El primer ministre d'Eslovènia censura la reunió del president amb Torra

El primer ministred’Eslovènia,  Marjan Sarec, ha censurat aquest divendres que el president del país, Borut Pahor, es reunís el 6 de desembre passat amb el cap del Govern, Quim Torra. “Estic sorprès pel comportament d’algú que té molta més experiència que jo en política exterior. Considerant la seva experiència esperava una reacció diferent”, ha assenyalat, al·ludint a la trobada entre els dos presidents. Sarec ha demanat, a més, no comparar Eslovènia amb Catalunya, després que el president apel·lés a la via eslovena com a model.

“És necessari conèixer el protocol, a qui reps i tenir en compte els nivells de visites”, ha assenyalat el primer ministre en unes declaracions a Brussel·les recollides pel diari eslovè ‘Primorske Novice’. En aquesta línia, ha lamentat que la política exterior eslovena no hagi sigut uniforme en aquest cas i ha remarcat que, en qualsevol cas, les relacions amb Espanya són “excel·lents”.

Sorec ha recalcat que va tenir l’oportunitat de conversar amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a Brussel·les de manera “constructiva” sobre el tema català i l’actualitat espanyola. I ha censurat que es compari el procés sobiranista català amb el procésd’independència  viscut a Eslovènia el 1991, que va derivar en un conflicte de deu dies després que la llavors regió iugoslava declarés la seva independència. Aquest procés va costar la vida a desenes de persones i va deixar centenars de ferits.

“Espanya és un estat sobirà i democràtic. La qüestió catalana és un assumpte intern d’Espanya i les qüestions de la independència d’Eslovènia i Catalunya no es poden equiparar”, va afirmar. No existeix “cap paral·lelisme” entre els dos casos, va dir.

“No ens agrada que Eslovènia s’utilitzi en aquesta lluita de la meitat de la població de Catalunya per la independència perquè som legalistes i respectem els assumptes interns d’Espanya”, va declarar en roda de premsa al terme del Consell Europeu.

La Constitució de 1974

Sarec ha explicat que “Eslovènia va aconseguir la seva independència sobre una base legal” sustentada a “la Constitució de la República Federativa Socialista de Iugoslàvia del 1974, que feia possible que totes les repúbliques aconseguissin la seva independència”.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

“Era una base legal completament diferent. No podem comparar la situació a Eslovènia el 1991 amb la situació a Catalunya avui”, ha remarcar Sarec, qui ha recordat que el referèndum eslovè “va ser positiu amb una àmplia majoria del 88,5% de vots a favor del sí”.

El centrista Sarec, al capdavant d’un Govern de centreesquerra a Eslovènia, ha dit que durant la cimera de Brussel·les el socialista Sánchez li ha traslladat “que estaria encantat de visitar Eslovènia com més aviat millor”.