El Parlament dona llum verda a la tramitació d'una llei de memòria històrica

Primer pas per a la creació d’una llei catalana de memòria històrica. El Parlament va tirar endavant aquest dimecres la proposició de llei del grup parlamentari PSC-Units per Avançar que regula les polítiques públiques de recuperació, protecció i conservació de la "memòria democràtica" des de la Segona República fins a la Transició, amb especial èmfasi als pitjors episodis de la història contemporània espanyola: la Guerra Civil i el franquisme.

El text advoca per la creació d’un cens general de víctimes, estableix els procediments de localització i trasllat dels desapareguts, un bàndol de dades d’ADN per a la seva identificació, reconeix el "dret a la veritat, a la reparació, a la justícia i a la no repetició", i prohibeix l’escenificació contrària a la defensa de la democràcia, a més d’incloure un règim sancionador amb multes d’entre 200 i 150.000 euros.

Així mateix, apel·la a la creació d’una Comissió de la Veritat, fixa en el calendari el dia 31 de maig com a homenatge nacional a les víctimes, i dona sis mesos per a la retirada dels vestigis que perviuen de la dictadura 40 anys després.

El diputat encarregat de defensar el text, Ferran Pedret, va admetre que aquesta llei arribarà "sempre massa tard per a molta gent" però va defensar que "ara es donen les condicions polítiques i el consens social per abordar de forma integral" una llei d’aquestes característiques. La seva iniciativa va ser aplaudida per tots els grups, excepte per Ciutadans i el PPC.

JxCat i ERC retiren la seva esmena

Els comuns la van abraçar com una proposta que rep el recolzament de la "majoria republicana, la que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa" i com el primer símptoma de la cimera del diàleg celebrada divendres passat al Palau de la Generalitat. "Avui hem vist que quan es volen retallar drets i llibertats resulta que una majoria republicana diu prou, es va vanagloriar Joan Josep Nuet.  

El cupaire Vidal Aragonés també va agrair l’impuls d’aquest text als socialistes i va indicar que "encara hi ha institucions que permeten l’apologia al franquisme" i "el relativisme històric". Va assenyalar l’esmena dels populars que advoca per prohibir associacions que exaltin o glorifiquin el comunisme i va concloure: "Des d’aquest faristol els fem exaltació absoluta i perquè en els pitjors anys del franquisme ho van donar tot per conquerir drets nacionals i socials del nostre poble".

Des del grup republicà, Antoni Castellà també va tenir una reacció positiva, però va voler incidir en algunes imprecisions o contradiccions amb el treball tirat endavant en aquest àmbit des del Govern. De fet, inicialment JxCat i ERC havien presentat una esmena a la totalitat perquè l’Executiu de Quim Torra prepara una llei des de la Conselleria de Justícia i esperen conjurar-se amb els socialistes per adequar-la al text aprovat avui. Els postconvergents van retreure que fos presentada, tot i saber que s'estava elaborant una proposta als despatxos de la consellera Ester Capella. "M’agradaria que no fos oportunisme polític", va advertir el diputat de JxCat, Francesc Ten.

Cs i el PPC s’hi oposen

Tant Ciutadans com el PPC van donar un cop de porta a la proposta. Van considerar que "no és el moment" i que pot ser aprofitada per l’independentisme. Així ho van explicar Matías Alonso (Cs) i Xavier García Albiol (PPC). "Confonen la memòria amb la història i pretenen convertir la primera en la segona", va etzibar l’exdirigent popular, i va concloure: "No podem donar suport a aquesta moció perquè no necessitem decrets per a la recuperació de la dignitat que l’independentisme ha destrossat i això sí que requereix l’esforç de tots". 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Alonso va burxar que el PSC "torna a mirar al passat" i va censurar que "amb la situació que es viu a Catalunya aquesta llei és del tot inoportuna". "Forma part d’una estratègia ‘sanchista’, de mirar d’acontentar des del Govern els que volen desfer Espanya i d’amagar la falta de projecte i la incapacitat de governar", va asseverar des del faristol per justificar els seus vots en contra.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar la paraula i va assegurar que "un poble sense memòria és un poble que no accedeix a la veritat" i va exigir que se’ls retregui que "manipulen" fets històrics d’aquesta envergadura.