Urkullu defensa davant de Torra la negociació amb Sánchez

Després d’un dinar i més d’una hora de reunió a la seu del Govern basc a Vitòria, en un clima “correcte”, segons fonts del Govern, el lehendakari Íñigo Urkullu i el president Quim Torra han mostrat, en roda de premsa, la seva sintonia però també les divergències que els separen respecte a les seves respectives estratègies sobiranistes. Urkullu ha sigut molt clar en la necessitat d’"aprofitar l’actual majoria parlamentària que sustenta el Govern espanyol, si és possible, com una via que pot propiciar un curs de solució política a la situació, sempre que hi hagi voluntat d’acord":

El lehendakari ha demanat fer efectiva la via de la "distensió i el diàleg polític" i ha assegurat :"sí crec que és aquesta la voluntat del Govern espanyol". En canvi, Torra ha sigut de nou crític amb Sánchez, que ha acusat de no tenir voluntat de diàleg: "Estem estirant tot els petits fils possibles per veure si Espanya ens dona una resposta que no sigui 'no', però constatem que fins ara és 'no'; és més, la resposta de l’Estat han sigut 214 anys de presó", ha denunciat Torra, sense deixar d’aixecar "la bandera del diàleg".

I mentre Urkullu ha explicat el seu pla de compliment de l’Estatut de Guernica, Torra ha reiterat la voluntat d’exercir el dret a l’autodeterminació, que el lehendakari ha precisat que no té perquè ser equivalent a independència. Davant d’aquestes diferències, Torra ha admès que en la reunió s’ha constatat "amb total franquesa" que "el ritme cap a la llibertat del poble català i el basc és possible que no sigui exactament el mateix, però les dues nacions tenim el mateix objectiu final". "Són molts els punts que ens uneixen, els ponts que ens uneixen", ha intervingut Torra amb voluntat conciliadora després de mesos d’un cert distanciament entre els dos governs després del paper de mediació d’Urkullu entre el Govern central i el Govern de Catalunya l’any passat després de l’1-O.

En clau de bona voluntat, Urkullu ha mostrat la seva solidaritat amb els presos independentistes i la seva predisposició a visitar-los –després d’haver-ho fet només amb l’exvicepresident Oriol Junqueras– i Torra ha proclamat que "Catalunya estarà sempre al costat del poble d’Euskadi".

Torra ironitza sobre el nou Estatut

Prèviament a aquesta entrevista institucional, Torra ha mostrat de nou el seu distanciament respecte al Govern. El president ha rebutjat l’oferta que pugui plantejar el president del Govern, Pedro Sánchez, sobre un nou Estatut per a Catalunya, en la compareixença que tindrà lloc per part de Sánchez al Congrés el pròxim 12 de desembre.

En una entrevista a la televisió pública basca, ETB, Torra ha desqualificat aquest possible plantejament: "Ens sembla una operació que ja vam viure amb el famosíssim ‘apoyaré’ [les paraules del llavors president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en un míting fa 15 anys, prometent al llavors president Pasqual Maragall donar suport a l’Estatut que aprovés el Parlament], estem una altra vegada en el segon intent, un 'apoyaré 2.0' en una pantalla que els catalans han superat perquè vam fer un referèndum d’autodeterminació". 

El president, de nou crític amb el Govern de Sánchez que ha comparat amb l’actuació del PP respecte a Catalunya, ha insistit en la necessitat d’un referèndum d’autodeterminació perquè un nou Estatut, segons ell, "no el demana ningú".

"El 155 no em traurà de la presidència"

Quan li han preguntat sobre si al deixar de recolzar el Govern de Sánchez l’alternativa pot ser l’aplicació de nou del’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia catalana, Torra ha contestat: "A mi el 155 no em traurà de la presidència de la Generalitat", i ha afirmat que es deu al Parlament.

"Els presos no demanaranl’indult", ha afirmat respecte a la possible mesura de gràcia. I ha denunciat que amb el Govern del PSOE el problema continua vigent: "Estem igual, amb presos polítics, exiliats, ni un avenç en el dret d’autodeterminació". "No és que ens preocupi ni deixi de preocupar l’estabilitat parlamentària del president Sánchez, l’hi hem retirat", ha remarcat.

Sobiranisme català i basc, diferents "ritmes"

D’altra banda, Torra ha admès l’existència de "moments" i "ritmes" diferents entre el sobiranisme català i el Govern nacionalista basc.

El president té previst reunir-se amb representants de la plataforma Demokrazia Bai, a Sant Sebastià. Més tard, a les 18.45 h, Torra mantindrà una breu trobada amb el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi, al Palau de Congressos Kursaal, on posteriorment pronunciarà la conferència 'Catalunya: sobirania, democràcia i llibertat’, a partir de les 19 hores.

La reunió entre Torra i Urkullu té lloc després que tots dos s’instessin el mes d’agost passat a trobar-se, tot i que sense tancar cap data. El lehendakari ja es va reunir amb l’antecessor de Torra en el càrrec, Carles Puigdemont, el juny del 2017 a Palau.

Fonts governamentals apunten que la reunió d’aquest migdia servirà per veure en quin punt estan les relacions entre la Generalitat i el Govern basc, sobretot un any després que Urkullu intentés desactivar la declaració d’independència fent de mediador entre l’Executiu de Puigdemont i la Moncloa.

La proposta d’Otegi

La segona trobada rellevant serà a la tarda, ja a Sant Sebastià, on Torra es reunirà amb Otegi, un dels màxims representants de l’esquerra ‘abertzale’. El coordinador general de Bildu –que assistirà a la conferència del Kursaal– va plantejar dissabte passat al programa 'FAQS' de TV-3 que els partits sobiranistes i independentistes bascos, gallecs i catalans –des del PNB fins a la CUP– formessin llistes unitàries per presentar-se junts a les pròximes eleccions europees, així com a les espanyoles.

Otegi també ha sigut notícia els últims dies després de reunir-se amb Puigdemont a Waterloo, i perquè el Tribunal Europeu dels Drets Humans va donar la raó al dirigent d’EH Bildu quan va dictaminar que l’Audiència Nacional espanyola va violar el seu dret a un judici just.

Finalment, Torra pronunciarà una conferència al Kursaal organitzada per l’entitat Gure esku Dago (Està a les nostres mans, en basc), una plataforma cívica fundada el 2013 que vol activar el procés polític basc i que s’emmiralla en l’ANC.

Consulta

Notícies relacionades

Puigdemont es queda sol amb el seu pla de llista unitària per a les europees

La Generalitat eleva a 1.800 milions l'impacte directe del 155 en els pressupostos

Precisament Sant Sebastià celebrarà aquest diumenge una consulta sobre el dret a decidir d’Euskadi –es convertirà, així, en la primera capital del país a dur-la a terme–, sota la pregunta: "¿Vols que la ciutadania basca decideixi el seu futur polític per si mateixa i lliurement? ". El mateix diumenge es faran consultes simultànies en altres municipis bascos.

A la conferència del Kursaal hi assistirà una delegació independentista catalana, encapçalada per la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. També hi aniran els diputats de JxCat Albert Batet, Eduard Pujol i Aurora Madaula; els líders d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián i Joan Tardà, i la secretària nacional de la CUP Aina Delgado.