Els terminis legals dilaten l'exhumació de Franco

Diversos tècnics que assisteixen al Govern en el seu projecte de treure Francisco Franco del Valle de los Caídos descarten a EL PERIÓDICO que l’operació es pugui acabar en el que resta d’any.

A l’estiu, la primera previsió de l’Executiu va ser solucionar el tema abans d’aquest 20 de novembre. A començaments del mes d’octubre, encara alguns assessors apostaven per acabar entre el dia de la Constitució i Nadal. Ara l’embolic legislatiu i tècnic que encara queda per resoldre obliga Justícia a no mirar el calendari. De quatre fonts consultades, només una aposta per acabar abans de la Nit de Cap d’Any.

Divendres vinent, el Consell de Ministres donarà inici a la segona fase del procés. El reial decret llei 10/2018, amb el qual el Govern va arrencar el projecte el 24 d’agost, preveu que la instructora del procediment –Cristina Latorre, sotssecretària de Justícia– elevi un informe a l’Executiu una vegada incoat l’expedient (31 d’agost), comunicat a les parts (16 de setembre), rebudes les al·legacions (22 d’octubre) i rebutjats els recursos. Aquest últim tram es va donar per tancat aquest divendres en el Consell de Ministres.

On és Merry

Un termini d’avisos de 15 dies s’ha allargat des del 16 de setembre fins ara perquè Justícia desconeixia el parador de María del Mar ‘Merry’ Martínez-Bordiu. Per no incórrer en defecte de forma, era obligat notificar l’inici de l’expedient a tots els nets del general, però no trobava l’adreça de la més liberal d’ells, suposadament als Estats Units. Per això va haver de publicar un avís al BOE el 29 de setembre. Llavors va començar el recompte de 15 dies (excloent els caps de setmana i el 12 d’octubre).

La segona fase, més que recta final en baixada, sembla l’ascens de l’Angliru. Obligat per una disposició addicional de la llei del sòl, l’Executiu ha de remetre a l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial (terme en el qual jeu Franco) un projecte tècnic d’exhumació. No és probable que el consistori posi problemes: després d’anys de govern del PP, avui mana allà una llista d’esquerres.

Alhora, l’Executiu haurà de demanar un informe no vinculant a la Comunitat de Madrid, que té les competències de Sanitat Mortuòria. El govern madrileny d’Ángel Garrido (PP) tindrà un mes per contestar. I conclosa aquesta part, encara Justícia haurà de donar deu dies més a les parts (la família, els benedictins del Valle...) per a noves al·legacions.

L’advocat de la família, Luis Felipe Utrera-Molina, espera aquell termini per presentar recurs; i s’obriria un altre període de resolució. A més, aquests dies el prior de la comunitat benedictina que custodia els 33.833 cossos enterrats al Valle, Santiago Cantera, medita portar als tribunals contenciosos administratius el rebuig del Govern, aquest divendres, del seu recurs. Els frares volen impedir que pel reial decret llei exhumin també 19 monjos i 172 seglars més que reposen al recinte.

Què hi ha a la caixa

El reglament de Sanitat Mortuòria de la Comunitat de Madrid encarrega al subdirector general de Prevenció i Promoció de la Salut la vigilància d’aquests processos. El redactor de l’informe autonòmic establirà primer què és legalment el que queda de Franco. Està clar que no és un cadàver, ja que un mort només ho és durant les primeres 72 hores; després passa a la categoria legal de "resta cadavèrica". Però potser tampoc és això, exactament, el que acull la fossa posterior de l’altar de la basílica de Cuelgamuros.

La llei madrilenya de Sanitat Mortuòria exigeix que els trasllats de segons quines restes es facin en "fèretres especials de trasllat", taüts estancs l’interior dels quals, en realitat, "haurà de contenir una matèria absorbent" i que hauran "d’estar proveïts d’un dispositiu depurador per equilibrar la pressió interior i exterior". Això obliga a utilitzar una caixa de zinc. El cos de Franco ja va ser posat en una caixa d’aquestes el 1975; al seu torn, dins de la de fusta. Ara n’hi hauria prou, segons els funeraris consultats, amb comprovar si va aguantar la soldadura i no hi ha forats.

Passats més de deu anys no és obligatòria tanta estanquitat, ja que el que se sol traslladar són només ossos. Però el que queda de Franco "no són restes que s’hagin reduït –indica un veterà tanatopràctic (especialista a arreglar i maquillar cadàvers) de la serra de Madrid–. No és pròpiament un esquelet, sinó un cos embalsamat, que conservarà bona part de les seves vísceres; potser deshidratades, però vísceres".

El cadàver de Franco va ser embalsamat per complir la normativa d’enterraments en criptes, i perquè va ser sotmès a "exposició pública sense fred", segons l’argot professional. Se li van injectar a les venes cinc litres i mig de formol diluït al 20% en aigua. Les fonts consultades aclareixen que les restes de Franco no són mòmia, com les de Lenin, perquè per a això caldria haver-li extret els òrgans.

Fúnebre, però sense pompa

En totes aquestes disquisicions tècniques es podrà entrar, en qualsevol cas, si hi ha acord amb la família i l’assumpte no s’eternitza en els tribunals.

Notícies relacionades

Treure Franco del Valle de los Caídos no costarà més de 2.000 euros

El Govern busca reformar la llei de memòria històrica perquè Franco no vagi a l'Almudena

El reial decret llei faculta el Consell de Ministres a decidir el lloc de reinhumació "en cas de discrepància entre els familiars o si aquests no manifestessin la seva voluntat en temps i forma". No ha sigut el cas. Al Govern li queda una modificació de la llei de la memòria històrica per evitar un possible enaltiment a l’Almudena.

A falta total d’acord, l’Estat podria veure’s en un altre dilema: procedir al trasllat amb "condicions adequades de dignitat i respecte", diu el Reial Decret-Llei, però realitzant només un enterrament amb la caixa estàndard de beneficència, que sol ser d’aglomerat de fusta i sense crucifix. Així enterra l’Administració qui no té família ni on caure mort. Tot el que s’afegeixi a partir d’allà es considera 'pompa fúnebre', que l’erari paga només en sepelis de personalitats que es vulgui homenatjar.