L’adeu de María Dolores de Cospedal pels àudios de José Manuel Villarejo ha sembrat el temor en la direcció del nou PP de Pablo Casado. A més de les sentències pels nombrosos casos de corrupció que estan a punt d’arribar (de Gürtel, Lezo, Taula, Púnica...), que el polític de Palència ja s’esperava quan va decidir postular-se a liderar el partit, Casado està comprovant que persones clau en qui ha confiat també poden suposar-li un problema pel passat que arrosseguen.

El cas palmari és per Cospedal, recolzament clau de Casado per guanyar el congrés intern. Després de la publicació delsenregistraments de l’excomissari s’ha vist que l’autora d’aquella mítica frase del 2013 "en el PP, qui la fa la paga, i cadascú aguanta la seva espelma" també tenia coses de les quals no sentir-se orgullosa. 

Casado sabia almenys des de l’agost que les desenes de 'terabytes’ que les forces de seguretat havien trobat a les vivendes de Villarejo, empresonat des de fa un any, podien portar problemes al PP. Segons fonts del Govern central, l’hi va advertir el mateix president, Pedro Sánchez, que no va entendre els atacs dels populars quan setmanes després van sortir els àudios sobre la ministra de Justícia, Dolores Delgado. En el moment de la conversa de Sánchez i Casado, el 2 d’agost, ja s’havien publicat les gravacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein sobre el rei Joan Carles i algunes còpies de l’excomissari ja havien arribat a diversos mitjans de comunicació. 

Fernández Díaz y Cosidó

Fonts de la direcció de Casado temen que al president li resulti més difícil del que creia "alliberar-se" de la imatge del "vell PP" tocat per la corrupció i representant de les males pràctiques. I en posen dos exemples posteriors a la dimissió total de l’exsecretària general: en els últims quatre dies s’han publicat informacions sobre ella i altres que afectenJorge Fernández Díaz i Ignacio Cosidó, actual portaveu al Senat, que inquieten Gènova.

En el primer cas, 'eldiario.es' va revelar que Cospedal, quan era ministra de Defensa, va encarregar a una empresa armamentística per 9,5 milions d’euros que avalués la compra d’un míssil que aquesta mateixa firma volia vendre al Govern. El contracte, segons aquesta notícia, es va adjudicar sense publicitat.

En el segon cas, s’ha sabut que hi ha una peça secreta de la fiscalia anticorrupció que es va obrir per investigar un operatiu policial finançat amb fons reservats quan Fernández Díaz era ministre de l’Interior i Cosidó, director general de la Policia. Aquest operatiu va consistir, segons 'OK diari', a subornar el xofer de Luis Bárcenas per recuperar arxius que presumptament s’havia emportat l’antic tresorer dels populars i que perjudicaven el llavors vicesecretari del PP Javier Arenas, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i Cospedal. 

Comportament "exemplar"

I volent posar-se la bena abans que la ferida, Casado va llançar dijous un missatge als navegants de les procel·loses aigües populars: no tolerarà cap comportament que "no sigui exemplar", "sigui qui sigui" l’afectat i "ho hagi fet quan ho hagi fet". 

Fonts de la direcció consideren que Casado, en tot cas, ha sortit reforçat de la gestió concreta de la crisi amb Cospedal. No ho tenia fàcil, perquè fins ara la persona que durant nou anys havia assenyalat la porta de sortida als corruptes en el PP era, precisament, l’exsecretària general, cosa per la qual es coneixia tots els ardits per intentar evitar-ho. 

Casado volia ser just i "proporcional", com va admetre ell mateix, però també sabia que tenia una oportunitat d’or per enviar el missatge que no en deixarà passar ni una. Mariano Rajoy va demostrar en diverses ocasions com costa deixar de comptar amb persones que han sigut clau per guanyar un congrés. Es va veure amb Francisco Camps, Rita Barberá i Carlos Fabra, que el van ajudar al conclau del 2008. Casado ho ha fet en tot just una setmana i amb poc soroll. Les eleccions andaluses són el 2 de desembre i no hi havia temps a perdre.

 

 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia