Trillo no es penedeix d'haver recorregut l'Estatut i assegura que estima Catalunya

"¿Com m’he de penedir de defensar la Constitució?", ha respost l’exministre de Defensa Federico Trillo al portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, sobre si es penedeix d’haver presentat el 2006 un recurs davant del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya.

Un litigi que va començar el PP per tombar el Preàmbul, 114 dels 223 articles de la llei i 12 disposicions addicionals i finals del text legislatiu autonòmic. "Vaig ser el signant, el comissionat i el que el va recórrer. ¿Com m’he de penedir d’haver aconseguit una sentència en el Tribunal Constitucional?", ha insistit aquest dimarts en la Comissió d’Investigació delFinançament Il·legal del PP al Congrés.

El que va ser president del Congrés dels diputats ha explicat que va estar "un mes tancat en un ponència [de l’Estatut de Catalunya] que lamentablement no va tenir llum ni taquígrafs". Va ser allà on, segons ha assenyalat, va fer "una molt bona relació política amb" Josep-Lluís Carod-Rovira. En aquesta ponència, Trillo ha remarcat que es va discutir sobre "la nacionalitat catalana" i la "història del nacionalisme català". 

Per tot això, Trillo ha volgut aclarir que "en cap cas" hi va haver per la seva banda "l’animositat que s’ha presentat" en ell "contra Catalunya". "Estimo tant [Catalunya] com vostè", li ha etzibat a Rufián abans de demanar al conjunt dels diputats presents que es busqui "entre tots un marc de trobada" per resoldre el conflicte català. 

'Cas Gürtel'

L’exministre de Defensa, que havia sigut cridat per donar explicacions sobre el suposat finançament il·legal del PP, ha sigut taxatiu: "No conec cap tipus de comptes ni cap tipus de caixa". Una actitud que, ell mateix ha reconegut, segueix el camí obert per cinc secretaris generals conservadors que ja han anat a la comissió. "Tots han negat l’existència de finançament paral·lel o b, si ells, que eren els responsables orgànics, no en saben res, imagini’s el que puc saber jo, d’això".

El nom de Trillo, present alspapers de Bárcenas, ha servit per treure a la llum una de les polèmiques que més va afectar la seva carrera, l’accident del Iak-42 el 2003, en què van morir 62 militars espanyols. I és que l’extresorer va apuntar la quantitat de 36.000 euros per a la defensa dels implicats en la gestió de l’accident. En aquest sentit, Trillo ha retret als portaveus polítics l’"excés" d’arribar a "confondre" l’accident aeri amb el finançament il·legal del PP. 

‘Cas Nóos'

I el desconeixement de qualsevol sistema de finançament il·legal ha sigut també l’argument fet servir per l’expresident balear Jaume Matas, que ha comparegut des de la presód’Aranjuez, on va entrar per pròpia voluntat al juliol després de ser condemnat a tres anys i vuit mesos pel'cas Nóos'. "No tinc cap coneixement de cap caixa B", ha sentenciat l’exministre després de descartar haver rebut sobresous del PP.  

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

El que sí que reconeix és haver comès els delictes que el van portar a la presó i dels quals es penedeix. Uns actes dels quals Matas ha assenyalat que els expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy no tenien cap coneixement. "Jo mai he rebut cap instrucció de Rajoy, Aznar, ni ningú", ha afirmat per aclarir els dubtes sobre els dirigents conservadors abans d’incidir que la seva compareixença des de la presó és pel ‘cas Nóos’ i "no té res a veure amb el finançament del partit". 

Així, Matas ha assenyalat, diverses vegades, estar condemnat per tràfic d’influències el 2009, una sentència que li va portar nou mesos de presó, i per un delicte continu de prevaricació amb falsedat i malversació de cabals públics el 2017 a l’atorgar a dit contractes al gendre del Rei emèrit Íñaki Urdangarin. En aquest sentit, l’expresident regional ha insistit que, després de "10 anys d’instrucció judicial", no se l’ha condemnat per cap altre delicte.