El Rei defensa "buscar fórmules" a la Constitució perquè "tothom estigui a gust"

El rei Felip va rebre en audiència aquest dimarts la junta directiva de l’Associació d’Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, amb motiu de la commemoració del 40è aniversari de la Constitució. En aquesta trobada, la reforma de la Carta Magna va ser un dels assumptes de debat i el cap de l’Estat va recordar que hi ha mecanismes perquè es facin les modificacions que es considerin necessàries. No és la primera vegada que es mostra obert que s’abordi un procés així, ja ho va suggerir en l’últim discurs de lanit de Nadal i també el2016, en els contactes que va mantenir amb els grups parlamentaris per designar un candidat a la investidura.

Però, ara, aquests comentaris del cap de l’Estat agafen un nou significat ja que arriben després del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i que Podem estigui encoratjant el debat demonarquia o república. 

Segons un dels assistents a l’acte, l’exdiputat socialista Pedro Bofill, Felip VI va mostrar la seva "preocupació" per la situació a Catalunya i el seu desig de "buscar fórmules per restablir un sistema en què tothom estigui a gust, dins de les normes constitucionals", segons va informar l’Agència Efe. 

Bofill va destacar que va veure el Rei “molt implicat” en la defensa de la Carta Magna i en la necessitat de “ser molt respectuosos amb les normes fonamentals” i fer els canvis “dins dels cursos legals”. La comissió territorial creada al Congrés per abordar els possibles canvis en la Carta Magna va crear grans expectatives, però està embussada.

A la Zarzuela s’assegura que el cap de l’Estat no és "sord ni cec" i que és conscient dels debats que sorgeixen en l’opinió pública. També del de monarquia o república, una cosa que “es pot qüestionar”, però sempre “dins dels cursos legals”. I en el seu entorn recorden que aquest en concret ja es va suscitar el 1975 i el 1981.

Referèndums a les universitats

El líder de Podem,Pablo Iglesias, es va preguntar en un article d’'El País’ fa una setmana "perquè serveix avui la monarquia" i plantejava l’opció que un sistema republicà pugui ser la "millor garantia" per a "una Espanya unida". A més, el repunt d’aquest debat tindrà continuïtat a les universitats espanyoles. Aquest dijous tindrà lloc el primer referèndum sobre el model d’Estat a l’Autònoma de Madrid, consulta que es repetirà en 25 centres més de tot Espanya fins al gener. 

Notícies relacionades

El Parlament reprova el Rei i De Gispert i demana abolir la monarquia

Com més població, més recursos

Els estudiants volen aprofitar el 40è aniversari de la Constitució, el 6 de desembre, per aconseguir la màxima visibilitat. L’epicentre de la celebració institucional serà el Congrés, on aquell dia se celebrarà un acte amb els Reis, el Govern, els parlamentaris i protagonistes de la Transició. Entre aquests últims es troba el rei Joan Carles, clau en aquell període, tot i que la Zarzuela encara no ha confirmat la seva participació ni el lloc que pot ocupar a l’hemicicle. 

La seva absència en el 40è aniversari de les primeres eleccions democràtiques va aixecar una polseguera. El Monarca emèrit va fer arribar les seves queixes a la premsa per sentir-se menystingut. La Casa del Rei va dir llavors que es va haver d’adaptar al format dissenyat pel Congrés. Ara fonts parlamentàries s’avancen i asseguren que és el servei de protocol de la direcció de l’Estat el que està decidint quin rol atorguen a Joan Carles.