Crespo demana anul·lar la sentència de Gürtel per amistat de De Prada i Garzón

El número 2 de Gürtel, Pablo Crespo, ha demanat que s’anul·li la sentència que el va condemnar a 37 anys i mig de presó per l’amistat d’un dels membres del tribunal, José Ricardo de Prada, amb l’exjutge Baltasar Garzón, que va ser inhabilitat arran d’una querella que aquest acusat va interposar contra ell per prevaricació.

Aquesta suposada falta d’imparcialitat de De Prada, reforçada per una pretesa animadversió cap a Crespo per aquesta querella, és el principal argument que la defensa de Crespo, que exerceix l’advocat Miguel Durán, esgrimeix en el recurs de cassació de 238 pàgines interposat davant del Tribunal Suprem.

Un altre motiu de nul·litat que al·lega són precisament les gravacions que va autoritzar Garzón entre detinguts per la Gürtel el 2009 i els seus advocats quan es trobaven a la presó, i que van motivar la querella de Crespo.

Si bé aquestes gravacions van ser retirades de la causa, la defensa creu que, malgrat això, tant Garzón com "la fiscalia i els agents de la Policia actuant van obtenir informació il·legal suficient per seguir unes actuacions amb clara superioritat".

L’advocat relata en el seu recurs com ha intentat sense èxit recuperar aquestes gravacions –en poder del Suprem– per argumentar aquestes sospites i que es reconegui que "van conculcar de manera inesmenable, entre altres, el dret de defensa del Sr. Crespo."

Respecte a l’amistat entre Garzón i De Prada, Durán recorda que aquesta circumstància el va portar a recusar el magistrat abans del judici i que malgrat fer-ho en temps i forma i amb prou motius perquè fos estudiada, va ser "inadmesa a tràmit".

Reitera en el seu recurs que De Prada va mostrar el seu suport "incondicional" a Garzón quan aquest va ser jutjat per haver autoritzat aquestes gravacions il·legals, "acompanyant-lo en diverses ocasions fins a la mateixa porta del Tribunal Suprem".

Afegeix, a més, que De Prada "es va posicionar clarament contra el procediment penal" a Garzón, arribant a expressar "públicament la seva amistat i afecte" a l’exjutge el 2014 en un Congrés sobre jurisdicció universal.

En aquesta intervenció, de la qual Durán facilita l’enllaç al YouTube, va manifestar: "Probablement, un dels pitjors moments en el meu treball jurisdiccional va ser, precisament, quan Baltasar Garzón va ser suspès inicialment i després inhabilitat durant moltíssims anys per a l’exercici de la seva professió".

Com a prova d’aquesta amistat, la defensa de Crespo afegeix també la col·laboració de De Prada en la "Fundació Internacional Baltasar Garzón" i en cursos organitzats per l’exjutge, i als quals ja va fer referència en l’incident de recusació que li va ser rebutjat i que va motivar un comunicat de Garzón assenyalant que De Prada no va cobrar res per les seves intervencions.

L’advocat diu que desconeix si va ser De Prada qui es va costejar de forma "altruista" "els desplaçaments i els viatges per a les intervencions en els esmentats congressos i cursos tant a Espanya com als diferents països sud-americans on es van celebrar".

No obstant, creu que aquest aspecte "devia haver sigut valorat i esbrinat per l’Ilmo. Sr. Magistrado Instructor a qui va correspondre la tramitació de l’incident recusatori" i que va correspondre, segons el recurs, a un altre amic de Garzón ja mort.

Davant d’aquestes evidències, l’advocat considera que ningú "pot afirmar seriosament que en l’ànim del magistrat es pot adoptar una decisió justa, quan resulta que l’acusat és qui ha procurat al magistrat, segons les seves pròpies paraules, ‘un dels pitjors moments’ de la seva trajectòria professional".

Per això creu que també "és reprotxable" a De Prada el fet de “no haver-se abstingut del coneixement d’aquesta causa amb la intervenció tan rellevant que hi ha tingut un amic".

De fet, creu que tenia interès en la causa perquè "es va erigir en conductor de l’estratègia política i judicial que va possibilitar, en contra del criteri del President del Tribunal i del Ministeri Públic" que testifiqués en el judici Mariano Rajoy i que Durán creu que va acordar en "sintonia" amb una de les acusacions, ADADE.

Notícies relacionades

Anticorrupció demana imputar Camps pels contractes menors de la Gürtel

El president de l'Audiència de Madrid serà un jutge apartat de la Gürtel

Altres arguments per demanar la nul·litat sónles escoltes que va fer l’exregidor de Majadahonda José Luis Peñas al capitost de Gürtel Francisco Correa i que van motivar l’obertura d’aquesta causa i que Crespo sosté que van ser "obtingudes de manera il·lícita, vulnerant drets constitucionals".

També al·lega que un altre dels magistrats que el va jutjar, Julio de Diego va tenir anul·lada la seva voluntat per exercir la seva funció per "lapses temporals" al quedar-se adormit en alguns moments del judici, deixant en mans de De Prada l’orientació de la sentència després de treure-li la ponència al president Ángel Hurtado, que es va quedar en minoria i va haver d’emetre vot particular