Exteriors no avala les noves 'ambaixades' catalanes

Josep Borrell no té previst afluixar la pressió sobre el Govern. El Ministeri d’Afers Estrangers vigila de prop el nou impuls a la política exterior de la Generalitat, i ha deixat clar per escrit que no avala l’obertura de noves delegacions a l’estranger que projecten Quim Torra i el conseller Ernest Maragall, perquè la jutja “amb un alt grau de probabilitat, lesiva per als interessos de l’Estat”.

En un informe al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, amb data d’aquest mateix dijous, Exteriors afirma que “és contrari a la creació de les delegacions de la Generalitat proposades als Balcans, Països Bàltics, Portugal, Mediterrani, Europa Central i Països Nòrdics”. L’opinió del Ministeri no és vinculant, pel que la Generalitat podrà seguir endavant amb el desplegament, però l’escrit evidencia que el Govern no es fia dels plans de Torra.

El projecte d’aquestes sis noves oficines a l’estranger se sotmeten a l’escrutini de tres ministeris: Política Territorial, Hisenda i Afers Exteriors. Mentre que els dos primers, en l’àmbit de les seves competències, no veuen problemes tècnics, el que dirigeix Borrell recorda que “l’experiència recent demostra que les delegacions de la Generalitat a l’exterior, juntament amb el Diplocat, han sigut un instrument fonamental per intentar la internacionalització del procés, difonent les tesis del secessionisme catalanista i denigrant la imatge internacional d’Espanya”.

És aquesta “propaganda” que denuncia la “falta de democràcia” a Espanya el que Exteriors veu contrari als “objectius generals de la política exterior espanyola” i també a “els interessos generals de l’Estat”. L’informe s’esplaia en exemples: explica, per exemple, com la delegada a Berlín de la Generalitat, Marie Kapretz, va intervenir en reiterades ocasions en mitjans alemanys criticant “en termes agressius” Espanya i les seves institucions.

I recorda que Torra s’ha declarat «president custodi» de Carles Puigdemont, i que l’expresident deixa clar en intervencions públiques que desitja «aconseguir per la via de fet un reconeixement implícit per a Catalunya com a actor en l’escena internacional». Exteriors constata que l’actual cap de l’Executiu català “utilitza les ocasions que té al seu abast per intentar divulgar la visió independentista de la realitat catalana”, i recorda que això va provocar que no fos convidat al Foro de la Unió pel Mediterrani celebrat el passat 8 d’octubre a Barcelona.

A més, el document recull altres episodis en els que Torra ha fet crides per a una mediació internacional a Catalunya, o la seva declaració d’aquesta setmana en el Parlament sobre que es dirigirà a mandataris de la UE i dels EUA per “denunciar la vulneració de drets civils i la criminalització del dret a l’autodeterminació” a Catalunya. El text remarca també altres aspectes més simbòlics, com la presència de llaços grocs en la delegació de la Generalitat a Londres o l’absència de la bandera espanyola en totes les ‘ambaixades’ catalanes.

Aquests antecedents fan sospitar al Govern que “es pot lamentablement preveure pautes d’actuació similars” a les que les delegacions van exercir abans que l’Executiu de Mariano Rajoy les tanqués després de l’aplicació de l’article 155, “per exemple, iniciant contactes amb ambaixades d’altres països i intentant establir contactes en àmbits en els quals les comunitats autònomes no tenen competències”.

Informe preceptiu

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El document es va elaborar en resposta a l’enviament de la Generalitat dels sis projectes de decret per a l’establiment de noves ‘ambaixades’ en aquests països. El Govern prenia nota amb aquesta comunicació d’una advertència que li va fer Borrell al juliol: que, malgrat que obtenir el permís d’Exteriors no és obligatori perquè la Generalitat pugui obrir noves oficines a l’estranger, sí que és preceptiu que el Ministeri sigui informat d’aquests plans amb temps.

De fet, Borrell va advertir Maragall després de les primeres “reobertures” de delegacions –al Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França–, que van tenir lloc el juliol, que no havia sol·licitat l’informe preceptiu. Això ha provocat que Exteriors les hagi recorregut davant dels tribunals.