Una Constitució en quarantena

Explica José Luis Villacañas a 'Historia del poder político en España' que el pecat original de la Constitució de 1876 va ser veure’s com a definitiva quan en realitat anava perdent suport polític i social: “Es va mostrar incapaç d’acompanyar la vida històrica espanyola,que aviat va assumir una evolució pròpia, desconnectada de la regulació oficial de la vida política. La realitat social va seguir el seu camí i les elits encastellades a la Constitució van fer com que no ho veien".

Més d’un segle després, les cúpules dirigents tornen a mirar cap a un altre costat, sense pressa, incapaces de forjar els consensos imprescindibles per adaptar la Carta Magna del 1978 al sentit comú d’una nova època, mentre la llei fonamental es queda atrinxerada en la glòria del passat, ancorada al rellotge històric de la Transició.

És cert que el sotrac del 15-M i l’arribada de dos nous partits (Podem i Ciutadans) van esperonar les expectatives de reforma constitucional. Fins i tot els grans guardians de les essències, PP i PSOE, faedors i grans beneficiaris del règim, es van avenir a estudiar la possibilitat d’una actualització. Obert a reflexions queda si va ser per convicció o en resposta a la por del final del bipartidisme. D’aquell interès només en queda bonisme declaratiu. “Necessitem una reforma de la Constitució. La societat va per davant i les forces polítiques han d’estar a l’altura d’aquest anhel i saber canalitzar-lo", va dir aquest dimecres el president del Govern.

Al calaix

Més enllà del discurs, el cert és que tot i que la legislatura va començar amb les promeses dels quatre grans partits per actualitzar la Carta Magna, passat l’equador, no és que no hi hagi avenços, sinó que la reforma ha desaparegut del mapa per un cúmul de circumstàncies.

La mirada estreta d’unes forces polítiques tancades en disputes internes (PSOE i Podem); la tendència del llavors president del Govern, Mariano Rajoy, a deixar podrir els problemes; i la llenya llançada al foc per Albert Rivera en la situació de Catalunya i tot el que va passar l’1-O  han impossibilitat cap reforma en els últims tres anys. Ara, la irrupció deVoxen les institucions i el clima preelectoral deixen l’oportunitat de reformar la Constitució a fons en la via morta.  

L’atonia dels partits constitucionals contrasta amb el discurs de Felip VI, que ha advocat recentment per "buscar fórmules per restablir un sistema en el qual tothom estigui a gust, dins de les normes constitucionals".

La figura del Monarca torna als titulars després que el president, Pedro Sánchez, s’hagi mostrat a favor de revisar la inviolabilitat del Rei,cosa que el PSOE recorda que no entra als plans del Govern i que requeriria una reforma agreujada de la Constitució per a la qual no hi ha consens.

Sí que n’hi hauria per revisar altres qüestions relatives a la Corona, com la preferència de l’home en la successió. No obstant, l’aposta d’IU (assumida per Podem) per impulsar un referèndum en el qual els espanyols elegeixin entre monarquia i república suscita entre la resta de partits encara més dubtes sobre la conveniència de plantejar canvis ara.

El procés informal obert per diverses universitats espanyoles per plantejar aquesta mateixa qüestió crea encara més reticències en les forces polítiques que defensen el paper del Rei.

Amb aquest context, l’únic intent que hi ha de retocar la Constitució és la limitació dels aforaments als polítics (membres del Govern i parlamentaris estatals), que ja ha validat el Consell de Ministres i que l’Executiu calcula que podria tenir llest en un any. Tot i que a trets generals els partits estan d’acord a retallar els aforaments, a PP, Podem i Cs la iniciativa els sembla insuficient.

Comissió ensopida

L’única proposta ferma en tota la legislatura per avançar en la qüestió medul·lar d’una eventual reforma, la comissió territorial posada en marxa pel PSOE, s’esllangueix al Congrés. Va ser un intent de donar solvència a la proposta federalista per resoldre el conflicte català i actualitzar un Estat de les autonomies que va donar els seus fruits però que per a uns va quedar incomplet i per a d’altres va arribar massa lluny.

Encara en l’oposició, Sánchez va exigir a Rajoy que el PP s’incorporés a aquesta iniciativa per estudiar possibles alternatives a l’encaix territorial a canvi de recolzar el 155 a Catalunya. L’òrgan s’ha anat reunint sense pena ni glòria. Va citar els 'pares’ del text constitucional (que no es van mostrar massa entusiasmats amb la idea federalista que postula el PSOE), van advertir que "la ira" que detecten entre partits no recomana la reforma, i van detallar algunes fórmules per modernitzar l’Estat autonòmic i per superar el constant conflicte de competències.

La comissió preveu demanar opinió a un centenar d’experts. Entre ells, els presidents territorials i excaps de Govern. Quan acabi aquesta feina, s’elaborarà un informe que s’elevarà a la comissió Constitucional.

Notícies relacionades

El Rei defensa "buscar fórmules" a la Constitució perquè "tothom estigui a gust"

El Govern limita l'aforament de parlamentaris i ministres en l'exercici dels seus càrrecs

Encara cal veure què es farà amb l’informe, tot i que el clima polític sembla poc propici per engendrar grans reformes: la fragmentació parlamentària dificulta un canvi que necessita una majoria absoluta i que implica la dissolució de les Corts, eleccions generals i convocatòria d’un referèndum.

PP, PSOE, Podem i Cs no donen cap mostra que la reforma sigui prioritària en un moment de sotrac del tauler polític, sobretot amb la sorprenent arribada de Vox.