Oriol Junqueras: «No trenquem els ponts de diàleg»

Continua manant a ERC i vol que se sàpiga. Encarrega tasques i fiscalitza el seu compliment: “No m’expliquis quant fas, sempre pots fer més”. Amb bon aspecte i verb enèrgic, Oriol Junqueras no oculta la seva inquietud per l’excés de gesticulació del procés, per les accions dels CDR i per l’actitud de Pedro Sánchez. I abans que res, crida a preservar els ponts de diàleg.

–Suposo que tot aquest temps privat de llibertat, més de 13 mesos, li han permès reflexionar sobre com Catalunya ha arribat fins aquí. ¿Em pot detallar quines coses faria d’una altra manera el president d’ERC, si pogués rectificar?

–A misses dites és fàcil donar consells. En tot cas, l’experiència és un grau que t’ha de permetre entendre quines són les fortaleses i quines les debilitats, maximitzar les primeres i corregir les segones.

–¿Es va sobrevalorar la força de l’independentisme i es va menysprear la de tot un Estat, com l’espanyol?

–En part va ser així. L’1-O ens va commocionar, la força bruta que va utilitzar l’Estat va provocar una gran indignació. Sí, aquell dia vam saber, sobretot, que l’Estat reacciona amb pànic davant d’una proposta democràtica.

–Carles Puigdemont ha revelat que tenia pensat exiliar-se des de feia temps. ¿Ho va compartir amb vostè, abans de partir cap a Brussel·les?

–En aquelles circumstàncies ho puc entendre tot, no era fàcil. Jo vaig fer el que havia de fer, tot i que això suposi pagar un preu molt alt i ser avui en una presó preventiva absolutament desproporcionada.

–¿Quina va ser la seva motivació principal per quedar-se, afrontant l’ingrés a la presó?

–Sòcrates hauria pogut escollir l’exili, però, volent donar testimoni fins al final de la integritat del seu comportament, es va encarar aquells que el condemnaven.

–¿Considera que la república catalana està avui més a prop o més lluny que quan la va proclamar el Parlament?

–Més a prop, si bé no tant com voldria. Al final depèn de la voluntat ciutadana, que s’expressa en vots. Hi ha una majoria incontestable perquè es faci realitat, perquè caigui pel seu propi pes.

–El president Quim Torra ha dit que la seva via és l’eslovena

–Catalunya ha de fer el seu propi camí i prioritzar l’acord, com va fer Escòcia. Una altra cosa és que Madrid no sigui com Londres, que ho sabem, no som ingenus. Tots els camins democràtics són vàlids. I vull pensar que l’Estat espanyol no enviaria un Exèrcit per imposar per les armes la seva voluntat a la ciutadania a qui hauria de protegir i defensar. Jo, almenys jo, soc demòcrata. I en democràcia els conflictes es resolen parlant, sense coaccions al votant.

–Les vicissituds del procés no s’entenen sense la pugna d’ERC amb l’espai postconvergent. ¿És possible assolir la independència en plena disputa partidista per l’hegemonia de l’independentisme?

–L’independentisme és molt plural i divers, i en cada circumstància prevaldrà una sensibilitat o una altra. Seria poc legítim pretendre que el moviment independentista no és heterogeni i que les seves diverses sensibilitats no puguin canviar en funció de les conjuntures. L’independentisme ha de ser permeable i tenir voluntat inclusiva.

–ERC va demanar des del minut 1 evitar les investidures testimonials i constituir un “Govern efectiu”. Però sis mesos després que es formés, el balanç legislatiu i de gestió és molt escassa: cap llei aprovada al Parlament, sense pressupostos del 2018 i sense expectativa d’aprovar els del 2019. Segons el seu parer, ¿Catalunya té avui un “Govern efectiu”?

–El mateix podríem dir del Govern espanyol, amb la diferència que aquí és la interferència permanent de la justícia espanyola que no ajuda que la política es faci amb normalitat.

–¿Hi ha alguna possibilitat que ERC comparteixi la llista de Barcelona amb el PDECat, JxCat o la Crida?

–ERC té un gran alcaldable, Ernest Maragall, i voluntat de sumar i guanyar en un espai de progrés i transversal. Així mateix, desitjo que altres espais estiguin molt ben representats. Tot ajuda.

–El 2015 va acabar acceptant la llista conjunta amb CDC. ¿Va ser un error?

–De les experiències se n’aprèn. Aquella es va quedar en un 39% del vot, i en les últimes eleccions, per separat, vam sumar un 43%. És obvi que funciona millor.

–Hi ha impaciència en alguns sectors independentistes, que exigeixen fer efectiva la república immediatament i defensar-la. ¿Què els respondria?

–Que ningú anhela més que jo que un dia els ciutadans d’aquest país visquin en una república.

–El cert és que en els últims mesos el rictus del procés, que es va presentar com “la revolució dels somriures”, es va tornant més agressiu, essencialista i fins i tot folklòric...

–Jo puc parlar pel que faig i dic i pel que fa ERC, que és bastant clar: sobra la gesticulació i falta eficàcia i discreció.

–¿Les accions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de l’últim cap de setmana, i les que preparen contra la reunió del Consell de Ministres a Barcelona, són el millor camí perquè l’independentisme assoleixi els seus objectius?

–No. Amb encaputxats ni eixamplarem la base ni construirem la república. Però sota el 155 també hi va haver accions d’aquest tipus, i llavors als Mossos els enviava Mariano Rajoy.

–¿Els CDR “fan bé de pressionar”, com va dir el president Torra?

–Sempre defenso l’acció pacífica i democràtica. Em sembla que em coneix bé i vostè sap pel meu tarannà què diria i què no diria.

–ERC va recolzar la moció de censura que va portar a Pedro Sánchez a la Moncloa. Després del primer gest, l’acostament dels nou presos independentistes a Catalunya, ¿esperava alguna cosa més del president?

–Sí, sens dubte. Vam arriscar, vam fer fora el PP, vam fer fora els qui havien ordenat pegar a gent innocent l’1-O, vam fer fora els qui neguen el diàleg i atien la crispació. És gràcies al nostre vot com Sánchez aconsegueix ser president. Si el nostre vot és bo per fer-lo president, també ho ha de ser per afrontar un diàleg sincer i sense condicions.

–Jordi Sànchez va escriure que els presos no han de ser moneda de canvi en la negociació del Pressupost de l’Estat. ¿Hi coincideix?

–Si no hi ha cap tipus de gest cap al Govern i els catalans, és molt difícil justificar un suport a un Executiu amb un ministre com Josep Borrell, que va participar en actes amb la dreta extrema.

–Però després de l’ultimàtum de Torra, quan en veritat les forces independentistes van donar per trencades les negociacions amb el Govern va ser al ratificar la fiscalia l’acusació de rebel·lió contra vostès.

–Aquest no va ser l’únic motiu. És un tema d’actitud: nosaltres arrisquem i el PSOE no ho fa. El PSOE no ha de viure condicionat pel discurs de la dreta extrema que fomenta una involució democràtica. Ara amenacen amb un altre 155. La dreta espanyolista mai en tindrà prou. Seria un error que el PSOE anés al terreny de joc de la dreta i legitimés de facto el seu marc discursiu contra Catalunya.

–Davant del risc que Vox condicioni un futur Govern PP-Ciutadans a Espanya, ¿què li convé més al sobiranisme? ¿Debilitar Sánchez i forçar eleccions o allargar la legislatura?

–Ho diem alt i clar: no volem eleccions, ni a Catalunya ni a Espanya. Hi ha estabilitat, malgrat la injustícia i complexitat del moment. Ara bé, no tenim por de cap convocatòria electoral. Exigir recolzament incondicional i amenaçar de convocar eleccions cada dos per tres no sembla una actitud gaire constructiva ni productiva. Sánchez és president gràcies al recolzament de gent molt diversa. Nosaltres, a ell, no li devem res. Només demanem que sigui valent i no es deixi arrossegar pel PP i els altres partits que volen involucionar Espanya.

–¿Estan trencats tots els ponts de diàleg amb el Govern?

–Si així fos, no seria per culpa d’Esquerra. Nosaltres sempre els protegirem. No trenquem els ponts.

–La fiscalia sol·licita per a vostè una condemna de 25 anys de presó per rebel·lió i malversació. ¿Amb quin ànim acudirà al judici? ¿Pretén “atacar l’Estat”, com han avançat altres processats, o se centrarà a defensar la seva innocència?

–Mai he utilitzat l’expressió “atacar l’Estat”. Sí que denunciarem que es tracta d’un judici manifestament injust, propi d’una democràcia de molt baixa qualitat. Confio a poder demostrar la meva innocència, tot i que si no hem tingut una instrucció justa, tampoc tindrem un judici just.

–Al seu parer, ¿Espanya no és una democràcia?

–Una democràcia en franca regressió. És molt important entendre i explicar que el que està en joc no és ja la independència de Catalunya, sinó els drets i llibertats de tots els ciutadans. A nosaltres ens han empresonat sense motiu i ens jutjaran injustament, però és que els condemnats de ‘La manada’ són al carrer, hi ha cantants condemnats o perseguits per les lletres de les seves cançons, s’ha processat Dani Mateo per mocar-se amb una bandera espanyola, la policia ha confiscat els mòbils i ordinadors d’uns periodistes... Estem assistint a una regressió democràtica en tota regla que avui ens afecta a nosaltres, però demà pot afectar qualsevol. Si ningú a Espanya reacciona davant d’aquesta injustícia, si fins i tot els sembla bé que ens podrim a la presó, ¿què vindrà després? ¿Qui acudirà en ajuda de les pròximes víctimes d’aquesta involució democràtica?

–Vostè relaciona episodis diferents, tots ells lamentables, però omet que els líders del procés van posar en perill a l’Estat espanyol, i aquest, com faria qualsevol altre estat, s’ha defensat.

–¿A quin preu? ¿Al d’inventar-se actes violents que no van existir per poder empresonar-nos i privar-nos dels nostres drets polítics? ¿Tot val en nom de la unitat d’Espanya? Insisteixo: si els demòcrates espanyols no es rebel·len contra la injustícia que es comet amb nosaltres, ningú sortirà a defensar-los quan pateixin el mateix càstig.

–¿Estaria disposat a arribar a algun tipus d’acord amb la fiscalia, acceptant la comissió de delictes menys greu que la rebel·lió o la sedició, per estalviar-se una llarga estada a la presó?

–No.

–La confrontació entre sigles ha visibilitzat també als presos. ¿És casual que només els presos de JxCat hagin iniciat una vaga de fam?

–Cadascú va manifestar la seva opinió, i totes són respectables. La vaga mereix tot el meu respecte i consideració, més enllà del que jo pensi del moment triat.

–Amb respecte als qui la fan, ¿quines són les seves raons per no afegir-se a la vaga de fam?

–La vaga de fam és un recurs extrem. Ara la prioritat ha de ser estar forts per al judici, i ser molt conscients que serà llarg i dur. Hem de desmuntar amb tot el rigor unes acusacions que no se sustenten i evidenciar que ens jutgen injustament.

–Suposo que està al corrent dels dejunis testimonials que s’estan organitzant, uns dels quals l’ha protagonitzat el president Torra. ¿Quina opinió li mereixen aquestes iniciatives?

–Respecto totes les opcions democràtiques i no-violentes.

–Es presenta a les eleccions europees malgrat que és improbable que pugui exercir com a europarlamentari. ¿Quin missatge vol transmetre amb aquesta decisió?

–D’entrada, jo no renuncio a res. Però és obvi que la candidatura té una fortalesa democràtica i és en si mateixa una denúncia del que està passant a Catalunya. És bo que Europa sigui tan conscient com sigui possible del que passa. Jo ja he sigut diputat al Parlament europeu i crec que és bo per a tots els que estimen la democràcia que ara ho torni a ser.

Notícies relacionades

Clamor en la direcció del PDECat contra la via eslovena de Torra

El vidre de Lledoners

–Sigui quina sigui la sentència, ¿vostè continuarà com a president d’ERC?

–Això dependrà sobretot de la gent d’Esquerra. El que sí que puc assegurar és que sempre estaré al servei del país, de la justícia social i de la llibertat.