La Guàrdia Civil investiga la via eslovena per a Catalunya des de fa mesos

La Guàrdia Civil ha realitzat diversos informes sobre els documents que va preparar el govern de Carles Puigdemont sobre la via eslovena per aconseguir la independència de Catalunya, en els quals s’esmenta el conflicte civil amb l’antiga Iugoslàvia, que va causar desenes de morts, i també el camí que van seguir per crear les estructures econòmiques, sense descartar que l’Executiu català hagués guardat diners a l’exterior, com va fer Eslovènia creant comptes fiduciaris a Luxemburg.

Aquesta via no és nova en el debat independentista i està sent investigada des de fa mesos per la Guàrdia Civil, que ha realitzat els seus informes a partir d’un document sobre aquesta via confiscats a l’exsecretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, en els registres de casa seva i el seu despatx. Aquest document de la Generalitat es va fer després d’un viatge de quatre representants de l’Executiu català a Eslovènia els dies 9 i 10 de gener del 2017. Es tracta del llavors secretari d’Economia, que depenia d’Oriol Junqueras, i ara vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la que en aquell moment era directora del Departament d’Anàlisi Econòmica, Natalia Mas i, per part de la Conselleria d’Exteriors, Adam Casals i Ana Stánic. 

L’Institut Armat analitza aquest viatge en almenys dos dels informes entregats en els últims mesos alJutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, on s’investiga la creació d’estructures d’Estat per a la independència i el referèndum il·legal de l’1-O, pels quals estan sent investigats nombrosos ex alts càrrecs del Govern català que no estan aforats.

Sense precisar la xifra de morts

A l’informe que va realitzar la Generalitat s’exposa com va aconseguir Eslovènia la seva independència. Així, s’explica que la va proclamar el 26 de juny de 1991 i es fan menció explícita al conflicte civil que es va succeir en els dies següents, tot i que no precisa expressament que hi va haver més de 60 morts i una xifra superior a 300 ferits en la que es va anomenar "guerra dels 10 dies".  En aquesta anàlisi, l’Executiu de Puigdemont destaca que, a començaments de 1992, Eslovènia va ser reconeguda com un Estat independent pels Estats membres de la Unió Europea, i el maig de 1992, només vuit mesos després de declarar la independència, es va convertir en membre de l’ONU. Esmenten, això sí, que va ser possible gràcies al fet que Eslovènia va obtenir el suport d’Alemanya i del Vaticà per independitzar-se, amb el reconeixement internacional.

Notícies relacionades

Sánchez enviarà la Policia si els Mossos no actuen

Torra exigeix a Sánchez valentia per mantenir un "diàleg obert"

Però a l’informe del Govern es reconeixen també les diferències que hi ha entre aquest país de l’antiga Iugoslàvia i Catalunya: "Una primera diferència capital amb Catalunya és que Eslovènia es trobava en una confederació que estava col·lapsant. En el cas de Catalunya, Espanya és un Estat molt més poderós. També la força amb la qual el ‘sí’ va guanyar en el referèndum".

Així, destaquen que va resultar "clau" per aconseguir els seus propòsits que a Eslovènia el suport a la independència obtingués el 88,5% dels vots amb un 94,8% de participació. No obstant, en el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, encara admetent com a vàlids les dades oficials que es van emetre –després que els observadors van dir que el referèndum no va poder complir els estàndards internacionals–, va votar només el 43% de la població, majoritàriament, (el 90,2% dels vots) els interessats en la independència.