L'advocat de Mas assenyala Homs per la desobediència del 9-N

L’advocat d’Artur Mas, Xavier Melero, ha sol·licitat aquest dimecres davant del Tribunal Suprem l’absolució de l’expresident de la Generalitat per la consulta del 9-N al·legant que ell, a diferència de l’exconseller Francesc Homs, no va efectuar cap "acte executiu" dirigit a organitzar la votació després de la prohibició del Tribunal Constitucional.

Segons el lletrat, el cas de Mas "no és el mateix que el d’Homs", ja que l’exconseller sí que va fer "actes executius" que demostren que es va implicar "de pròpia mà en el no acatament de la providència del TC" en què declarava il·legal la consulta. "Mas, en el pitjor dels casos, dubtava, i no dubtava sol. El dubte del senyor Mas en aquells dies anava acompanyat dels dubtes de tota una sèrie d’operadors de la màxima qualificació jurídica a Catalunya", ha argumentat Melero.

Mas ha demanat la seva absolució per fer callar els que "mercadegen amb les resolucions judicials" i per demostrar que l’alt tribunal és "equànime" sense importar qui sigui l’imputat, si bé el seu advocat ha reconegut la dificultat que això passi després de la condemna a un any i un mes d’inhabilitació que va imposar l’alt tribunal a Francesc Homs pel 9-N. L’expresident va ser condemnat el 2017 a dos anys d’inhabilitació per un delicte de desobediència.

La fiscalia es reafirma

El lletrat de Mas ha fet aquesta petició durant la vista que celebra la Sala Penal del Tribunal Suprem per revisar les condemnes a Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’'exconsellera' Irene RigauMas Joana Ortega Irene Rigau per desobeir al Tribunal Constitucional amb la consulta del 9 de novembre del 2014. Una vista en què, malgrat els arguments de Melero, el fiscal Jaime Moreno ha defensat la condemna d’inhabilitació a Mas perquè, com els altres sentenciats per aquests fets, sabia "perfectament" que "allò que havien convocat era una actuació inconstitucional".

Segons el parer de la fiscalia, els sentenciats van seguir endavant amb la consulta "per la situació d’exigència al Govern català d’imposar-se en aquesta espècie de desafiament a la legalitat vigent". El mateix Mas, ha destacat Moreno, era conscient de la seva responsabilitat i, "en una ostentació davant de la premsa", va dir: "Si la fiscalia vol saber qui n’és el responsable, que em mirin a mi, soc jo i el meu Govern".

"No només no es va paralitzar, sinó que es va decidir a mantenir-la i impulsar-la i es va mantenir aquest desafiament a la legalitat", ha afirmat el fiscal, per afegir que després de rebre la notificació del TC el 4 de novembre els encausats van fer una sèrie d’actes "actius i necessaris" per celebrar la votació, com mantenir la pàgina web i el correu oficial del 9-N, repartir el material els dies 7 i 8 i condicionar el centre de premsa.

"Si l’haguessin desconvocat, si no haguessin fet absolutament res, la consulta no hauria pogut celebrar-se", ha conclòs el fiscal, per a qui la seva actuació no "es va tractar d’una desobediència mínima, sinó una desobediència absoluta".

Recursos en estudi

La vista va ser inicialment assenyalada per al passat 25 d’abril, però dies abans els magistrats van acordar ajornar-la 'sine die' a causa de "necessitats del servei". Ara el tribunal format pels magistrats Luciano Valera, Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Vicente Magro i Eduardo de Porres –que va prendre possessió al setembre– estudiaran els recursos presentats per Mas, Ortega i Rigau.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una sentència el 13 de març del 2017 en la qual va condemnar l’expresident català a dos anys d’inhabilitació i al pagament d’una multa de 36.500 euros. A més, va imposar un any i nou de mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros a Ortega; i a un any i sis mesos i una multa de 24.000 euros a Rigau, totes dues també per desobediència, tot i que en el seu cas com a col·laboradores necessàries.

El TSJC, que els va absoldre tots tres per prevaricació administrativa, va concloure que les exconselleres i l’expresident van desobeir "conscientment i deliberadament" el mandat del Constitucional al mantenir la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 malgrat l’ordre de suspendre-la.

Actes de desobediència

Després de la suspensió cautelar del tribunal de garanties del 4 de novembre del 2014, es va mantenir activa la web institucional, la campanya de publicitat, el repartiment massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats, va assenyalar la resolució.

També es va dictaminar que el procés contra l’expresident català, Ortega i Rigau no va ser per la convocatòria del procés participatiu ni tampoc per la col·locació d’urnes, sinó que el que es va jutjar va ser la desobediència d’una ordre del Tribunal Constitucional.

A més, el tribunal que els va jutjar va contradir l’estratègia de les defenses –especialment d’Ortega– sobre el fet que el procés participatiu estava en mans dels voluntaris, ja que va concloure que aquests van estar sempre sota el control organitzatiu de la Generalitat i que la seva generositat hauria resultat "inútil" si no s’haguessin disposat dels centres per a la votació, el material i l’equip tecnològic necessaris.

Vulneració de drets

En el seu recurs presentat davant del Tribunal Suprem el maig de l’any passat Mas al·lega que la condemna de dos anys d’inhabilitació vulnerava els seus drets fonamentals emparats per la Constitució, com la llibertat ideològica, la participació en assumptes públics i l’accés a càrrecs públics, i afectava, a més, els drets d’un nombre molt significatiu de ciutadans, "prou greu per incórrer en vici d’inconstitucionalitat".

Notícies relacionades

Torra solemnitza el seu rebuig a Sánchez: "No trafiquem amb la democràcia"

Buch i Lloveras declaren que la seva intenció era "escenificar el recolzament dels municipis a l'1-O"

Sobre això va dir que per als 2.350.000 catalans que es van involucrar en la consulta, els seus actes "constituïen un legítim i massiu exercici de drets fonamentals com els de llibertat ideològica, d’expressió, de manifestació i el dret de participació directa en assumptes públics".

Artur Mas va estar investigat en la causa que posteriorment va obrir el Tribunal Suprem pel procés sobiranista a Catalunya, que va culminar amb la proclamació de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) el 27 d’octubre del 2017; si bé, el jutge d’instrucció Pablo Llarena finalment no el va processar per cap delicte.