La jutge proposa jutjar Cifuentes pel 'cas màster'

A Cristina Cifuentes el seu màster li sortirà car. Li va suposar la pèrdua de la Presidència de la Comunitat de Madrid, quan a l’escàndol que li havia sigut regalat es va sumar un vídeo què se la veia robant unes cremes. Ara també li suposarà un judici. La jutge d’instrucció número 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel, ha conclòs la instrucció del 'cas màster' i proposa que se la jutgi per un delicte de falsedat documental.

És al que va quedar reduïda la causa després de la carpetada del Tribunal Suprem a la peça relativa al president del PP, Pablo Casado, per la qual cosa la magistrada també vol asseure a la banqueta el catedràtic Enrique Álvarez Conde, director del màster suposadament cursat per Cifuentes; la professora Cecilia Rosado, que va fer l’acta del treball de final de màster de l’expresidenta, i l’exassessora de la Comunitat de Madrid María Teresa Feito.

La magistrada, que dona 10 dies al fiscal i a les acusacions per presentar els seus escrits d’acusació, també ha pres una altra decisió de pes: ha arxivat la causa oberta contra l’exministra Carmen Montón. La jutge acorda el sobreseïment provisional de les actuacions contra ella, "al no quedar degudament acreditada la perpetració d’infracció penal". La fiscalia havia demanat l’arxivament, perquè va creure que no es poden considerar responsables els alumnes de les irregularitats administratives que poden suposar els canvis de notes o les convalidacions d’assignatures que els van aplicar, perquè ells no són garants de la legalitat de l’administració.

En el cas de Montón, que es va veure obligada a dimitir com a ministra de Sanitat per les irregularitats que se li van atribuir en el màster que va cursar a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, "no hi ha cap indici d’inexistència d’activitat acadèmica", deia el fiscal. Els seus correus electrònics demostraven que "es va preocupar per conèixer quin era el contingut de les diferents assignatures" i que va mostrar "interès per superar-les".

Exhibició d’una acta falsa

Una situació molt diferent a la de Cifuentes, que les explicacions que va donar sobre el seu treball de final de màster "no van resultar creïbles" a la magistrada, que veu "significatiu" que no conservi còpia del treball i que no tingui esborranys o correus electrònics amb Álvarez Conde, malgrat que el 2012, quan va fer el màster, era el sistema de comunicació habitual. 

La jutge destaca que la Delegació del Govern de Madrid va informar que és impossible recuperar la seva agenda digital, per comprovar si hi figurava la seva compareixença davant el tribunal per defensar el seu treball, malgrat que la mateixa Cifuentes havia declarat que va comprovar l’anotació quan Eldiario.es va donar la notícia. "Hi ha indicis que no va defensar el treball de final de màster el juliol de 2012 i que, quan es va fer pública la notícia amb possibles irregularitats en la seva titulació, vapromoure que fossin ocultades, fent exhibició pública de l’acta falsificada quan li va ser facilitada".

Notícies relacionades

Illa convoca una cimera dilluns vinent a la Generalitat per respondre als aranzels de Trump

Alejandro Fernández reactiva el seu pols amb Génova i acusa el PP de desmantellar el partit a Catalunya

De Feito la magistrada diu que va intentar emmarcar en una visita de cortesia el fet d’haver anat al despatx del rector de la Rei Joan Carles, Javier Ramos, el dia que van sortir les notícies contra Cifuentes. Segons la jutge, l’únic motiu d’aquella visita era que, "en plena voràgine de la crisi viscuda arran de la publicació de la notícia", seguia "instruccions de Cifuentes per realitzar els actes necessaris per facilitar una solució que no perjudiqués els interessos de l’expresidenta madrilenya".

A la que sí que creu és a Cecilia Rosado, perquè "va relatar molt gràficament com va rebre múltiples trucades" de Feito "en què li exigia que fes l’acta de defensa del treball final de màster [...] i li anunciava represàlies" de Cifuentes "si no atenien aquesta petició". El seu testimoni ha ajudat tant que la jutge afirma que en el seu moment pot estar justificat que se li apliqui un atenuant de confessió tardana o de por insuperable, per les "nefastes" conseqüències que no seguir les instruccions del catedràtic d’Álvarez Conde podia comportar per a les seves deixebles.