El Tribunal de Comptes condemna Artur Mas a tornar 4,9 milions pel 9-N

El Tribunal de Comptes condemnaArtur Mas i els exconsellersJoana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigaupel9-Na tornar 4,9 milions de fons públics gastats en laconsulta sobiranista del 2014. La sentència considera que en són responsables directes també l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau, així com altres ex alts càrrecs de la Generalitat. A cadascun d’ells se’ls atribueix una quantitat concreta per diferents conceptes, com el registre d’una pàgina web, la fabricació de material per ser utilitzat en la consulta sobiranista, l’ampliació del contracte d’assegurança per incloure els voluntaris que van participar en l’organització, l’elaboració de suports informàtics, la campanya publicitària i l’adquisició de 700 ordinadors que es van fer servir per al procés electoral i la votació.

L’òrgan fiscalitzat ha acollit la tesi esgrimida per la fiscalia en la seva resolució de 90 folis. Aquests diners hauran de ser restituïts a la Generalitat. El Tribunal de Comptes va dictar al seu dia una fiança de 5,2 milions d’euros. Mas no va abonar la totalitat d’aquest import i, per aquesta raó, es van embargar els seus béns. La fiscalia reclamava el pagament de l’import íntegre de les despeses, més els interessos.

La sentència assenyala que com a conseqüència de les resolucions del Tribunal Constitucional de suspendre el 9-N, el llavors Govern de la Generalitat, presidit per Artur Mas, "va abandonar el vehicle jurídic inicialment previst" per a la celebració de "la consulta popular" i va anunciar, en lloc seu, "un procés de participació ciutadana". Després de l’anunci, continua la resolució, sempre "sota la iniciativa i responsabilitat directa" de Mas, Joana Ortega, com a consellera de Governació, "va assumir les tasques de coordinació de totes les actuacions públiques" i va disposar, amb el president de l’Executiu català, "els diversos procediments administratius encaminats a organitzar la votació".

"De comú acord"

La sentència del Tribunal de Comptes incideix que Mas i Ortega de "comú acord" amb Irene Rigau, llavors consellera d’Ensenyament, van decidir que els locals on se celebraria la votació serien centres docents d’ensenyament secundari de titularitat pública, i que "per al control i tractament" del procés s’utilitzaria una partida d’ordinadors personals que serien adquirits aquest departament. Precisament, la despesa d’ordinadors és la partida més voluminosa, d’uns tres milions d’euros. La sentència destaca que la providència de suspensió del Constitucional va ser remesa al llavors president de la Generalitat.

 L’advocat defensor, Rafal Entrena, considera que la sentència és "una aberració jurídica i una evident vulneració de la jurisprudència del Tribunal de Comptes". Segons aquest lletrat, el tribunal no té en compte que alguns dels serveis van ser contractats abans que el Tribunal Constitucional suspengués la consulta (4 de novembre del 2014) i tampoc té en consideració que els ordinadors que es van utilitzar per a la votació van ser després destinats a centres docents.

Recurs

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Després de conèixer la resolució, Mas, Ortega, Homs i Rigau han anunciat la seva intenció de recórrer-la. En un comunicat, els quatre condemnats han afirmat que la sentència és "una aberració jurídica que vulnera la mateixa jurisprudència del Tribunal de Comptes" i que "es troba molt lluny de la imparcialitat". Segons el seu parer, pretén ser, d’una banda, "un escarment" per a tots aquells que van dur a terme el procés participatiu del 9-N i, de l’altra, "un avís a navegants" per a futures ocasions.

"No acceptem en cap cas la sentència i reiterem que de cap manera s’ha produït cap despesa irregular que comporti una responsabilitat comptable que justifiqui la pena imposada", ha recalcat, abans de recordar que durant el judici penal el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya "va desestimar el delicte de malversació".