Els plans de les dretes per a Catalunya

Les relacions de l’actual Govern i els independentistes catalans no passen pel seu millor moment, a pesar que Pedro Sánchez i Quim Torra hagin obert la porta a poder asseure’s cara a cara, a Barcelona, divendres vinent. De fons, noves sacsejades entorn de la crisi amb Catalunya i un possible avançament electoral si cau definitivament el recolzament parlamentari del PDECat i ERCa Sánchez. La tensió, rebaixada a última hora per les dues parts per no traspassar línies de difícil retorn, es continua notant en l’ambient. Hi és, és indissimulable i serà sens dubte el tercer convidat en aquesta cita presidencial que, en cas d’arribar a produir-se, protagonitzarà la setmana. El context d’incertesa augmenta la sensació d’inestabilitat i resta opcions als que aposten per intentar esgotar la legislatura, encara sense Pressupostos.

L’oposició de centredreta i Vox, en el focus després de les convulses eleccions andaluses i aspirant a entrar en les Corts en les pròximes generals, prenen nota. El PP, Ciutadans i el partit ultra de Santiago Abascal tenen pressa per veure convocades les legislatives. I preparen les seves cartes (155 elevat a la màxima potència; prohibició de determinats indults; obertura de vies per a la il·legalització de partits i associacions independentistes, retallades en el seu finançament...)per si en uns mesos són ells els que estan asseguts a la taula de joc polític.

La dreta, amb les seves diferents sigles, algunes diferències i posicions més o menys distants de l’anomenat centre, tenen plans per a Catalunya. Els taronges, sabedors que encara poden conquerir més vot centrista, rebutgen que se’ls equipari amb Vox, però en l’estratègia davant del secessionisme hi ha zones comunes. Tots critiquen l’actitud, al seu judici, excessivament complaent de Sánchez. Li exigeixen al cap del PSOE mesures que saben que no adoptarà en aquesta legislatura tret de situació d’alarma, però van llançant les engrunes electorals que marquen el camí a seguir si tenen sort a les urnes.

Responsabilitats penals i civils

La consigna és mà dura per frenar la deriva independentista, la que en les últimes jornades i no de forma unànime ha arribat a abraçar-se a la ‘via eslovena’i al terme “uniteralitat”. I que considera que el Govern socialista és i ofereix més del mateix als catalans quan advoca per votar sobre una reforma d’autogovern, no d’autodeterminació

Demanen el PP i Cs a l’uníson el desplegament immediat d’un 155. Vox, del qual la influència en el futur està per comprovar i que té com a aposta clau les querelles als tribunals (és l’acusació particular en el judici al procés), sol·licita així mateix la suspensió de l’autonomia fins a "la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats penals i civils".

Les diferències fonamentals entre uns i altres s’amaguen en el com fer-ho. Ciutadans ofereix pactar temps, termini i competències a bloquejar entre els grups constitucionalistes, incloent-hi el PSOE. I suggereix un fre a la cessió de noves competències i el reforçament de l’Alta Inspecció de l’Estat, especialment en els centres educatius.

Aznar, el far 

Els populars, els que més experiència acumulen en l’estudi d’aquest article constitucional, exigeixen ara amb Pablo Casado una intervenció més severa, intensiva i extensiva de la que va impulsar Mariano Rajoy: ja anuncien que agafaran les regnes d’Hisenda,  Educació, mitjans de comunicació públics, Mossos i Institucions Penitenciàries, sense descartar el Parlament i sense comprometre’s amb un final concret. A l’'estil Ulster'. Hi ha juristes que avisen que això és inaplicable a Espanya si es respecta al peu de la lletra la Carta Magna, però en el renovat PP no es creu així. 

A això se suma que l’expresident José María Aznar, figura política de respecte quan no de culte per a molts dels integrants de la nova dreta, ha sentenciat a 'El Mundo' que el 155 de Rajoy es va fer "tard i malament" i que toca afrontar la "insurrecció" a Catalunya. La manera de fer front a aquesta situació serà, sens dubte, un dels punts clau de la Convenció que els populars celebraran al gener, en la qual pretenen revisar la seva doctrina ideològica. No per suavitzar-la.

Notícies relacionades

Torra exigeix a Sánchez valentia per mantenir un "diàleg obert"

Casado titlla Torra de "desequilibrat" per apel·lar a la via eslovena

En tot cas, Casado ja té sobre la seva taula un 'pack' de mesures contra l’independentisme abans d’haver arribat a aquesta convenció: a més de la intervenció sense draps calents de l’Administració, promourà que torni al Codi Penal (com en temps d’Aznar) la convocatòria d’un referèndum considerat il·legal, així com que es prohibeixin els indults per a condemnats per rebel·lió i sedició –una de les banderes que Albert Rivera ha fet onejar a les Corts.

Defensa que es prohibeixin els fons públics per a organitzacions amb integrants 'rebels o sediciosos’ i la il·legalització per incitació a la violència, entre altres coses. Vox, amb diferències més petites, recull també aquestes mesures als seus embrions de programa electoral, tot i que el seu plat fort és la supressió de l’Estat autonòmic i, per tant, de les seves policies.