Torra adverteix els CDR: "No es poden atacar els cordons policials"

Després d’una setmana de girs i canvis d’estratègia, Quim Torra ha advertit per primera vegada als CDR que no tolerarà alguns comportaments en les manifestacions. Durant la sessió de control al Parlament, el president de la Generalitat ha rebaixat les seves crítiques a les actuacions dels Mossos i s’ha dirigit a les últimes protestes protagonitzades pels grups d’agitació de l’independentisme: “No es poden atacar els cordons policials, no es poden tirar tanques”.

Ho ha dit fent referència als esdeveniments de la setmana passada a Girona, quan la policia va impedir que els manifestants rebentessin una concentració de Vox a la ciutat. En resposta al diputat de la CUP Carles Riera, que va defensar sense embuts els CDR i va criticar els Mossos, Torra ha assegurat també que “no pot caure en les provocacions de la ultradreta”, i que hi va haver episodis que són “intolerables a qualsevol país del món”.

Però el president de la Generalitat ha remarcat també que no li van agradar les imatges d’algunes càrregues, i ha assegurat, en relació amb el dispositiu policial, que “qualsevol actuació al marge dels protocols serà estudiada i expedientada”.

Torra s’ha referit també a la seva difícil relació amb els Mossos a preguntes de Miquel Iceta (PSC) i Inés Arrimadas (Ciutadans), molt crítics amb el president. Iceta li ha retret que instés els CDR a “pressionar” el Govern i després, quan van actuar els Mossos, amenacés d’obrir expedients. “O cenyeix la seva actuació al marc legal vigent o no podrà comptar amb nosaltres per a cap diàleg ni pacte”,li ha advertit el líder socialista.

Arrimadas demana el 155

Arrimadas ha recordat que per al dia 21 de desembre, quan es reunirà el Govern espanyol a Barcelona, estan previstes nombroses accions dels CDR a tot Catalunya. I ha acusat Torra d’“emparar i animar els violents”. “Vol fer de Catalunya un territori sense llei seguint l’exemple dels Balcans. Vostè és un perill públic per a la convivència i la seguretat. El que ha de fer el Govern d’Espanya és protegir-nos de vostès”, ha afegit, mentre mostrava un cartell que demanava que es torni a aplicar l’article 155 a Catalunya.

Quant a la relació amb el Govern de Pedro Sánchez, Torra va donar per acabada l’etapa oberta amb el suport dels partits independentistes als socialistes amb motiu de la moció de censura de la primavera passada. “Li vam donar el vot, és clar que sí, perquè crèiem que era possible trobar una solució política. Però, ¿quant fa que Pedro Sánchez no parla de diàleg? Ens alarma que, a més, ell s’aculli ara als arguments de la dreta”.

Arran d’una més que contundent intervenció del president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, Torra va afirmar que del que “cal parlar”, el 21 de desembre amb el Govern “és d’autodeterminació i de la situació dels presos”.

Sabrià havia qualificat de “covarda i electoralista” l’actuació del PSOE i, en concret, del president del Govern en la sessió parlamentària que, simultàniament, s’estava celebrant a Madrid, en la qual el socialista havia fet servir un to més que dur cap a l’independentisme. Sabrià, a més, va assenyalar que l’independentisme té paciència, “però no és infinita”.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

“Estic plenament d’acord amb tot”, va dir Torra a tall de recollida de guant. I es va obstinar en el to tens. “Rebem amb estupefacció les tres cartes del Govern” a compte de la presumpta inacció dels Mossos a les accions dels CDR del cap de setmana. “Tot això ja ho hem viscut. Aquesta voluntat per tornar a crear aquestrelat inventat que a Catalunya regna el caos, ja l’hem vista abans”,va apuntar el president amb referència al relat judicial dels fets del 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d’Economia.

Torra va provar de rebaixar la polèmica sobre les seves paraules sobre Eslovènia a l’atribuir-la a una voluntat de silenciar la trobada del president amb el president eslovè. "Un èxit absolut", va dir Torra, no en va és el primer cap d’estat que rep el president català després de la declaració d’independència. També va intentarexplicar allò de la via eslovena, amb escàs èxit, perquè el cas del país balcànic és tan complex que permet que cadascú s’aculli a la part del relat que li interessa. El que defensa Torra és que Eslovènia, davant de l’intent de bloqueig del Govern federal iugoslau, va fer una declaració unilateral d’independència, avalada per la gran majoria de la població (per sobre del 90% amb més, també, del 90% de participació). Torra va dir que el que va venir després, en referència implícita a la seixantena de morts en els xocs entre la policia eslovena i l’exèrcit federal, “no era via eslovena”. És a dir, la violència era atribuïble a Belgrad i no a Ljubljana.