Andalusia obre la porta d'Espanya a Vox

ElPSOE, passant de47 a 33 escons, es desploma després de més de tres dècades en el poder en les eleccions andaluses del 2018, les mateixes en quèVoxobté12 diputats. Els dirigents d’aquesta organització, situada a la destra d’un PP que fa mesos es ve allunyant del centre, proclamen quehan fet història. Sens dubte. Que cadascú jutgi en quina direcció. Amb independència de què passi en les properes setmanes a la Junta d’Andalusia, on qualsevol aliança o pacte entre partits tindrà conseqüències en el curt i mitjà termini per a tothom, hi ha missatge amb lectura de futur: faci’s lloc en les institucions espanyoles, quearriba la ultradreta. I ha entrat amb èxit per laporta del sud, l’històric feu dels del puny i la rosa.

Vox ja no és un grup d’exmilitants i desencisats amb els populars “acomplexats”, és una realitat a partir d’ara amb representació, tribuna i finançament que, a més, té a la seva màla clau per obrir el palau de San Telmoa la dreta. ElPP, amb 26 butaques parlamentàries (7 menys que el 2015), podria accedir al govern si suma amb els 21 diputats deCiutadansi els 12 aconseguits pels deSantiago Abascal, aclamat i aplaudit per personatges comMarine Le Pen. En tot cas l’actual presidenta socialista assevera que no llança la tovallola i que intentarà mantenir-se, encara sabent que les seves cartes són perdedores d’entrada. ¿Com? Convocant els constitucionalistes a pensar més enllà de l’electoralisme. Pocs auguris d’èxit en la jugada.

Li ha sortitpitjor que malamenta la socialistaSusana Díazla seva personalaposta d’avançar els comicisautonòmics. De passada, ha deixat el seu partit a nivell nacional en una situació complexíssima, a l’exhibir abans de temps que elgraner de vots andalús està a les últimes. És probable que amb aquesta dada a la màPedro Sánchezaguanti l’inaguantable a la Moncloa abans de convocar unes legislatives. Els vents deCatalunyatampoc el conviden a cap altre tipus d’experiments. I en res l’ajuda quePodemhagi dinamitat les expectatives que li vaticinaven les enquestes, perdent tres escons pel camí quan somiaven, amb Endavant Andalusia, condicionar a Sevilla les polítiques del PSOE en els propers anys. Pablo Iglesias i Alberto Garzóncriden a la mobilització social per frenar “el feixisme”. Han vist les orelles a l’abstenció.

Lectura a Catalunya i Euskadi

Dretanització verd-i-blanca sense complexos. PP i Ciutadans no sumen, com pretenien, per arrabassar ells sols l’Executiu a la presidenta en funcions. Si volen fer-ho, haurien de comptar amb Vox. Amb la ultradreta. Arriscant en tots els camps polítics de joc sense poder preveure com sortirà la cosa. Els populars, sens dubte: intentaran filar un acord sense excloure els ‘nous’. Mésdelicada és la situació per a Riverai el seu candidat,JuanMarín, que arriben d’estar governant mà a mà amb el PSOE en els últims anys i se situen públicament al “centre”. ¿Això és compatible amb asseure’s a negociar amb el partit de Abascal?

Notícies relacionades

Els interessos partidistes poden eternitzar la negociació a Andalusia

Cs creu que el canvi no pot venir del partit de la 'Gürtel'

Cal veure quin camí transiten elstaronges. Són experts a ferenginyeria pactista d’últim moment. Que ningú doni per fet que recolzaran sense queixar-se el popular Juan Manuel Moreno i es faran la foto amb Vox així com així, tapant-se el nas en la resta de comunitats on els convé qualificar-se com a centristes. Rivera té els seus propisplans a nivell nacionali es tindran en compte. L’intent d’una investidura ‘taronja’ avalada pel PP i amb permís d’una altra força tradicional, es postula.

Ciutadans celebra la seva ‘pujada’ a les urnes i garanteix que, com va dir en campanya, propiciarà el canvi a Andalusia. Ha sabut treure rèdits acatalanitzar unes eleccionsen essència andaluses, però comparteix protagonisme ni més ni menys que amb la ultradreta, que irromp sota les sigles de VOX i que, de continuar en auge, pot ser un tsunami per a l’Estat en el seu conjunt. Que en prenguinnota especialment a Catalunya i Euskadii facin comptes. En la setmana en què les autoritats estatals volien col·locar el focus en els 40 anys que compleixuna Constitucióque, és clar, els veterans polítics es resisteixen a modernitzar, pren força una formació que advoca per abolir les autonomies. Mentre uns avisen que les ofertes de més autogovern ja són poca cosa i que la realitat és en una altra pantalla, Andalusia tenyeix de negre el panorama democràtic en un moment delicadíssim.