Espanya demana una reunió a Eslovènia amb motiu de la visita de Torra

El Govern espanyol ha sol·licitat una reunió a l’Executiud’Eslovènia amb motiu de la visita que el president Quim Torra va fer el cap de setmana passat en aquest país, on va apel·lar a la via que es va seguir allà per aconseguir la independència de Iugoslàvia, fet que ha provocat l’enèsima polèmica per al·ludir a un procés que es va saldar amb desenes de morts.

Segons fonts del Ministeri d’Afers Estrangers, la UE i Cooperació, l’ambaixador espanyol a Eslovènia, José Luis de la Peña, es reunirà aquest dimecres amb el delegat a Europa del Ministeri d’Exteriors d’aquest país en resposta a aquesta petició espanyola.

Aquestes fonts desmenteixen, així, les informacions publicades en la premsa eslovena, segons les quals De la Peña havia sigut convocat avui al Ministeri d’Exteriors eslovè per les declaracions del Govern espanyol rebutjant la via eslovena.

La versió d’Eslovènia

Segons el diari ‘Delo’, el departament dirigit per Miro Cerar vol explicar que la independència eslovena "no va ser un acte violent", sinó que Eslovènia "es va veure obligada a defensar-se contra l’agressió de l’exèrcit federal". El Govern de Ljubljana també transmetrà a l’ambaixador espanyol la seva posició sobre Catalunya.

Tot això es produeix després de les crítiques de l’Executiu espanyol a les declaracions del president català, Quim Torra, en què va parlar del procés d’independència viscut a Eslovènia el 1991. Torra s’havia reunit abans amb el president eslovè, Borut Pahor.

El ministre espanyol d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va qualificar dilluns de "greu irresponsabilitat" proposar la "via eslovena" per aconseguir la independència de Catalunya, "amb totes les conseqüències" i "disposats a tot", perquè és "apel·lar a una solució violenta que va ser el detonador de la guerra a Iugoslàvia, la pitjor en terreny europeu des del 1945".

"Només des d’una extrema ignorància es pot comparar l’Eslovènia de la Iugoslàvia del 1990, encara de partit únic, amb la Catalunya de l’Espanya del 2018", va emfatitzar el cap de la diplomàcia espanyola en una primera reacció a Twitter a les paraules de Torra.

Declaracions del 2017

En declaracions el mateix dilluns des de Brussel·les, Borrell va recordar que el seu homòleg eslovè ja va deixar clar el 2017 quan era primer ministre que el cas sobiranista català "no tenia res a veure" amb la situació d’Eslovènia als anys 90.

Notícies relacionades

Sánchez apuja el to contra Torra i estableix les bases de la seva futura campanya

La CUP crida a "paralitzar el territori" durant els judicis per l'1-O

"Sent primer ministre havia fet unes declaracions dient que no tenia res a veure la situació d’Eslovènia de l’any 1990 amb la situació de Catalunya ara", va explicar el ministre espanyol, amb referència a unes declaracions que va fer el llavors cap de l’Executiu eslovè a la premsa a la seva arribada a la cimera de líders de la UE el 19 d’octubre del 2017 al ser preguntat per la qüestió després de la consulta de l’1-O.

Cerar va assegurar llavors que el seu Govern valora "molt el dret a l’autodeterminació", però va deixar clar que la independència d’Eslovènia va ser un cas "completament diferent" de la situació a Catalunya, on la reivindicació independentista "ha de resoldre’s en línia amb l’ordre constitucional d’Espanya" i "sense violència, democràticament i amb diàleg".