l’administració electoral, confecció del registre de catalans a l’exterior, material electoral, pagament d’observadors internacionals, aplicacions informàtiques, locals per al recompte, etcètera”, relata l’escrit.

En el cas dels altres tres antics membres de l’Executiu català encausats –Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa)– l’Advocacia de l’Estat aprecia els delictes de malversació i desobediència greu per autoritat pública. La primera, per adoptar “els acords per a l’execució i desenvolupament del referèndum de l’1 d’octubre, disposant il·legítimament de fons públics”. El segon, per desatendre sistemàticament els acords del Tribunal Constitucional. Per les dues infraccions demana per a ells set anys de presó, 10 anys d’inhabilitació absoluta i un any i vuit mesos d’inhabilitació especial per a càrrec públic, a més d’una multa.

Són els principals damnificats de l’escrit de l’Advocacia de l’Estat, ja que demana per a ells el mateix que la fiscalia. Tot i que admet que encara no consten els diners gastats en diferents partides, com la relativa a les pàgines web, l’escrit xifra la quantitat presumptament malversada en 1.971.601,42 euros, resultant de les següents partides: 110.263,51, 269.196,04, 93.179,56, 184.624,85, 979.661,96 i 334.675,50 euros.

Líders socials

Als líders d’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l’escrit els assenyala com a autors d’un delicte de sedició que també haurien “induït, sostingut i dirigit”, tot i que sense comptar amb la condició d’“autoritat”, per la qual cosa demana per a ells vuit anys de presó i altres tants d’inhabilitació absoluta. 

El seu paper, segons l’escrit, hauria sigut el de liderar la mobilització social “com a medi per a la consecució de les finalitats relatives a l’incompliment de la legalitat i la desobediència a les resolucions administratives i judicials” que exigeix el delicte de sedició. Gràcies a la seva acció es van produir “actes contra decisions judicials legítimes i contra l’actuació d’autoritats o funcionaris públics que pretenien donar compliment a aquestes resolucions judicials”. 

Finalment, el tercer pol d’aquesta actuació presumptament delictiva va estar format pels antics càrrecs del Parlament. Per a la seva expresidenta Carme Forcadell se sol·liciten 10 anys de presó i els mateixos d’inhabilitació absoluta com a presumpta autora d’un delicte de sedició. Forcadell, igual que els antics membres del Govern de la Generalitat acusats, tenia condició d’“autoritat” a l’executar-se els fets. 

L’exvicepresident de la Cambra, Lluís Maria Corominas, i el seu substitut, Lluís Guinó, així com els antics membres de la Mesa Anna Simó i Ramona Barrufet, s’enfrontaran a peticions de multa de 10 mesos i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic d’un any i vuit mesos per presumpta desobediència greu. 

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya: La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat discrepen en les seves acusacions per l'1-O | Directe

¿Què diferencia la sedició de la rebel·lió? Així regula els dos delictes el Codi Penal

El mateix delicte s’atribueix a l’exsecretari tercer d’aquest òrgan, Joan Josep Nuet, i a l’expresidenta del grup de la CUP, Mireia Boya. No obstant, en aquests dos últims casos, les condemnes reclamades es redueixen a una multa de vuit mesos i un any i quatre mesos d’inhabilitació especial per a càrrec públic.

Tots ells, segons els Serveis Públics de l’Estat "haurien d’haver inadmès a tràmit i haver paralitzat totes les propostes contràries a l’ordre constitucional i, malgrat les múltiples advertències i requeriments personals que els va formular el Constitucional perquè s’abstinguessin de tramitar iniciatives d’aquesta índole, van votar sistemàticament a favor de la seva admissió, obrint la possibilitat que s’incomplissin les normes constitucionals, estatutàries i legals, així com les resolucions judicials que pretenien restaurar la legalitat." Entre les seves iniciatives hi figuren la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica i fundacional de la república.